El desplegament reglamentari de la Llei de la Funció Pública és un dels majors reptes de la ministra de Funció Pública i Simplificació de l’Administració Pública, Judith Pallarés, qui ahir –acompanyada per la secretària d’Estat Lara Vilamala– va assistir a la primera reunió de cònsols i va constatar les dificultats per arribar a consensos en aquesta matèria. A banda de la resistència interna que s’està trobant dins de l’Administració i a la pressió externa provinent de l’oposició, Pallarés va poder copsar ahir el distanciament respecte a unes corporacions que també difereixen entre elles mateixes respecte a l’abast dels canvis a efectuar en relació a la Llei de la Funció Pública. 

«El que està clar és que tenim ara un criteri diferent entre el Govern i els comuns», va manifestar el mandatari de Canillo i portaveu ahir de la reunió de cònsols, Francesc Camp. En aquest sentit, una de les principals novetats que contempla la nova llei és el canvi del complement d’antiguitat als treballadors públics del Govern, que passen de cobrar de triennis a quinquennis. No obstant això, el modus operandi que impera als comuns segueix sent el règim de triennis. A més, com va recordar Camp, «el sistema del Govern tampoc té res a veure amb el dels comuns a nivell de jubilacions». 

Aquests condicionants, segons el dirigent canillenc, «no haurien de ser dissuasoris si una persona vol canviar d’una administració a una altre per un impediment lligat a compensacions salarials o compensacions de jubilació». Per aquest motiu, Camp va sostenir que aquest és un dels «ajustaments» que resten per coordinar amb el Govern. «A tots ens interessa molt que els funcionaris puguin moure’s i anar canviant de feina perquè això també els afavoreix a nivell professional a ells mateixos», va resumir.

«L’ideal seria que les condicions entre els Govern i els comuns fossin les mateixes, però s’ha de veure també les arques dels comuns si s’ho poden permetre», va assenyalar Camp, qui en el seu discurs va deixar entreveure la disparitat d’opinions entre les pròpies corporacions. «Tots els comuns tenen les mateixes competències però segurament a nivell de gestió interna cada comú té la seva manera de gestionar. I entenc que no és ben bé la mateixa, ja que al final hi ha uns polítics al capdavant», va reflexionar com a portaveu de la reunió.

En relació amb el debat dels triennis i els quinquennis, Camp va declarar que «arribar a consensos d’aquest tipus seria l’escenari més ideal», tot i que va admetre que «no sé si és factible en aquest moment». «Cada comú té la seva velocitat de creuer i té les seves preocupacions i prioritats, perquè al final les despeses de salaris són també despeses comunals», va sintetitzar en una intervenció en la qual va quedar palès que un dels principals obstacles per arribar a consensos és qui hauria de sufragar aquest tipus de costos. 

De fet, segons va assegurar la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, el reglament preveu que el proper 1 de març les corporacions tinguin enllestides les ordinacions, quelcom que difícilment s’assolirà. «És important no fer més passos fins que la modificació de la llei, d’aquí a un any, hagi acabat. Sinó, haurem de tornar a actualitzar els nostres reglaments interns entre dues i tres vegades en un any i mig, el que dificultaria l’estabilitat de tots els que hi treballen a la Funció Pública», va concloure Mas.

Altres ajustaments

Així mateix, altra de les demandes que separen a les dues administracions radica en la voluntat dels comuns de facilitar la contractació d’eventuals que es vulguin presentar a edictes on es convoquen places de forma permanent, quelcom que no permet el text legislatiu. «La llei actual ens encorseta una mica», va reconèixer l’exministre de Turisme. 

D’altra banda, una altra reivindicació que van traslladar els cònsols a la ministra emana de la tipologia dels concursos per cobrir places a l’Administració. Sobre aquesta qüestió, Camp va afirmar que la petició de les corporacions és la de convocar concursos oberts a tothom, és a dir, que el procés de selecció no sigui primer de recercar candidats a nivell intern i després a nivell extern. «A vegades no es presenta ningú i es retarden els procediments», va argumentar el cònsol de Canillo, partidari d’evitar «aquests problemes de temps o de manca de persones».

En qualsevol cas, Camp va deixar clar que, per front a la reforma de l’Administració, els tècnics del ministeri «hauran de parlar amb els responsables de recursos humans de cada comú».

Conveni per l’acord d’associació

Per últim, Camp va anunciar que els comuns treballen amb la secretaria d’Estat d’Afers Europeus per assolir un conveni de col·laboració que els permeti adaptar la Llei de Contractació Pública a la normativa europea, entre d’altres aspectes d’intercanvi d’informació. A més, Camp va demanar «estar informats regularment» de l’estat de les negociacions per l’acord d’associació. 

Progrés en la nova Llei de Finances Comunals

El cònsol major de Canillo, Francesc Camp, va subratllar que un dels punts destacats que es va tractar durant la reunió d’ahir va ser la nova Llei de Finances Comunals, un dossier que recullen de l’anterior mandat i que «està a punt de ser portat al Consell General». En aquest sentit, Camp va posar l’accent, com a una de les millores importants, en l’eliminació de la duplicació administrativa que han d’efectuar els ciutadans a l’hora de donar-se d’alta i de baixa de les parròquies, és a dir, la simplificació del tràmit mitjançant el creuament de dades. Atès l’exposat, el cònsol va afirmar que «comportaria una millora de l’actualització del cens».

Precisament el cens és un dels aspectes que afecta directament a Canillo, que compta amb una desviació d’un 17,8% en relació a les dades d’Estadística i dels comuns. «La voluntat d’aquest mandat és ajustar aquestes dades i posarem fil a l’agulla per reduir al màxim aquestes diferències», va manifestar Camp. Amb tot, i tenint el compte el bagatge com a exministre de Turisme, també va comentar que «m’agradaria entendre també la forma que estima Estadística la població actual».