Quan al passat desembre un vi andorrà va ser escollit el millor del món  en la categoria de vins ecològics de muntanya, al ministeri d’Agricultura se li va encendre la bombeta. Era l’impuls definitiu que necessitava per iniciar el camí cap a l’obtenció del distintiu DO Andorra, que garanteix la procedència i qualitat dels vins elaborats al Principat. Feia anys que els cinc cellers del país reclamaven al Govern aconseguir aquest reconeixement, però no va ser fins ahir que es va donar el primer pas. La ministra d’Agricultura, Silvia Calvó, acompanyada de tots els representants del sector, es va reunir amb membres de la Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) per a que els guiïn en la llarga travessia que comencen. Es necessitaran de dos a cinc anys per veure el segell DO Andorra a les ampolles de vi, però el distintiu permetrà als viticultors competir en igualtat de condicions amb d’altres vins d’arreu del món. 

El director del departament d’Agricultura, Josep Casals, va detallar que s’estan treballant «els règims de qualitat establers per la Unió Europea per a que el vi del país pugui ser reconegut internament i externament, i quins són els marcs normatius sobre Denominacions d’Origen Protegida». En aquest sentit, des del 2016, el país disposa del certificat Vi de qualitat controlada d’Andorra, que suposa un requisit previ per optar al segell DO. Casals afegia confiat que «si varem aconseguir el distintiu IGP Carn d’Andorra, també ho farem amb el vi». 

Actualment el país només disposa de vuit hectàrees de vinya, el que representa al voltant d’un 1% de la superfície conreable del país. De les cinc explotacions vitivinícoles, quatre estan ubicades a Sant Julià de Lòria i una a Ordino, tot i que segons Canals, «comencen a treure el cap petits cellers de parròquies més altes que estan fent proves». Entre tots, aconsegueixen una producció anual de 15.000 ampolles.

Diversificació de l’agricultura /
El director del departament d’Agricultura admetia que «els elogis dels experts del sector del vi sobre el producte andorrà ens animen a seguir diversificant la nostra agricultura». La voluntat del ministeri és ampliar el terreny destinat a la vinya però en cap cas «substituir el tabac per raïm», tal i com assegurava Casals. L’acord d’associació amb la UE ha de garantir els cultius de tabac durant 30 anys més» i «simplificar les traves administratives duaneres que avui dificulten l’exportació dels productes d’origen andorrà» sentenciava Casals.  

Vins d’alçada /
El Principat produeix el que s’anomena «vins extrems o vins heroics», per la seva capacitat de sobreviure en un territori hostil. El cultiu de la vinya és el més alt d’Europa: es duu a terme entre els 850 metres i els 1.500 metres d’alçada i el raïm sovint ha d’aguantar temperatures gèlides. Les varietats més comuns al país, cap de les quals és autòctona, són el Merlot, el Pinot Noir i el Syrah, en negres, i el Chardonnay, el Gewürztraminer i el Riesling, en blancs. A la trobada d’ahir, els cellers van manifestar el seu interès per ser membres de l’organisme de l’OIV que agrupa els vins de muntanya, el Cervim (Centre de Recerca, Estudis, Salvaguarda, Coordinació i Valorització de la Viticultura de Muntanya).
 

Casals: «Estem treballant en la normativa, però si varem aconseguir el segell ‘IGP Carn d’Andorra’ també ho farem amb la DO»

Per la seva part, el Cervim va destacar que «els vins d’Andorra responen a les condicions establertes per poder formar part dels denominats vins de muntanya» i va confirmar que «molts països europeus amb produccions petites de vi han aconseguit el distintiu de Denominació d’Origen Protegida». El vicepresident de Cervim, Manuel Capote, qui va ser present a la reunió, va recordar que «en el darrer concurs internacional de vins de muntanya, el vi blanc Escol 2010 de Borda Sabaté va rebre el màxim reconeixement, a més d’altres premis importants que es van endur altres cellers».

Turisme enològic /
A la reunió també hi va ser present la titular de Turisme, Verònica Canals. Totes dues van manifestar que «es la primera vegada que dues ministres treballen conjuntament en una iniciativa d’aquestes característiques». L’objectiu és potenciar les rutes enològiques entre els turistes i convertir la gastronomia en un factor clau. En aquest sentit, Casals admetia que la DO Andorra seria la millor plataforma per «utilitzar el producte local com un reclam més per als visitants». 

Les claus /
El Cervim, l’organisme que agrupa i premia els cellers que fan vins de muntanya, va escollir un vi blanc andorrà com el millor vi del món al concurs enològic internacional de vins extrems. Aquest reconeixement va ser el que va empènyer definitivament els cellers i el Govern a buscar el segell DO. 

La distinció «Denominació d’Origen» permet als cellers tenir una carta de presentació a les fires internacionals que certifica la seva procedència i qualitat. Un cop s’aconsegueixi el segell ‘DO Andorra’ els vins del país podran competir al mateix nivell que els ‘DO La Rioja’ o ‘DO Penedès’. 

Capote: «Molts països europeus amb produccions petites de vi tenen el segell de Denominació d’Origen»

Al voltant d’un 1% de la terra conreable del país està dedicada a la vinya, el que suposa menys d’una desena d’hectàrees. L’obtenció del distintiu DO animaria d’altres agricultors a recuperar el cultiu de la vinya, perdut a l’edat mitjana per culpa de la fil·loxera, i combinar-lo amb les plantacions de tabac. 

El reconeixement mundial dels vins andorrans podria crear noves fonts d’ingressos al Principat basades en el turisme enològic. Tal com ha fet Catalunya o Portugal, el país podria oferir una alternativa potent a l’esport de muntanya i les compres i potenciaria el valor del producte local.