L a jove andorrana, Vicky Jiménez, «ja no és una promesa, és una realitat». Amb aquestes paraules es referia ahir el president de la Federació Andorrana de Tennis (FAT), Àlex de Santiago, a la gesta que va aconseguir ahir la tennista , ja que es va classificar per a les semifinals de l’Open d’Austràlia després de vèncer per 1-6, 7-5, 6-2 a la nord-americana de setze anys, Robin Montgomery. A les semifinals s’enfronta a la xinesa de disset anys, Zhuoxuan Bai i cap de sèrie número 13 per buscar un lloc a la gran final. Així mateix, l’altre semifinal la disputaran l’alemanya Alexandra Vecic i la polonesa Weronika Baszak.

En aquest sentit, el seu pare i entrenador, Joan Jiménez, va explicar a EL PERIÒDIC que «hem tingut un partit que ha passat d’una història a l’altra». «Hem començat molt tensos, el partit quasi ha estat a punt de marxar però en el segon set hem pogut igualar 5-5, encara que s’ha hagut d’aturar», comentava. Ha estat aturada d’una hora i mitja per excés de calor, en la qual «estàvem a 42 graus i hi ha hagut una jugadora que ha hagut d’abandonar per un cop de calor, la situació era molt difícil». Així, tal com va explicar Jiménez, «li he demanat que li passava i m’ha dit que estava nerviosa i tensa, però l’he intentat calmar perquè jugués tranquil·la, al final, hem sortit i hem jugat molt millor». «Ha estat una altra cosa després, la valoració és molt positiva, hem de veure com va durant la jornada d’avui», remarcava. 

L’organització, sorpresa

Des de l’organització del torneig i des de la Federació Internacional de Tennis (ITF) es van mostrar molt sorpresos per la situació i pel fet que una andorrana de catorze anys hagi arribat tan lluny. En aquest sentit, en un article a la pàgina web de la competició van comentar que «és la jugadora més jove del sorteig», que «està jugant un Grand Slam» i que «això no ha impedit que arribi a les semifinals». També van destacar que «prové d’un microestat de 77.000 habitants» i que «és una esquerrana amb talent que va aprendre l’esport per passar temps amb el seu pare, Joan Jiménez, exjugador ATP que va ser 505è del món l’any 1999».
En aquest sentit, VIcky Jiménez va explicar en aquest article que «jo mateixa vaig escollir jugar en aquest esport» i va destacar el suport que li dona sempre el seu pare. «Andorra és un país molt agradable, petit però encantador, estic orgullosa de ser d’allà», va assegurar i va aprofitar per animar als tennistes andorrans a lluitar perquè «estic segura que hi ha molta gent que vol viure aquest somni». Respecte als objectius va dir que «només ho intento, em dona més seguretat saber que estar deprimida no significa que hagis perdut, s’ha de seguir endavant i ser positiu».

«Som un país molt petit amb grans dificultats per jugar a tennis, som un lloc d’esquí i tan sols tenim una pista coberta per practicar», va explicar per la seva part Joan Jiménez. També va reconèixer les dificultats que tenien per entrenar a Andorra i va recordar que «viatjàvem a Barcelona per competir. Tinc una filla que estima el tennis, que té aquest esport a la sang i som una família que fa el millor perquè sigui una bona persona, amb respecte i valors. Ho està fent molt bé». «Està bé perquè no la pressionem, mai li donem importància a guanyar o perdre, és molt capaç de sortir a la pista, fer tot el possible, superar-se a si mateixa. Per això té catorze anys i és capaç de controlar aquestes situacions», subratllava.

Elogis de la FAT

De Santiago va comentar per la seva part que des de la FAT, «estem molt orgullosos que representi el nostre país, no baixem del núvol, el que està fent no està a l’abast de tothom». També va destacar que la seva feina servirà perquè «el tennis sigui més ajudat pel ministeri» i per donar un impuls en l’àmbit nacional. «Ha tingut una ascensió meteòrica i no para de créixer, és una satisfacció molt gran», concloïa.