El 2020 és un any únic en molts sentits. No només perquè el país celebrarà la Cimera Iberoamericana o perquè el Japó organitzarà els Jocs Olímpics, sinó perquè és any de traspàs, un fenomen que només passa cada quatre anys, la mateixa freqüència amb la que aconseguim complir els propòsits d’any nou. Els mesos de gener i febrer solen ser els més crítics en quan a assoliment d’objectius, ja que, segons explica a EL PERIÒDIC la psicòloga Claudia Luján, «ha passat el suficient temps per a que molts s’adonin que no estan complint el que van fixar-se abans que sonessin les dotze campanades».

La psicòloga creu que l’error està en no haver reflexionat prou sobre tots els sacrificis, «i fins i tot el canvi de vida», que s’hauria de fer per assolir aquells reptes. «El punt de partida és preguntar-se què vull realment, què he anat aplaçant durant el darrer any, i sobretot, què estic disposada a perdre a canvi de guanyar el que tinc en ment», afirma Luján, que treballa des de fa anys al Principat però és d’origen argentí. En aquest sentit, la psicòloga detalla que un dels propòsits d’any nou més freqüents és el deixar de fumar, «però deixant el tabac, poden aparèixer altres problemes com l’ansietat o el mal humor, així que els propòsits vinculats a la salut han d’estar ben plantejats i controlats per un expert en la matèria».
 

La psicòloga Claudia Luján recomana plantejar-se reptes que siguin viables per no frustrar-se

Luján adverteix però, que les aspiracions marcades han de ser viables, «per a que l’any vinent, quan fem balanç, no ens resulti molt frustrant no haver-ho aconseguit. En aquest sentit, hem de ser com els nadons, anar pas a pas» i posa l’exemple dels qui volen córrer una marató: «si mai has fet esport, no et proposis córrer una marató. Primer marcat l’objectiu de sortir cada dia uns minuts, i així ves reforçant el teu cos».

Noves tecnologies /
Luján detalla que l’inici del 2020, o de qualsevol any, sol arribar amb una llarga llista de promeses per començar un nou cicle. Com els propòsits d’any nou sovint acaben quedant-se en això, «propòsits», algunes empreses dissenyen dispositius mòbils que ajuden a mantenir desperta la il·lusió dels reptes marcats.

«Nosaltres dissenyem rellotges intel·ligents que, en cas de detectar estrès, li recomanen exercicis de respiració a la persona que el porta, o li recorden que ha d’estirar les cames si detecten que fa estona que no es mou», explica Gerard Vallès, product manager de l’empresa tecnològica Garmin. I és que la reducció del cansament sol ser una de les metes més freqüents entre les persones que viuen en una ciutat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’estrès s’ha convertit en una de les principals malalties mentals de la darrera dècada. 

Per als que somiïn amb un 2020 ple d’exercici, hi ha aplicacions per al telèfon mòbil que compten el nombre de passes -com les 10.000 que es recomanen diàriament-, o les calories cremades. «Varem detectar que la gent tenia la necessitat de monitorejar la seva activitat diària. Els nostres dispositius no només permeten controlar la freqüència cardíaca o marcar-te rutines com el nombre de vasos d’aigua que has de beure, sinó també funcions més bàsiques rebre correus o trucades», detalla Vallès. 

Les noves tecnologies fins i tot són capaces de mesurar la qualitat del nostre son i detectar el nostre nivell de tensió. «Si el meu mòbil o rellotge és capaç de dir-me al matí que només detecta un 60% d’energia al meu cos, jo puc marcar-me l’objectiu d’intentar dormir millor o anar abans al llit», matisa el responsable de Garmin. Perquè sigui quin sigui el nostre propòsit, l’important és intentar complir-lo.