Jorge Lorenzo, Arantxa Sánchez Vicario, Leo Messi i Cristiano Ronaldo... Si alguna cosa tenen en comú aquests esportistes -a més d’haver arribat a l’Olimp en les seves categories- són els problemes que tots van tenir, en algun moment de les seves vides, amb l’Agència Tributària espanyola.

L’interès d’alguns professionals de l’esport per estalviar-se bona part dels impostos (ja se sap, problemes de rics) continua a l’ordre del dia malgrat la fi del secret bancari i les regulacions que el Principat ha fet per adaptar-se a les demandes de l’OCDE; i no només són els afectats qui presten especial atenció a les avantatges de tenir la residència al Principat sinó també aquells que els hi gestionen les fortunes.

L'economista Sergio Torres admet l’atractiu de residir a Andorra però recomana que sigui ‘real’

És per això que a ningú li va estranyar veure la sala de conferències d’Actua plena a vessar el dia que Sergio Torres va venir a donar una xerrada informativa sobre els aspectes fiscals aplicats específicament en el sector de l’esport. Torres, economista i inspector d’hisenda de l’Estat espanyol en excedència, és expert en dret fiscal d’esportistes. «Si ets un esportista d’elit, estar registrat com a resident andorrà és molt atractiu, sempre que es faci bé i sigui real, és clar... S’han de tenir en compte els criteris fiscals de residència tant a Andorra com a l’altre país que pugui entrar en controvèrsia», començava explicant Torras. No hi ha dubte que el Principat guanyaria el match point de la fiscalitat si jugués contra qualsevol país veí.

L’economista posava d’exemple l’expilot de moto GP, Jorge Lorenzo, que havia declarat ser resident primer a Andorra i després a Suïssa. «Hisenda va determinar que Lorenzo no hi tenia una residència, a més de demostrar que la seva activitat economia es desenvolupava majoritàriament a Espanya perquè l’empresa que li pagava era espanyola, el seu manager i el seu administrador eren espanyols, quatre gran premis de motociclisme es feien a Espanya...», puntualitzava Torres. El cas no va ser considerat un delicte però sí una falta greu. 

Drets d’Imatge /
Un altre dels pals de paller en el món de la fiscalitat esportiva són els drets d’imatge dels jugadors i la seva gestió. «El Reial Madrid, per exemple, obliga a cedir al club el 50% dels drets d’imatge dels jugadors», detallava l’expert en dret fiscal. En el cas de Messi i Ronaldo, explicava Torres, «va ser l’administració d’aquests drets el que va investigar Hisenda. Per evitar pagar més impostos, havien registrat societats a llocs com Belice però no van poder demostrar que fos real perquè ni hi havia una oficina, ni treballadors, ni activitat empresarial, i la cessió de guanys era ridícula i la retribució dels suposats empleats el mateix».

Torres concloïa que grans despatxos d’advocats de Barcelona «haurien fomentat durant anys aquests societats», però la investigació a Leo Messi va servir d’escarment. Perquè com diria l’administració espanyola «Hisenda són tots», i són a tot arreu.