David Castera (Sauveterre, 49 anys) va arribar a Andorra el 2015 per trobar la pau entre muntanyes que necessitava després d’apagar el motor. Ara, com a organitzador, el francès s’encarrega de liderar el nou Ral·li Dakar per dur a terme la renovació de la prova de motor més exigent del món com a organitzador. Una competició que l’expilot coneix de primera mà després de pujar al podi de 2017 com a copilot de Cyril Despres i de participar l’any passat amb un dels dominadors de la prova, Stéphane Peterhansel.

–Què fa el director del Dakar vivint a Andorra?
– Vivia a Buenos Aires quan vaig acabar la meva primera etapa com a organitzador de l’apartat esportiu del Ral·li Dakar per a ASO, però aleshores Cyril Despres em va trucar per ser el seu copilot. Vaig arribar aquí de casualitat, però m’he trobat un país que m’encanta. De fet, és molt difícil sortir d’Andorra perquè la qualitat de vida és molt bona. Sempre estic anant a París, així que quan torno aquí trobo la pau i la tranquil·litat necessàries per recarregar la bateria en la muntanya.

–El món del motor està creixent al Principat, com veu aquesta evolució?
– No sabia que hi havia tants aficionats al país. La cultura automobilística que hi ha és increíble. No tenia aquesta percepció quan vaig arribar i ara ha canviat totalment la meva mirada, he vist que hi ha molta passió i que l’esport mecànic està molt present. Sé que aquí hi viuen pilots com Joan Barreda i l’Albert Llovera. 

–Margot Llobera és una de les joves promeses del nostre país, creu que podrà formar part del Dakar?
– Ella té una idea i un gran desig. A l’Aràbia Saudita li vaig dir que ha d’anar pas a pas, però m’agrada perquè ha après abans de llençar-se a la piscina. Té experiència i no pots fer un Dakar sense aquestes hores de vol, igual que no pots pujar l’Everest sense anar mai a la muntanya. És una persona molt intel·ligent, ja veurem si pot competir en l’edició de 2021.
 
–Aquesta edició del Dakar va ser molt ràpida en un escenari nou per a tothom. Com ho valora?
– La realitat és que estic molt content amb els resultats que hem obtingut en aquesta competició. No hem tingut grans problemes a excepció dels accidents, crec que la logística, l’organització i la prova ha funcionat molt bé. Hem aconseguit fer coses noves, encara que sé que hi ha coses a millorar. En termes generals, considero que el canvi de país ha sigut positiu per la competició i també pels pilots.

–Quins aspectes ha de millorar el ral·li?
– Hem de ser conscients que era un gran desafiament per tothom. Nou director i nou país sempre és un repte. En aquest sentit, és cert que la primera setmana va ser molt bona, però la segona vam veure que el desert estava massa ràpid i pla. Hem de canviar això i fer un millor repartiment de les dunes en el recorregut. De fet, en tres setmanes, sortirà el nostre equip per fer un reconeixement del terreny, analitzar nous itineraris, cercar nous camins menys ràpids i per veure què no ha acabat de funcionar. Hem de saber què ha passat, veure què ha fallat i millorar. Personalment crec que el Dakar ha fet un gran pas endavant aquest any i que el canvi de país ha sigut positiu.

–Les dunes han agradat força als diferents pilots, encara que també hi ha hagut queixes.
– Hi ha un total de 3.000 persones que vénen al Dakar cada any. És impossible que tothom estigui content, però crec que no ha sigut una edició molt difícil perquè no volia complicar-me. Això sí, la meva idea és afegir més dunes a la pròxima prova, però no vull que tot sigui duna. El Dakar és pedra, sorra, una barreja de tot per fer-ho entretingut i que els competidors trobin camins lents, ràpids i variables.
–Per què l’organització va decidir canviar Sudamèrica per l’Aràbia Saudita?
– Nosaltres acumulàvem 11 anys fantàstics a Sudamèrica amb muntanyes, paisatges i quilòmetres increíbles, però necessitàvem un canvi i Aràbia Saudita era una gran oportunitat. Aquí hi ha deserts enormes i la realitat és que a la gent li ha agradat molt perquè els pilots feia anys que demanaven entrar totalment en desert.

–La competició va coincidir amb l’augment de la tensió a la península aràbiga.
– Tot i això, hem treballat amb molta tranquil·litat. Les autoritats sempre han vetllat per nosaltres i teníem la garantia de seguretat per part del país. De fet, s’ha demostrat que no hi ha hagut problemes i a més, nosaltres ja veníem de territoris complicats a l’Àfrica.

–Parla molt amb els pilots?
– La meva experiència al món del motor com a pilot i organitzador fa que em respectin més. Estic aquí pels pilots i per això poso la meva experiència al seu servei. Sé que ells tenen confiança en mi perquè he estat on ells estan cada dia i també sé que no poden acceptar quan ve una persona i els hi dona ordres sense tenir credibilitat.
–Vostè va ser molt crític amb Fernando Alonso.
– Al principi sí, però reconec que la seva presència és molt positiva per nosaltres, ja que quan es parla d’ell, s’acaba parlant de nosaltres. Alonso és un pilot molt bo, de fet m’encantaria asseure’m amb ell una hora perquè em donés la seva opinió del recorregut i per on ha d’avançar la competició. La visió que Alonso aporta al món del motor és molt important, ell és un campió i m’agradaria conèixer la seva manera de viure la carrera. Ara m’agradaria que la seva experiència em servís per millorar i incorporar les seves apreciacions al pròxim Dakar. Durant aquesta edició vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ell i compartir moments, em va semblar un autèntic professional. 

–Troba a faltar un relleu generacional al Dakar?
– Hem d’esperar una mica que s’incorporin nous pilots, però de moment no hi arriben. D’altra banda, quan em van preguntar qui podria guanyar la competició en cotxes, vaig contestar que els favorits eren Carlos Sainz, Nasser Al-Attiyah i Stéphane Peterhansel. Ells són llegendes d’aquest esport i el canvi de generació no arriba. Els vells tenen molts anys, però també van molt ràpid i tenen molta experiència. Els canvis són normals i no em preocupen, ja veurem si es dona aquest relleu generacional.

–No es pot traslladar aquesta situació a les motos.
– En absolut, però l’esport funciona d’aquesta manera. Ara trobo que els pilots van massa ràpid, la moto és més accessible amb la cilindrada de 450 i molt més fàcil de dominar. Amb ella, s’ha acabat l’època de dominació que tenien Coma i Despres durant deu anys i serà difícil tornar a veure una rivalitat així.