La baixa participació electoral encara porta cua. Les alarmants estadístiques sobre l’alta l’abstenció a escala nacional durant el 15-D, que van servir per escollir les noves corporacions comunals, ha remogut la consciència dels partits polítics i actors implicats en el sistema democràtic davant d’una problemàtica la qual Andorra fins ara n’era més aviat exempta respecte als països del voltant. L’escàs 56% de participació en les eleccions comunals ha portat les formacions a moure fitxa davant d’una situació que a Andorra s’ha anat accentuant en els últims anys. Una dada que ho evidencia és que del 81,6% de participació a les eleccions generals del 1997 es va passar al 68,3% dels passats comicis al Consell General l’any passat. Davant d’aquesta situació, una de les mesures plantejades que ha passat a primera línia mediàtica del debat és una eventual instauració del vot obligatori, a proposta del PS, desvelada en una sessió de control al Consell General el passat  16 de febrer.

El plantejament, que té partidaris i detractors, ha reobert la fina frontera de la connotació del vot entre els qui consideren que hauria de ser obligatori i els que pensen que hauria de ser un dret amb imperatiu moral. «Hi ha països on s’entén que la participació és un dret lliure i d’altres que diuen que és una obligació cap al sistema i la societat», explica l’investigador del CRES, Joan Micó, que considera que en el cas d’Andorra, si es fes, «caldria explicar molt bé el canvi de filosofia».  Micó afirma, però, que la instauració del dret obligatori parteix d’entrada amb un cert desavantatge perquè  aquest pas l’han fet «molt pocs països».

En tot cas, l’investigador considera que la proposta d’obligatorietat del vot ha encetat debats paral·lels, com ara  investigar sobre el tipus d’abstencionistes que hi ha. Micó, que ha analitzat els factors de l’abstenció electoral a Andorra, alerta de l’increment dels abstencionistes considerats «actius», és a dir, que indirectament protesta perquè pensa que el sistema no s’adequa a les seves demandes. «Aquest és el grup que sembla que havia augmentat més en aquest tems i és el més perillós», diu Micó també enumera altres tipus d’abstencionistes com els passius, que opten per no anar a votar perquè pensen que les coses «ja estan bé com estan» i els tècnics, que no ho poden fer  perquè viuen fora d’Andorra i els processos per fer-ho a través de correu no són prou efectius depenent de la zona en què es trobin.

Més present a l'Amèrica Llatina

Actualment, hi ha pocs països que tenen instaurat el vot obligatori a Europa (un 8,3% del total). En són exemples Bèlgica, Xipre, Grècia, Luxemburg, Malta i recentment Bulgària, que el va tornar a habilitar el 2016 després del descens de la participació.  Mentrestantl a l’Amèrica Llatina,  12  països, és a dir, més de la meitat, compten amb vot obligatori. És el cas de l’Argentina, Bolívia, Brasil, Costa Rica, la República Dominicana, Equador, Hondures, Panamà, Paraguai, Perú i Uruguai. En cas de no emetre el sufragi, els governs imposen una multa als electors. A Bèlgica, per exemple, oscil·len entre els 30 i els 80 euros i en el cas de reincidència, la sanció podria arribar als 200 euros. Tot i això, a la pràctica els jutges no imposen cap condemna i, de  fet, l’última que es va interposar data del 2003. A Grècia tampoc des del 2000. A Xile, tot i que va passar a ser voluntari al 2009, des de l’opinió pública s’ha llençat el debat de tornar a instaurar el sufragi obligatori davant la davallada de participació. 

Per la seva banda, el politòleg Ivan Lara explica que és positiu que la mesura s’hagi posat damunt la taula, tot i que considera que cal analitzar-la amb detall perquè també té contrapartides. Lara destaca que el fet d’obligar a votar repercutiria a curt termini i de manera positiva en els percentatges de votació, però alerta que podria ser contraproduent si la mesura no anés acompanyada d’accions complementàries, com ara informar correctament la població dels diferents punts programàtics. En aquest sentit, avisa que no fer-ho amb totes les garanties podria suposar un «caldo de cultiu» per a determinats abstencionistes, que podrien veure’s atrets per forces populistes o votar en clau «emocional». També explica que hi podria haver un repunt del vot en blanc. Per això, considera que les formacions haurien de contrastar tots els punts del programa electoral i, per tant, realitzar més passos a l’hora d’elaborar els punts i fiscalitzar-los per evitar que siguin tan superficials com en alguns casos. D’altra banda, Lara també qüestiona l’actual sistema de partits, i considera que un dels punts que desincentiven els ciutadans a l’hora d’anar a votar són els canvis constants de formacions, de coalicions i de plataformes perquè «dificulta» l’electorat a l’hora d’avaluar el balanç dels últims quatre anys.

La defensa del PS

Des dels partits polítics, la majoria, excepte el PS, són recelosos a aquesta mesura. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, alerta que la baixada de la participació a les eleccions comunals «no és un accident puntual» i que l’avís «és una senyal vermella». En aquest sentit, López demana que s’obri un «procés de reflexió» al voltant d’aquesta mesura aprofitant l’entrada a tràmit de la proposició de modificació de la Llei qualificada del règim electoral. «Pensem que hem de sacsejar el cistema i que no ens podem acontentar sense més», diu López, que critica el posicionament d’altres partits de la majoria. «N’hi ha que ja el està bé i que prefereixen que la gent no vagi a votar», etziba López, que alerta que arran de la baixa participació hi hagi un qüestionament de la legitimitat dels càrrecs electes, sobretot a Andorra, on el dret a vot està reservat només per als nacionals. «El percentatge de vot amb què un és cap de Govern o cònsol és molt baix», diu el líder dels socialdemòcrates a l’hemicicle.

Mentrestant, la presidenta del grup parlamentari demòcrata, Mònica Bonell, opina que el vot és una «obligació moral» i no «legal», tot i que considera cal plantejar mesures per combatre l’abstenció. «Queda clar que des dels partits hem de fer més accions perquè els ciutadans ens sentin més propers i aquí també hi ha una reflexió a fer», diu Bonell, que  considera que en un país com a Andorra, la desafecció en el vot ve més condicionada pel fet que hi hagi ciutadans que no creguin en l’emissió de la papereta que no pas per possibles casos de corrupció, com sí que passa en altres indrets. La representant taronja remarca la creació per part del Govern d’una Secretaria d’Estat de Participació Ciutadana, tot i que no concreta si s’organitzaran consultes per fer participar més la població en algunes decisions del dia a dia.

Mentrestant, des del grup parlamentari liberal, el conseller general Marc Magallón, comenta que «el vot ha de ser un dret més que una obligació i ha d’haver-hi llibertat per anar a votar o no». «El que està clar és que cal reflexionar el motiu pel qual es produeix l’abstenció i a través de la nova proposta de llei electoral cal trobar mecanismes facilitadors», diu Magallón, que posa com a exemple la instauració del vot electrònic, una mesura que des del Govern es veu amb bons ulls.

Finalment, el conseller general del grup parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, també es mostra contrari a la mesura d’introduir el vot obligatori perquè «em recorda a aquelles democràcies amb poca democràcia, en les quals es vol legitimar d’alguna manera resultats gairebé forçats». En aquest sentit, considera que «obligar la gent a anar a votar no respon a la llibertat ni al dret d’exercir el vot». «Em recorda a pràctiques de països que tenen una salut democràtica diferent a la nostra», conclou el representant de CC.