El MoraBanc va deixar escapar ahir el Top16 de l’EuroCup i ara, accedir als quarts de final és molt complicat després d’haver perdut per 88 a 92 contra l’Unicaja en la tercera jornada de la competició, que va suposar la tercera derrota a la fase. 

El MoraBanc Andorra va sortir com un tornado a la pista, a vida o mort i va començar a destrossar l’Unicaja a triples i fent circulat la pilota, buscant alternatives. En aquest sentit, els del Principat van començar el duel amb dos triples, avisant, però els de Luis Casimiro van respondre, encara que nerviosos, perquè cometien errades, sense encert des del triple.Mentrestant, els tricolor s’entenien a la perfecció entre ells, mostrant una molt bona sincronització i escapant-se a l’electrònic davant d’un Poliesportiu que cridava com mai i que li feia un especial homenatge a Jaime Fernández, al qual li queia una xiulada monumental cada vegada que tocava la pilota. I és que tal com va marxar, no va agradar gens ni mica a l’afició. Finalment, al final del primer quart el resultat era de 22 a 11.

El segon quart va començar amb el mateix tarannà, responent els cops dels malaguenys. Però era Fernández qui castigava als andorrans, de manera que aconseguia reduir la distància fins a sis punts en els primers minuts. Tot i això, era Dejan Todorovic qui tornava a ampliar les distàncies però de sobte els visitants retallaven de nou fins a un punt de diferència, després d’una gran desconnexió. La remuntada era perillosa. Per sort, quan faltaven dos minuts i mig, Massenat va posar quatre punts de diferència. Però l’Unicaja és molt Unicaja i van aprofitar totes les errades, de manera que els darrers minuts abans del descans van ser molt tensos perquè els de Casimiro van ser capaços de remuntar després de fer un pas endavant, de manera que van aconseguir desconcentrar als andorrans. Al descans, el resultat era de 40 a 37.

Per tant, tocava remar i molt. I suar. I patir. S’havia de treballar. Perquè els malaguenys van començar l’enfrontament empatant i per tant, s’havia de tornar a començar perquè el matx era absolutament complicat. Per tant, els andorrans van sortir amb tot a la pista i van posar tot el seu esperit per desfer-se d’un rival que jugava per eliminar d’una vegada per totes als del Principat.

Per sort per als tricolor, les distàncies van tornar a augmentar. No es podien permetre ni una errada. Era Massenat qui es feia amb el lideratge de l’equip, ja que quan el rival es tornava a apropar, ell responia, castigant. Però al final, una altra vegada, transcorreguts cinc minuts més de joc, els malaguenys empataven. El patiment es percebia a la pista. I el Poliesportiu s’escalfava amb l’arbitratge. Es posava dempeus, indignat. Era una olla de pressió. Així, amb un ambient únic, els del Principat s’animaven i tornaven a rebentar el rival, fet que obligava a Casimiro a actuar. Però Andorra resistia. El fortí aguantava. Encara que els rivals no es rendien, sobretot per culpa d’uns imparables Jaime Fernández i Josh Adams que feien la vida impossible al conjunt del Principat. I l’encert en tirs lliures no acompanyava, fet que amb un equip com l’Unicaja la davant, dificultava les coses.

D’aquesta manera, quan faltaven deu minuts per acabar  el partit i l’emoció era màxima, el resultat era de 70 a 66. Així, hi havia nervis. I es cometien errades per les dues parts. Malgrat això, els malaguenys aconseguien tornar a apropar-se en el marcador i, fins i tot, posar-se per davant després que l’encert no acompanyés i que els del Principat cometessin un seguit d’errors.

Per tant, a cinc minuts pel final del matx, el duel era un estira-i-arronsa, amb un lleuger avantatge dels visitants a l’electrònic que era replicat amb un triple. Mentrestant, Ibon Navarro perdia els nervis amb Todorovic, que cometia unes errades i males decisions al final del partit i que acabaven de condemnar els locals. 

Així, els del Principat van arribar pràcticament sense energia al final de l’enfrontament i van perdre les idees. I tot i lluitar i intentar plantar cara, l’Unicaja va acabar sent superior. 

Ibon Navarro: «Els tirs lliures han estat decisius»

Ibon Navarro va comentar ahir en la roda de premsa posterior al partit que «aquest va estar condicionat pel rebot ofensiu». «Era una de les armes d’Unicaja i ho havíem parlat. A vegades tenim aquest problema amb el rebot quan ataquen fort. És el que hem millorat però és una de les fortaleses d’Unicaja, és així de fàcil», remarcava i destacava que «ells fan bé el que fan bé i els dona l’oportunitat de controlar el ritme». «L’equip ha treballat bé i a la segona part hem millorat. L’equip ha estat sòlid i ha jugat bé. Hem arribat als darrers minuts afectats pels detalls perquè els teus tiradors no anoten. Els tirs lliures han estat decisius», afegia. En aquest aspecte detallava que «és qüestió de concentració, confiança i mecànica». «Ara mateix no depenem de nosaltres. Hem de guanyar els tres partits i l’average a tots. Estic content amb l’equip, a vegades oblidem que és un Top16», concloïa.