Un grup d’amigues format per la Gemma Gómez, de la Seu d’Urgell, la Núria Valls, nascuda a Andorra però viu a la Seu i la Carla Vázquez, també de la capital alt-urgellenca, el 14 d’octubre van emprendre un viatge pel sud-est asiàtic de sis mesos de durada amb la voluntat de viatjar i realitzar diferents voluntariats. Un d’ells va ser al santuari d’elefants Somboon Legacy de la ciutat tailandesa de Kanchanaburi, una organització sense ànim de lucre que té cura d’elefants que han estat maltractats i que sensibilitza al voltant del respecte que s’ha de tenir envers aquests animals, tot organitzant visites guiades amb el mètode hands-off (sense mans), que permet conèixer la vida dels elefants –que són un atractiu turístic molt explotat a Tailàndia– respectant les distàncies. A més, el centre està creant un museu interactiu que obrirà el març i on es podrà trobar informació sobre els elefants i el medi ambient. 

Les noies van apuntar-se a fer el voluntariat al santuari d’elefants que es troba a Kanchanaburi a través de la plataforma Workaway i malgrat que l’estada havia de ser d’un mes, hi van estar 40 dies. A Tailàndia l’elefant és un animal molt venerat, fins al punt que durant un temps va formar part de la bandera del país, per tant, és reconegut com un símbol i hi ha una gran quantitat de santuaris d’elefants. Somboon Legacy va néixer el març de 2019 i ara està començant la seva tasca de difusió a les xarxes socials. Segons el testimoni de les tres voluntàries, aquest centre compta amb uns valors que el diferencien de la resta de santuaris. «La principal diferència és que a Somboon no pots estar en contacte amb l’elefant. S’intenta practicar el mètode hands-off, a partir del qual no toques l’elefant sinó que veus com és la seva vida des de la distància i sense estar tota l’estona en contacte amb ell perquè això li provoca estrès», explica la Carla. 

El principal problema de Tailàndia és la desforestació que fa que els elefants perdin el seu hàbitat

A més, les visites guiades a Somboon són reduïdes –d’un màxim de 10 persones quan a altres santuaris s’arriba a les 20– i un no es pot apropar a l’elefant a menys de 20 metres per evitar molestar-lo. Una altra de les principals diferències és l’aposta en formació que està fent l’organització tirant endavant el museu, ja que «defensen l’eina de l’educació per intentar canviar les maneres d’actuar vers aquest animal salvatge perquè es vol que se’l deixi de tractar com un animal domèstic», apunta la Gemma. 

Casos de maltractament 

Seguint aquesta línia, la mateixa exposa que «el principal problema a Tailàndia és la desforestació dels boscos que està fent que l’elefant salvatge estigui perdent el seu hàbitat natural i arribi a les urbanitzacions on viuen els humans, fet que provoca que hi hagi confrontacions. En ocasions es posen tanques que electrocuten els elefants i aquests moren, o bé es creen trampes excavant forats al terra que fan que els animals es quedin atrapats».

Un altre dels problemes en relació amb aquests mamífers és que «hi ha santuaris on els elefants estan molt estressats perquè es troben davant de grups molt grans de persones i els maltracten perquè tinguin una determinada actitud i també hi ha trekking camps on els elefants han de suportar molt de pes a l’esquena perquè han d’aguantar les cadires on els turistes es pugen», relata la Núria.

Aquestes situacions provoquen molt d’estrès als animals, una situació que segons la Gemma es podria gestionar a nivell governamental procurant respectar la distància entre els turistes i els elefants, entre altres mesures. Una vegada descoberta la realitat que hi ha al darrere de l’atracció turística al voltant dels elefants, la Carla proposa que una bona manera de frenar-ho consistiria a informar a la gent d’aquesta situació i potser, d’aquesta manera, els turistes es replantejarien acudir a determinats santuaris i indrets.

Tasques de les voluntàries 

D’entrada, la tasca que havien de realitzar les tres voluntàries era fer de guies del santuari, però també van dur a terme altres funcions com ara fer recerca bibliogràfica i dissenyar panells informatius pel museu i, a vegades, ajudaven als cuidadors dels elefants, anomenats mahouts, que en aquell moment n’hi havia dos –un per cada elefanta–. Malgrat que el centre pot acollir més exemplars, quan estaven les voluntàries hi havia dues elefantes, la Malee i la Kamoon, de 60 anys cadascuna. A banda dels dos cuidadors, hi ha dues persones que gestionen el centre. Pel que fa als voluntaris, durant l’estada de les tres amigues també hi feien el voluntariat dos arquitectes que treballaven en el disseny del museu i tres més que feien recerca bibliogràfica. 

La feina dels cuidadors consisteix a cuinar l’sticky rice al matí (unes boles d’arròs que contenen diferents components com tamarinde o curcumina per millorar la salut dels elefants perquè són antioxidants i antiinflamatoris), a més de tallar plataners i nappy grass (un tipus d’herba), uns altres aliments que també s'inclouen a la seva dieta. Quan és necessari, els cuidadors també els banyen i netegen per evitar que agafin infeccions. 

Cal una major conscienciació 

La Carla posa èmfasi en declarar que «és important que no agafem animals salvatges per fer-los la nostra atracció turística –una pràctica molt comuna a Tailàndia amb els elefants–. És diferent el cas d’un animal que per algun motiu ha estat en captivitat durant molts anys i no se’l pot alliberar en l’hàbitat salvatge perquè moriria. Si se’l vol cuidar però, s’hauria de fer de la manera més semblant a com si estigués en llibertat».

Les voluntàries feien de guies, contribuïen en la creació del museu i ajudaven als cuidadors d’elefants

En aquest sentit, la Gemma recalca que el problema de tot plegat principalment rau en el fet que els humans estan interferint en la vida i l’hàbitat natural dels elefants. La mateixa reflexiona que «no saps fins a quin punt és millor que els elefants estiguin lliures però amb el risc que puguin morir per alguna trampa o bé tenir-los en un santuari amb conscienciació animal on se’ls pugui oferir una millor qualitat de vida».

El proper voluntariat que faran les tres amigues és a un monestir que tracta persones amb discapacitat, que tenen alguna malaltia i sense llar a Yangon, Myanmar.