PUBLICITAT

Trobar feina passats els quaranta

  • Ximo Nasarre és una de les persones que últimament ha trobat feina a través del Servei d'Ocupació H Des de fa dos mesos, treballa de recepcionista de nit en un hotel familiar d'Andorra la Vella
EVA ARASA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Ximo Nassarre. Foto: TONY LARA

S'ha dedicat tota la vida a l'hostaleria. De fet, explica que la seva experiència en el sector és «de 59 anys i nou mesos», ja que la seva mare era cuinera d'un restaurant familiar a Osca. Però fa dos anys va patir un accident laboral, motiu pel qual va haver de ser operat de la columna vertebral. Després de la baixa, es va quedar a l'atur i va encetar un període de feines esporàdiques. Des de fa dos mesos, torna a treballar, de recepcionista de nit en un hotel d'Andorra la Vella. Aquesta feina l'ha trobat a través del Servei d'Ocupació i Ximo Nasarre se sent afortunat: «M'ha tocat la grossa», afirma amb vehemència.

«Una persona de més de 40 anys no troba feina a Andorra». Aquesta és la percepció de Nasarre, que es basa en la seva pròpia experiència, però també en la d'altres companys que s'han quedat a l'atur com a conseqüència de la crisi. Nasarre porta més de tretze anys al país de manera estable, encara que deu anys abans ja havia començat a treballar-hi en feines de temporada, que combinava amb feines a les Balears i a la costa.

Quan el van fer fora l'any 2008, d'una feina també de recepcionista de nit, li van dir que era per culpa de la situació econòmica. Cosa que va corroborar més endavant, quan van acomiadar altres treballadors del mateix establiment.

Però més enllà del context actual, Nasarre lamenta que no es valori prou l'experiència i que es contracti personal que no està suficientment preparat per treballar en el sector. En aquest sentit, troba contradictori que molts hotels i restaurants, en les seves ofertes de treball, demanin experiència i, a la pràctica, acabin contractant gent que no compleix aquest requisit. «Deu ser per motius econòmics», planteja Nasarre, que creu que aquesta és una manera de pagar sous més baixos als empleats.

El fet que es contracti personal poc qualificat per a les feines del sector de l'hostaleria –hotels i restaurants– fan que se'n ressenteixi la qualitat del servei i, en última instància, el conjunt del turisme. Com a mínim, això és el que pensa aquest treballador. Ell ha pogut comprovar, en primera persona, com s'anava deteriorant el tracte als clients «en molts restaurants. No en tots, afortunadament. També hi ha molt bons restaurants, aquí a Andorra».

Davant de les dificultats que tenen les persones de la seva edat per trobar feina, malgrat el valor afegit que suposa l'experiència, Ximo Nasarre insta el Govern i l'Administració a esmerçar més esforços en les polítiques d'ocupació que s'estan tirant endavant.

A títol personal, està content amb el Servei d'Ocupació. Primer va trobar una feina de tres mesos en un menjador escolar, però a causa de la seva invalidesa parcial va haver de deixar-la. Posteriorment, va fer un curs de català des del mateix Servei d'Ocupació, una formació que valora positivament perquè el va ajudar a «refrescar» l'ús de la llengua –Nasarre no té cap dificultat amb el català, però reconeix que no està acostumat a parlar-lo perquè «a les cuines, es parla sobretot castellà i portuguès». Ara, de cara al públic, l'utilitza més sovint.

Més formació específica

Després de la seva experiència al Servei d'Ocupació, Nasarre considera que seria positiu que s'oferissin cursos més específics, orientats a formar les persones que es troben en situació d'atur i que podrien incorporar-se en llocs de treball del sector turístic, un dels pilars de l'economia del país. «Per exemple, es podria fer un curs sobre el protocol d'atenció al client», proposa. I és que està convençut que, en el seu món, cal saber tractar el client: «M'agrada servir com m'agrada que em serveixin. Quan anem a un restaurant, tots volem sentir-nos protagonistes, encara que només sigui durant una o dues hores».

Dins del sector, Nasarre ha fet tots els papers de l'auca. Va començar rentant plats, però també ha estat ajudant de cuina i cambrer. Ara, per la lesió que li ha quedat a l'esquena, encaixa millor en una feina de recepcionista. «He tingut molta sort perquè he trobat feina en un hotel que és molt familiar, on sí que valoren l'experiència».

El que espera és que el Servei d'Ocupació del departament de Treball ajudi a trobar feina a aquelles persones que l'han perdut i que tenen dificultats per entrar en un nou lloc de treball. Ell, pel seu compte, intenta transmetre als joves l'amor per l'ofici.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT