• L'autor de la premiada 'Arrugas' compareixerà amb les planxes del l'últim àlbum, 'El invierno del dibujante'

La legió de seguidors dels mons de fantasia que el Museu del Còmic programa trimestralment a la Massana encara no han tingut temps de pair l'estupenda mostra dedicada a Djinn, l'heroïna d'Ana Miralles. Però Joan Pieras, l'ànima de l'invent, ja comença a lligar el cartell de la pròxima edició del Saló: de moment, només hi ha un nom confirmat. Però quin nom: Paco Roca (València, 1969), un dels grans del còmic espanyol contemporani, que va donar al 2007 la campanada amb Arrugas, aquella impactant novel·la gràfica amb Emilio, un malalt d'Alzheimer, lluitant perquè no el pugin a l'última planta, la dels impedits, de la residència d'avis on l'han entaforat.

Arrugas –que per cert es va poder veure a la Massana ara fa dues temporades– li va reportar un èxit majúscul: top ten de les llistes dels més venuts a França, premi nacional del còmic espanyol, millor guió i millor obra al Saló de Barcelona. Li van seguir Calles de arena i El ángel de la retirada, i ara reincideix amb El invierno del dibujante, que Astiberri acaba de publicar aquest mateix cap de setmana . I seran precisament les planxes i els esbossos originals d'El invierno del dibujante les que protagonitzaran el plat fort, fortíssim, de la 15a edició de la Massana Còmic. Roca torna al registre històric que li és tan grat, però no retrocedeix fins al segle XIX –com a Hijos de la Alhambra– sinó a la postguerra espanyola, un període que ja havia explorat a El faro i a El ángel de la retirada. Ara, però, s'allunya temporalment de la guerra civil espanyola i dels exiliats republicans i aterra a la Barcelona dels anys 50 per explicar una història que li toca molt de prop: la vida a l'editorial Bruguera, convertida aleshores en una fàbrica a preu fet de megaèxits de la historieta –Carpanta, El Capitán Trueno, El Jabato, la familia Cebolleta, Anacleto, Cucufato Pi...– on treballaven autors avui convertits en clàssics venerables del tebeo hispà com ara Peñarroya (Gordito Relleno), Cifré (Tribulete), Conti (Carioco), Giner (inspector Dan) i Escobar (Zipi y Zape).

Són precisament aquest cinc dibuixants els que al 1957 encapçalaran una rebel·lió contra les abusives condicions laborals amb què els explotava Bruguera –400 pessetes per pàgina dibuixada, que no estava malament, però sense veure un cèntim en concepte de drets d'autor–, abandonaran l'editorial i fundaran Tío Vivo, revista mítica. on van crear nous personatges –els seus s'havien quedat a can Bruguera– com ara Blasa, portera de su casa, i La familia Pi. El motí va durar dos anys: el temps just perquè Bruguera els apliqués una guerra bruta sense quarter que va acabar amb l'adquisició de Tío Vivo i el retorn a casa dels fills pròdigs. Aquesta és la història que Roca recrea –metahistoreta, en podríem dir– en una Barcelona que comença a espolsar-se la gana i l'ensopiment de postguerra però per on encara pul·lulen limpiabotes i trolebusos, Vespes i soldats de la V Flota. El resultat és espectacular –mirin les planxes d'aquí dalt– i, diuen els experts, superior fins i tot a Arrugas. No només això: Roca firmarà el cartell del pròxim Saló, amb els cinc il·lustres rebels (Peñarroya, Cifré, Conti, Giner i Escobar) a l'hotel Palanques.: a l'abril, a la Massana. Per sucar-hi pa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.