PUBLICITAT

Segrelles, pròxim inquil·lí del Museu

EL PERIÒDIC
LA MASSANA

Periodic
Moment compromès de Mercenario. Foto: SEGRELLES

L'altre gran nom que desfilarà al primer trimestre del 2011 per les Fontetes és Vicente Segrelles (Barcelona, 1940). Ho farà immediatament després d'Ana Miralles i, naturalment, amb la sèrie El mercenario com a ganxo per a somiatruites de totes les edats i dimensions. És veritat que ja sva exposar a la Massana –va ser una de les estrelles de la quarta quart saló, al 1999, l'any de Sabatés– però d'això fa més d'un decenni i, a més, Segrelles encara trigaria un lustre a enllestir els tres últims àlbums de la saga: l'últim no es va publicar fins al 2003, així que a les Fontetes veurem sens dubte material original mai abans exposat al país. Un luxe i un regal per als abduïts pel fabulós univers paral·lel creat pel català al 1980, quan va dibuixar el primer capítol de Mercenario –El pueblo del fuego sagrado– per a la desapareguda revista Cimoc. En van seguir una dotzena més, fins que al 2003 va donar per liquidada la sèrie amb El rescate II. S'acabava així una aventura editorial inèdita en la historieta espanyola, tant per la temàtica –una fantasia històrica ambientada en un món remot, que va evolucionar en paral·lel a la resta del planeta i per on pul·lulen lleials dragons i perillosos dinosaures voladors– com per l'ambició conceptual –tretze entregues que es van dilatar al llarg de dos decennis llargs– i tècnica: Segrelles va començar la saga pintant a l'oli –i amb la lentitud que això comporta– i no va ser fins al 1998 (Gigantes) que no va tastar l'ordinador i es va atrevir amb la imatge digital. S'hi va quedar enganxat, i ja no l'ha abandonat.

Els seguidors de Mercenario tindran l'oportunitat de comprovar la mestria dels originals; els profans, de descobrir el món èpic del País dels Núvols, allà cap a l'any 1000 de la nostra era, amb un Orde del Cràter encarregat de frustrar els plans de Klaust i evitar una devastadora col·lisió interplanetària. Al costat de Mercenario hi ensenyen també la poteta la bella Nan-Tay, el Gran Lama de l'Orde del Cràter i –en fi– Arnoldo de Vinci, i tots plegats se les tenen per terra, mar i aire. L'obra mestra de Segrelles no li ha permès prodigar-se gaire: a banda de Mercenario, només ha dibuixat altres dues novel·les gràfiques (Histoires fantastiques i El sheriff Patt), i un grapat d'històries curtes. Abans va treballar per a Bruguera, Selecciones Ilustradas, Interviu i Norma.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT