Els entorns de protecció en edificis i monuments protegits és un assumpte que fa temps que s’arrossega. Per solucionar-ho, i amb la tasca que s’està realitzant per definir la candidatura transnacional sobre la construcció del Coprincipat per ser declarat com a Patrimoni Mundial de la Unesco, el Govern vol iniciar una tanda de converses amb els comuns, amb els quals confia arribar a acords tenint en compte l’especificitat de cada element patrimonial i els plans urbanístics de totes les parròquies.

L’Executiu porta a terme aquesta iniciativa «aprofitant l’entrada dels nous equips comunals», com indicava la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva. El seu gabinet és qui per delegació de la llei de patrimoni protegeix els béns d’interès cultural del país, però «té una vinculació molt estreta amb l’ordenament del territori i la competència que té el comú en aquest àmbit». I en aquest sentit treballaran per «generar una interlocució directa» amb les corporacions, que són «col·laboradors necessaris» per arribar a una solució satisfactòria i necessària. El Govern fa la proposta i dona via lliure per tractar-ho «comú a comú o en reunió de cònsols» perquè «hi ha especificitats, cadascun gestiona el seu pla d’urbanisme i potser estan en diferents moments a les parròquies».

Especifictats

Precisament, les normatives de cada parròquia fa que sigui «un dels handicaps» sobre la situació actual. «Cada monument és diferent, els emplaçaments no tenen res a veure» els uns amb els altres i en canvi la llei els tracta d’una manera igual», per tant, valoren «fer compatible la reglamentació amb la realitat geogràfica i d’emplaçament». La legislació no canviarà i «a tots els hem de donar resposta dins el marc de la llei. Però els plans d’urbanisme també han d’ajudar i els hem de tenir en compte perquè aquest reconeixement de l’entorn hi sigui inclòs». Per aquest motiu, en els pròxims mesos «necessitem la col·laboració dels comuns. No pot ser si només hi ha una administració que ho promou. Hi ha d’haver una protecció conjunta».

Aixecar el campanar

Les especificitats de cada monument és evident en esglésies com les de Sant Miquel d’Engolasters o Sant Joan de Caselles, en les quals hi ha una carretera al costat, o bé l’indret solitari d’accés més limitat com el de Sant Vicenç d’Enclar. El campanar d’aquest últim es va enfonsar el passat 20 de desembre i una comissió d’experts hi està treballant per valorar com s’ha de fer la reconstrucció. El calendari «està a expenses que la comissió doni la llum a quines han de ser les següents passes a seguir», el 16 de gener, i «estarem atents a poder donar resposta als terminis que ens puguin donar». Riva expressava la intenció de «fer compatible el calendari de la candidatura amb la reconstrucció».

Riva: «Necessitem la col·laboració dels comuns. No pot ser si només hi ha una administració que ho promou»

El pressupost ni les dates de construcció i finalització de les obres no estan definits, i no es valora que puguin afectar econòmicament a la realització d’altres projectes culturals, per aquest motiu els partits de la majoria presentaran una esmena al pressupost per a una dotació extraordinària per tenir més recursos econòmics per tornar a aixecar el campanar, amb «la idea de mantenir totes les accions que volem dur a terme tal com estaven previstes».

Gestió de la Vall del Madriu

L’únic indret al país que es troba en la llista del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco és la Vall del Madriu-Perafita-Claror. Per tal de potenciar-la, el Govern es presenta per entrar en la seva gestió, per «incorporar-nos i poder ajudar en el que ens pertoqui», com exposava Riva. Aquesta serà una tasca amb la qual també col·laboraran amb els comuns implicats. Les línies que se seguiran «han d’estar vinculades al pla rector, no podem innovar ni generar res diferent. Ja hi ha unes pautes marcades», que han de donar continuïtat a la feia feta. «Hi ha hagut una millora en la gestió i la promoció de la vall», i amb la participació de l’Executiu permetrà «sumar esforços per potenciar la difusió que en fem».

Aquesta divulgació és un dels elements integrats en els objectius estratègics de la legislatura, seguint un desenvolupament sostenible i que dona continuïtat als compromisos adquirits en l’agenda global 2030. Un d’ells és la potenciació del turisme cultural. També hi ha altres programes per fomentar el català, la indústria creativa i de documentació, entre d’altres. Riva també va assegurar la intenció de seguir participant a la Biennal d’Art de Venècia, així com treballar en els projectes del Museu i l’Arxiu Nacional, i la creació d’un relat de país.

L’Executiu treballa per definir la futura llei de mecenatge esportiu i cultural

La redacció de la futura llei de mecenatge esportiu i cultural segueix en fase d’estudi, centrant-se en la definició d’aquesta i de quina manera s’impulsa la normativa per complir de la millor manera amb el seu propòsit. Anirà «estretament vinculada amb la modificació de l’impost de societats», afirmava Riva, remarcant que estan analitzant dues vies possibles, ja sigui a través de la modificació de la llei actual o bé crear-ne una de pròpia, remarcant la deducció fiscal quan «s’acredita una contribució a una entitat cultural o esportiva. No està definit si serà un text o dos de complementaris». S’esculli una via o l’altra, permetrà «bonificar les empreses que tenen aquesta responsabilitat social», i serà un incentiu per al sector privat. «Ha de servir com a efecte crida», exposava.

D’altra banda, hi ha encomanat un estudi des de l’Executiu per l’ampliació del Centre de Tecnificació d’Ordino, ja que es vol dotar de més instal·lacions al país per l’alta demanda existent. En aquesta anàlisi s’està comprovant «com es podria ocupar i el cost que suposaria», i «els espais que sorgissin a quines federacions donaria resposta». En els projectes estratègics en l’àmbit esportiu per a la present legislatura es treballa en el desenvolupament de l’esport federat i el d’alt nivell, la integració laboral dels atletes, els hàbits saludables, la lluita antidopatge, Andorra com a país d’acollida d’estades i l’organització d’esdeveniments internacionals. El 2021 el Principat acollirà els Jocs dels Petits Estats, que tindran un pressupost per part del Govern de 567.682,35 euros.