El dret a vot està garantit a arreu del Principat, tal com ho recull la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides. Tot i això, hi ha algunes excepcions. Una d’elles es dona quan una persona pateix una discapacitat cognitiva molt severa i es decideix restringir aquest dret a través d’una sentència judicial, una limitació que es va eliminar l’any passat a Espanya. En aquest camp també hi ha algunes mancances que el Govern es compromet a revisar. Algunes d’elles són la falta d’autonomia i anonimat que pateixen les persones amb ceguesa perquè no hi ha cap mena d’adaptació avui dia perquè puguin dipositar el seu vot sense l’ajuda d’una tercera persona escollida per elles. També necessiten ajuda per votar les persones que pateixen altres tipus de discapacitats, com ara les cognitives, ja que tampoc es disposa d’un sistema adaptat que facilitaria una major comprensió; reptes que responen al disseny universal que pretén arribar a una societat més justa i inclusiva. 

Aprofitant la voluntat del Grup Parlamentari del PS de proposar modificacions de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum –una petició entrada a tràmit i acceptada per l’Executiu– la secretària general del Govern, Ester Fenoll, reconeix que «volem fer una reforma més profunda de la llei» i treballar per solucionar aquestes mancances. L’article 12 de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides –que es va crear a Nova York el 13 de desembre de 2006 i que el Principat va signar el 27 d’abril de 2007 i va ratificar l’11 de març de 2014– dictamina l’Igual reconeixement com a persona davant la llei. L’article està integrat per cinc punts, el primer dels quals constata que «Els estats part reafirmen que les persones amb discapacitat tenen dret a tot arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica» i, per fer-ho possible, l’article també exposa en el tercer punt que «Els estats part han d’adoptar les mesures pertinents per proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l’exercici de la seva capacitat jurídica». 

El punt que va a continuació també és important a destacar perquè afirma que «Els estats part han d’assegurar que en totes les mesures relatives a l’exercici de la capacitat jurídica es proporcionin salvaguardes adequades i efectives per impedir els abusos de conformitat amb el dret internacional en matèria de drets humans [...]». En aquest sentit, la presidenta de l’Associació d’Afectats d’Autisme d’Andorra (Autea), Inés Martí, determina que «la convenció considera que no es pot incapacitar totalment a ningú i que cap persona pot suplir a una altra, sinó que s’han de prendre mesures de suport perquè la persona pugui decidir. Els països signants i ratificants s’estan adaptant a aquesta disposició que requereix una acurada reflexió i consens. Andorra també ho està fent i la Llei 27/2017, del 30 de novembre, de mesures urgents per a l’aplicació del Conveni relatiu als drets de les persones amb discapacitat representa un avenç molt significatiu en l’assoliment de drets. I seguirem treballant perquè encara hi ha camí a recórrer».

En la «disposició final sisena» d’aquest reglament, Martí exposa que «s’encomana al Govern que en el període de sis mesos d’ençà de l’entrada en vigor d’aquesta llei aprovi un Projecte de llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum (del 3 de setembre de 1993), que inclogui les mesures necessàries per garantir l’exercici del dret a sufragi en condicions d’igualtat per part de les persones amb discapacitat». La mateixa destaca que dites mesures «han de garantir que els procediments, les instal·lacions, els accessos i els materials electorals siguin adequats, accessibles i fàcils d’entendre, i també han de facilitar i protegir el dret d’emetre el vot en secret». Unes adaptacions encara pendents. 

Actualment la Proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum està admesa tràmit per part del Consell General en data de 8 de novembre de 2019 i pendent de tractar-se en la comissió legislativa corresponent durant el 2020. El PS va entrar la proposta sobretot per treballar aspectes com ara aconseguir que sigui «una llei totalment proporcional que assigni els escons a proveir en funció dels resultats obtinguts» i «per tal de despolititzar la jornada electoral i fer-la més cívica», explica la consellera general socialdemòcrata Judith Salazar. Algunes de les qüestions que també volen abordar és el fet de «trobar-nos amb les associacions, ja que sabem que volen fer canvis per millorar els drets polítics de les persones amb diversitat funcional». Ester Fenoll apunta que aprofitant les correccions que vol plantejar el PS, «ens agradaria pronunciar-nos perquè es modifiqués la llei pel que fa al dret a vot de les persones amb discapacitat sensorial o de cara a comptar amb un futur vot electrònic. També volem canviar el fet que quan es vagi a votar no es demani el número de passaport  –que canvia cada vegada que es renova el document– sinó que es demani el número d’identificació personal». 

Inhabilitació per votar 

Malgrat que el dret a vot és àmpliament reconegut, existeixen alguns casos concrets en què aquest es priva. Segons Fenoll, «el dret a vot només es limita si una persona està incapacitada judicialment a través d’una sentència que recull la limitació al dret a sufragi». En aquest sentit, Fenoll vol aclarir que «malgrat que algunes persones estiguin incapacitades judicialment, això no significa que no puguin votar, ja que només es limita quan s’indica expressament a través d’una sentència judicial». Tot i que hi ha alguns casos en què el dret a sufragi està retirat, la tendència actual és garantir sempre el dret a vot en el marc de la convenció. La mateixa argumenta que el batlle incapacita judicialment a una persona quan aquest considera que no té la suficient capacitat d’obrar i se l’ha de protegir. La Fundació Tutelar és l’encarregada d’ajudar a les persones incapacitades judicialment, atorgant un suport en la presa de decisions. 

A Espanya tan sols fa uns mesos la normativa al voltant del dret a vot va canviar: el desembre del 2018 hi va haver una modificació de la Llei Orgànica del Règim Electoral (LOREG) que anteriorment permetia que els jutges poguessin decidir si atorgar el dret a vot o no a les persones amb discapacitat cognitiva que estaven incapacitades. Com a resultat del canvi, les eleccions generals i municipals que es van celebrar el 2019 van ser les primeres en les quals es va garantir plenament el dret a vot, sense excepcions.

La clau per assolir aquest avenç rau sobretot en la pressió que van realitzar entitats arreu d’Espanya que vetllen i donen suport a persones amb discapacitat. Pel que fa a les limitacions, Martí opina que «el batlle si posa límits és perquè considera que s’han de posar», tot i que argumenta que s’ha de treballar per eliminar aquestes barreres, un objectiu que implica molt de treball i consens per part de tots els agents implicats. 

Testimonsi i reivindicacions 

De forma resumida, l’article 29 de la convenció que porta per títol Participació en la vida política i pública, constata que «les persones amb discapacitat tenen dret a participar en la política i en la vida pública». Per tal de garantir aquest dret, els estats es comprometen a: «Garantir que els procediments, les instal·lacions i els materials electorals siguin accessibles, fàcils d’entendre i d’utilitzar»; «Garantir que el vot sigui secret i que una persona de confiança escollida per la persona amb discapacitat l’ajudi a votar»; «Vetllar perquè les persones amb discapacitat puguin presentar-se com a candidates en les eleccions, exercir càrrecs i ocupar qualsevol lloc de treball dins la funció pública», i «Fomentar la participació de les persones amb discapacitat en entitats i organitzacions polítiques». 

Actualment el primer punt no s’està complint de forma adequada perquè ni les instal·lacions ni els materials electorals estan adaptats per a les persones amb discapacitat. En aquest sentit i en relació amb les persones que pateixen ceguesa, la presidenta de l’associació Amida, Agustina Grandvallet, explica que en les darreres eleccions comunals «vaig anar a votar a la Batllia personalment i no tenien paperetes en braille, quan l’any passat van dir que ho tindrien en compte i no ho han fet». És cert que alguns partits puntualment preparen els programes en braille, com ara Terceravia a Encamp en els darrers comicis o DA l’any passat, «però la inclusió no és això, la inclusió seria fer arribar a totes les parròquies tots els programes en braille i també habilitar en braille les paperetes per votar». 

Com a testimoni directe ressalta  l’experiència del candidat número nou del PS a Escaldes-Engordany, Toni Fernández, que s’ha convertit en un dels nou consellers que han entrat en el comú arran de la victòria de Rosa Gili en les últimes eleccions comunals. Fernández té una ceguesa total i explica que sempre ha d’anar acompanyat per poder exercir el seu dret a vot. «El problema és que no tenim autonomia per votar perquè per molt que ens ajudin, no tenim un vot secret. I diria que el vot secret entès com a tal és un dret humà que no s’està complint». En relació amb la preparació de materials electorals, el conseller reivindica que «seria més funcional que es fessin les paperetes per votar en braille que no pas els programes que podem consultar per Internet», tenint en compte també que no tots els partits fan els programes en braille.

A tall d’anècdota, Fernández recorda que el gener passat «unes quantes persones vam participar en un programa de televisió i treballadors del Govern ens van dir que estaven treballant perquè es pogués votar en braille a les eleccions generals i comunals passades, però no hem pogut». El mateix creu que, veient com han anat els darrers processos electorals, «no s’està fent gaire cosa des de l’Executiu perquè en un any es poden fer molts avenços. Cal una reforma electoral, però no he tornat a llegir cap notícia que els parlamentaris s’hagin assegut al Consell General per parlar d’aquesta reforma». En aquest sentit, el Govern té intenció d’aprofundir en el reglament i impulsar millores al respecte en els propers mesos. 

Al Principat hi ha més d’una desena de persones amb ceguesa que sempre han d’anar acompanyades per votar. Fernández anota que estaria bé fer alguna acció conjunta per pressionar «però hi ha poc quòrum, no hi ha gaire comunicació entre nosaltres i no em consta que ningú hagi iniciat una reivindicació en aquest aspecte; per fer-ho cal quòrum».

En relació amb el primer punt de l’article 29 de la convenció, Inés Martí remarca que «ens agradaria que es tinguessin en compte les persones amb discapacitat cognitiva quan, per exemple, es redacten els programes electorals en el sentit que els redactats utilitzessin frases curtes, suports visuals i una terminologia que faciliti la comprensió. També que s’identifiquessin paraules clau per entendre millor els missatges de cada partit». Respecte a les instal·lacions, Martí argumenta que «també seria oportú que als espais on es vota s’utilitzi una senyalització adequada que permeti orientar-se bé». 

Cap a un disseny universal

La secretària general del Govern planteja alguns mecanismes que es podrien estudiar i valorar per garantir el  dret a vot amb una major autonomia. En el cas de les persones cegues, Fenoll planteja el següent procediment: les persones que ho necessitessin haurien de demanar a l’Executiu uns sobres que es prepararien expressament i que cadascun mostraria el nom del partit polític en braille. A dins del sobre gros, hi hauria un sobre petit i el vot d’aquella formació al seu interior a punt perquè la persona pugui escollir el partit que cregui convenient i dipositi el seu vot a l’urna conservant tota intimitat. Pel que fa als programes, Fenoll especifica que «no hi ha una unificació de tots els partits que fan programes en braille. Es podria exigir però hi ha altres tipus de discapacitats més nombroses que també requeririen un altre tipus d’adaptació; s’ha de mirar. En general s’han de fer adaptacions en relació amb el disseny universal, però primer s’ha de parlar amb els col·lectius i veure quines són les necessitats».

Seguint desenvolupant el concepte de disseny universal, Fenoll apunta que «si es fa un programa d’accessibilitat universal, es recullirien tots els tipus de discapacitats. La tendència és anar cap aquí, tenint en compte el compromís del Govern que ratifica la convenció. Quan es comenci a fer l’abordatge de la reforma de la llei, tots aquests aspectes s’aniran resolent a mitjà termini», destacant que «cal comptar amb el parer de les associacions».