La directora d'Ski Andorra, Marta Rorés, en una imatge d'arxiu. Foto: ONA MORANTE

Si la neu és un anuncia de tots els clarins del cel, la feina de Marta Rotés, directora de Ski Andorra, és angelical. No li agrada parlar d'ella. Sí de al seva feina. El valor el busca en els resultats, perquè vol dir que el treball ha estat encertat.

–¿Es fácil de vendre la neu?

–No és difícil si t'agrada el que fas. Molta gent arriba a Andorra per la neu. Depèn de nosaltres que es quedin i sobre tot que tornin.

–És una feina que depèn de molts i començar…

–Sàpiguen escoltar i valorar les opinions. La neu fa difícil una visió de conjunt i requereix unanimitat entre els personatges i el moment que són sempre diferents segons les circumstàncies.

–¿Tenim cultura de neu?

–No massa, per això s'ha de cultivar. Necessitem una millor visió de servei, perquè la neu es la que dóna vida al país.

–¿Quines motivacions hem de saber crear?

–Cal partir del concepte que hem d'aconseguir que la gent que ens visita s'ho passi bé a través de tot el que puguem proporcionar. És la fórmula per fidelitzar el visitant. Que vingui i, sobre tot, que torni.

–Tenim l'experiència de ser pioners en moltes coses...

–En un principi, la gent venia més a l'estiu que no a l'hivern. La tendència ha canviat. Primer eren famílies. Ara són grups i escoles. Hem estat pioners en la instal·lació de canons de neu i tecnologia. Tenim unes pistes molt diferenciades i la seguretat de la neu en disposar d'estacions cara al nord i al sud. Som únics a tot el Pirineu gràcies als nostres 300 kilòmetres de pistes amb el domini més important de tota aquesta zona pirinenca. Això és el que val i s'ha de vendre. Per altra part, cada vall és diferent i totes aporten grans novetats, segons les preferències de cada visitant

–I la competència...

–Som diferents i, per tant, hem de valorar aquesta qualitat. Diferents per la pròpia situació geogràfica, realment única. També diferents en què tenim tot un país al voltant de les pistes, coses que la competència no té en aquesta dimensió. A més de la neu tenim el comerç, també l'art i la cultura, a més de gran part d'activitats que han fet que l'esquí i el surg de neu no siguin ja els elements principals, perquè molts altres serveis formen part de la nostra oferta i fan possible oferir una jornada complerta d'activitats diverses.

–¿Ens obrim prou a l'exterior?

–Octubre i novembre son els mesos de la promoció a través de visites, presència en exposicions, contactes i accions concretes en molts països obrint així el nostre cercle d'influència. El que importa, al capdavall, és el servei que oferim.

–Suposem que també la relació qualitat/preu en l'oferta...

–Som molt competitius i aquest és un factor que cal remarcar. En moments de crisi seguim incrementant clients. El 2009, en plena crisi econòmica, aquest augment va ser de l'1'5%. Xifra petita, però positiva. El que importa és la neu. L'any passat va ser bona i esperem que aquest any també ho sigui

–¿Fins a quin punt l'amoïnen els efectes del canvi climàtic?

–Hem de saber estar alerta, sobre tot perquè ara tenim opinions de totes les classes i per a tots els gustos. La gent té molts problemes i encara dedica una part de al seva economia a poder sortir i la proximitat és una base que hem de saber jugar.

–El més importants és ser conscients de que som un país de neu.

–Per això s'han d'unir esforços. Les estacions fan la seva feina. El sector hoteler és més problemàtic, perquè tenim clares diferències en els serveis, però la reestructuració es fa i estem en el camí. El comerç a través de les associacions ocupa ara una presència que és important. Si el sector privat sap entendre que el públic no pot ser l'únic en la promoció del país, haurem fet un pas de gegant.

–Un pas que permetrà abordar altres camins...

–Tenim molta feina a fer. Quan visito les fires i veig la competència estic orgullosa del producte que nosaltres venem, però a la vegada tinc una sana enveja d'aquelles novetats que promocionen i que ens ha de servir per seguir sent pioners com sempre hem estat.

–És l'únic camí

Per a més informació consulti l'edició en paper.