La presidenta de l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA), Mercè Requena, descriu la celiaquia com «un trastorn sistèmic autoimmune de caràcter permanent en persones que genèticament estan predisposades. Quan ingerim gluten, aquest ens provoca una atròfia a les vellositats de l’intestí prim que afecta la capacitat d’absorbir els nutrients dels aliments impedint que aquests es retinguin». L’únic tractament és seguir una dieta sense gluten. En aquest sentit, ACEA reivindica que els establiments que manipulen aliments accentuïn les mesures de prevenció i tinguin cura de tot el procés d’elaboració dels productes per evitar casos de contaminació creuada entre aliments amb i sense gluten. Davant l’augment de casos, alguns de gravetat, l’associació reclama que es denunciïn les males praxis per a una major conscienciació i vigilància, tenint en compte que es poden necessitar «fins a sis mesos per recuperar les vellositats intestinals contaminades», subratlla Requena.

La presidenta d’ACEA reconeix que aquest trastorn «no compta amb un sol símptoma: en els infants pot produir un retard en el creixement, anèmia, alteracions en el caràcter o vòmits, tot i que els símptomes més habituals són les diarrees i els vòmits». Un dels problemes és que «el 85% de la població celíaca no està diagnosticada», tenint en compte que part dels afectats són asimptomàtics malgrat que la ingesta de gluten els afecta negativament. 

Requena reconeix que en els últims anys s’han fet passos importants, sobretot des de Govern amb el desenvolupament del Reglament relatiu a la informació alimentària facilitada al consumidor, del 18 de gener de 2017, que obliga a identificar les 14 substàncies o productes que poden provocar al·lèrgies o intoleràncies (denominats al·lèrgens) i informar els consumidors quan aquestes substàncies o productes s’empren en la fabricació o preparació d’un aliment. 

Cal més implicació

Requena informa que des del 2002 ACEA estableix convenis de col·laboració amb els establiments de restauració que es comprometin a oferir productes i plats sense gluten amb un respecte total en tots els àmbits. A canvi, el negoci rep el segell Aquí pots menjar sense gluten. A hores d’ara només són cinc els negocis que compten amb aquest segell i, com a resposta, Requena manifesta que «costa que els establiments es comprometin amb l’associació per verificar que faran bé els processos» de cara als consumidors amb celiaquia. Arran de l’increment de casos de contaminació d’aliments, alguns amb conseqüències greus que han requerit l’hospitalització, Requena confessa que «estem dient als socis que han de denunciar-ho perquè el Govern pugui actuar». La mateixa té constància que el 2019 es van posar, com a mínim, cinc denúncies per casos de contaminació alimentària. 

Requena considera que per a alguns col·lectius s’ha posat «de moda» prescindir del gluten, però no és el cas dels celíacs que necessiten seguir una dieta estricta pel seu benestar. En relació amb aquesta tendència, la presidenta d’ACEA opina que «per nosaltres és beneficiós que hi hagi més gent que mengi sense gluten perquè hi ha més oferta al mercat però, per altra banda, es banalitza un tema que és molt seriós» i el sector on més es detecten errades i despreocupacions és en la restauració. Una altra de les principals reivindicacions del col·lectiu és la diferència de preus –a l’alça– dels aliments.

Fa 20 anys l’oferta de productes sense gluten era molt menor, però els afectats reclamen que s’igualin els preus i, per aquest motiu, ACEA ha demanat subvencions per afrontar aquesta desigualtat. Requena també posa sobre la taula que al Principat no hi ha cap forn que ofereixi pa i pastes sense gluten que siguin frescos, «tot ho hem de comprar envasat, manufacturat i de fora i això és un problema. El nostre objectiu és poder menjar més sa i de proximitat». 

Celiaquia i xarxes socials

En el marc de la 3a Jornada Andorra sense gluten del 16 de novembre passat, la infermera i bloguera a Celicooking, Bea Rueda, va explicar que «per informar-nos bé, hem d’usar pàgines web acreditades i oficials, blogs que no només es basin en l’experiència personal sinó que hi hagi evidències científiques; és important buscar l’autoria de les informacions, i hem de desconfiar de titulars extravagants i aprofundir en la notícia». La mateixa també considera que s’ha d’acudir tant al metge com a una dietista-nutricionista que proporcioni pautes d’alimentació adequades. 

Recomanacions per a celíacs (FONT: ACEA) 

A CASA 

• Cal usar estris de plàstic, vidre o acer inoxidable i no de fusta, ja que aquests últims són porosos. 
• Per eixugar-se les mans o assecar els objectes, cal fer servir paper de cuina d’un sol ús i evitar els draps de roba. 
• Es recomana tapar les olles i paelles si es cuinen al mateix moment productes amb gluten i sense. 

A FORA 

• Cal informar-se abans de sortir de quins establiments estan certificats per les associacions. 
• Cal fer saber als restaurants quan un és celíac i preguntar quins aliments poden oferir garanties. 
• S’ha de demanar que s’asseguren de controlar la contaminació creuada per tal d'evitar-la.