Política: Eleccions, pactes entre partits i alta abstenció

Els ciutadans van haver d’anar a les urnes en dues ocasions aquest 2019. Primer va ser el 7 d’abril, amb les eleccions generals que va guanyar Xavier Espot. Els resultats i la composició del Consell General van portar a una coalició per formar Govern composta per Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos. Va ser un pacte postelectoral, quan als comicis a les territorials el Partit Socialdemòcrata i Liberals havien format una aliança sota el nom de d’Acord. De cara a les eleccions comunals del 15 de desembre el panorama polític havia canviat completament. Les aliances es van continuar produint, amb Demòcrates, Liberals i Progresssites-SDP presentant-se conjuntament en algunes de les parròquies. És una fórmula que va funcionar tot i les crítiques dels rivals. A Escaldes-Engordany, l’aliança no es va produir i Rosa Gili va aconseguir la victòria per ser la nova cònsol major, sent el resultat més significatiu que va produir-se a les urnes. Aquestes eleccions van patir una abstenció elevada, una circumstància que marca la manca d’interès de la ciutadania, així com que les candidatures que es presentaven no els convencien per donar-los el vot. 

Acessos: Esllavissades, protestes i talls de trànsit a les carreteres

Aquest ha estat un any en el qual s’ha pogut comprovar la fragilitat que té el país en quan a infraestructures. Elements naturals i humans van marcar l’accés al Principat a través de les carreteres, suposant importants maldecaps per entrar i sortir del Principat. Entre els mesos de maig i abril la carretera RN22 va quedar tallada més de dues setmanes a causa d’una esllavissada, comportant que no es pogués accedir a través de França i sent un cop important per a l’economia del Pas de la Casa. 

Els CDR i els armilles grogues provoquen problemes de mobilitat per entrar i sortir del país

Un altre moviment de terra i roques va succeir a l’agost al terreny de la Portalada, davant el Punt de Trobada. Aquest fet va provocar que durant unes hores la CG-1 quedés tallada. Després es va poder establir un pas provisional que passava per darrere el centre comercial. La zona se segueix controlant diàriament davant qualsevol incidència. Les vies de comunicació per carretera també es van veure afectades repetidament durant l’any a causa de protestes. Per banda catalana pels talls que produïen els CDR, mentre que per la de l’Arieja per l’acció dels armilles grogues.

Justícia: Besolí surt de la presó i és absolt, i el judici del ‘cas BPA’ no avança

L’alliberament i posterior absolució de Joan Besolí ha estat la notícia judicial de l’any. Després de pràcticament dos anys a la presó, el lauredià va aconseguir la llibertat provisional, igual que el seu company de cel·la, Sandro Rosell, el tercer dia que era jutjat davant de l’Audiència Nacional per blanqueig de capitals i pertinença a una organització criminal. El 24 d’abril el tribunal va dictar una sentència absolutòria que no va esdevenir ferma fins a meitats de juliol.

D’altra banda, el judici de la primera causa del cas BPA es va reprendre al setembre després de resoldre totes les recusacions contra els membres del tribunal i introduir-hi canvis. Tot i així, la represa no va tenir massa més èxit que la de l’any anterior i al cap d’unes hores el judici va posposar-se novament a l’espera de resoldre una qüestió successòria i una recusació contra el fiscal general. Ja no es reprendrà fins al 2020.

Finalment, el darrer esclat judicial ha estat la confirmació del desnonament del Punt de Trobada. Un cop resolt el judici sobre el nou contracte pels terrenys, la sala civil va reactivar-lo. Tot i així, la família Cachafeiro ha recorregut la decisió i el desnonament encara no s’ha consumat.­

Temes socials: El Govern adopta mesures urgents però la ciutadania no en té prou

Tot i que l’anterior Govern va començar l’any anunciant mesures urgents en matèria social, la ciutadania de seguida va sortir al carrer a dir que no en tenia prou. Amb l’aprovació de la Llei del pressupost per a l’exercici 2019 a mitjans de febrer, va apujar-se el salari mínim a 1.050 euros, els sous de fins a 24.000 euros d’acord amb l’IPC i les pensions més baixes un 3,2%. I en matèria d’habitatge va aprovar-se limitar l’augment dels contractes de lloguer també en base a l’IPC. Unes mesures que el nou Govern ja ha anunciat que renovarà de cara al 2020 amb petites modificacions.

Els sindicats treuen els ciutadans dues vegades al carrer per seguir exigint millors condicions de vida

Els sindicats, però, al gener ja van citar la ciutadania al carrer per denunciar la situació de precarietat en què viuen moltes famílies a Andorra. Una tasca reivindicatòria que els sindicalistes no han deixat de banda al llarg de tot l’any i que ha culminat amb una nova concentració contra les retallades socials aquest desembre malgrat no comptar amb la participació esperada. Els ciutadans segueixen un any més exigint millors salaris i pensions, així com un accés digne a l’habitatge. 

Sanitat: L’avortament, el metge referent i la història clínica compartida

Si hi ha una paraula que els andorrans han après el darrer trimistre del 2019, aquesta ha estat Cedaw. D’ençà que l’organisme de les Nacions Unides dedicat a defensar els drets de les dones va renyar Andorra per no permetre la interrupció de l’embaràs, el debat sobre l’avortament al país s’ha mantingut viu. L’organització feminista Stop Violències va ser l’encarregada de liderar les protestes. En resposta a les demandes de la societat, el Govern engega a principis de l’any vinent, un servei d’atenció mèdica, psicològica i social al CAP de Santa Coloma per a aquelles persones interessades en avortar a l’estranger. Motiu de polèmica va ser també el fàcil accés a la història clínica compartida. Els metges van alertar que el coneixement de les dades personals dels pacients són molt senzilles d’aconseguir amb el nou sistema de dades. Per últim, els andorrans van poder triar el seu metge referent durant tot el 2019 després que el Govern ampliés la data límit marcada inicialment al setembre. La CASS només cobrirà el 33% de la visita de tots aquells que no s’hagin inscrit al mecanisme, que pretén agilitzar les derivacions mèdiques als especialistes.

Relacions internacionals: Macron treu el poble al carrer i el Govern explica l’acord amb la UE

Després de mesos a l’expectativa de la data en què Emmanuel Macron vindria de visita oficial al Principat, el 13 de setembre del 2019 quedarà marcat a la història d’Andorra com el dia en què el copríncep francès va recórrer el Principat de punta a punta per poder acontentar tots els ciutadans i ciutadanes que van sortir al carrer a donar-li la benvinguda. En el seu discurs, no va oblidar-se de cap tema de debat que estigués a la primera plana de l’actualitat i va manifestar que poder avortar depèn del vot dels andorrans, a més de traslladar al Govern la necessitat de reequilibrar les relacions comercials amb França i el seu suport a l’acord d’associació amb la Unió Europea. 

En aquest sentit, el Govern sortint de les eleccions del 7-A va voler fer un pas cap a la transparència i apropar el futur acord d’associació a la ciutadania. Per això, durant el setembre i l’octubre l’Executiu va organitzar fins a 11 reunions de poble arreu del territori i a l’estranger. El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va passar per totes les parròquies no només per explicar què representarà aquest acord i l’estat en què es troben les negociacions, sinó també per resoldre inquietuds i recollir propostes. Les reunions han aplegat al voltant d’un miler d’assistents. 

Transport: L’aeroport i les proves del GPS, la xarxa de busos i el tren

Les patronals demanen reiteradament l’impuls del transport aeri per reactivar l’economia del país

La necessitat de millorar el transport al país va seguir sent una de les principals preocupacions dels andorrans aquest 2019. Les eleccions van provocar que es tornés a parlar amb força de la possibilitat de construir un aeroport dins del Principat i el projecte de l’heliport de les Tresoles va estar en boca de tots. Malgrat l’aval dels informes tècnics, la comunitat de veïns el va rebutjar. Mentrestant, l’aeroport de la Seu va acollir, en diverses ocasions, proves per validar els vols GPS, que permetrien els avions aterrar i enlairar-se amb poca visibilitat. El vistiplau definitiu es donarà al llarg del pròxim any. Una alternativa al transport aeri que enguany es va posar sobre la taula va ser la construcció d’una línea de tren que unís el Principat amb Espanya. Amb un cost de més de 200 milions d’euros, l’estació estaria a Sant Julià i tindria parada a Vic i Ripoll. De tot plegat, l’únic que es va fer efectiu per millorar el transport va ser la reestructuració de la xarxa d’autobusos nacionals.

Comuns: The Shopping Mile, Vallnord i mesures antiterroristes

L’any 2019 va començar amb la creació al gener del The Shooping Mile, la unió estratègica i comercial de l’eix central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany (ECAEE). L’ens engloba l’avinguda Meritxell, Vivand i Fener Boulevard amb l’objectiu d’oferir una imatge comercial homogènia de la zona comercial del centre del país. El projecte va néixer deu anys després que la Cambra de Comerç fes els primers contactes amb els Comuns d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany per fer realitat una zona per a vianants a les avingudes Meritxell i Carlemany. Precisament en aquesta zona es van instal·lar diversos dispositius de seguretat per evitar atacs terroristes. La corporació escaldenca hi va destinar una partida de mig milió d’euros per fer front a la inversió, mentre que la del comú de la capital va aportar-ne 50.000. La mesura es va prendre després dels múltiples atacs que ciutats europees, especialment turístiques com Barcelona, van patir els últims anys per part de grups yihadistes. 

D’altra banda, el trencament d’Ordino Arcalís i Vallnord van marcar el 2019. Secnoa, la societat explotadora del camp de neu d’Arcalís, va deixar de formar part de la marca, que fins aleshores aglutinava l’estació ordinenca i la de Pal-Arinsal de la Massana.

Projectes: La unitat de radioteràpia, en dubte, i el casino va per llarg...

Sant Julià s’atreveix amb el ràfting pel riu Valira però l’activitat buida el llac d’Engolasters i es descarta

Malgrat que l’any passat va elegir-se el projecte guanyador per a la unitat de radioteràpia i només calia posar-s’hi, l’arribada de Joan Martínez Benazet com a nou ministre de Salut ha generat incertesa entorn d’aquest projecte, ja que els indicis que la infraestructura podria quedar obsoleta a curt termini l’han fet aturar-ne la construcció mentre s’estudien alternatives. De tota manera, aquesta no és l’única infraestructura que està en l’aire. La construcció del casino tampoc ha prosperat en el decurs d’aquest any perquè el CRAJ va acabar rebutjant la sol·licitud de llicència de Jocs SA i va donar-li un temps perquè corregís els errors del seu projecte. Tot i que l’empresa ja ha tornat a lliurar-lo, fins l’any vinent no es coneixerà el destí del casino. 

A Sant Julià de Lòria, s’han plantejat dos projectes faraònics: el ràfting pel riu Valira, que va buidar el llac d’Engolasters, i una tirolina a Naturlandia. Cap d’ells, sense massa èxit pel seu impacte ambiental i amb dubtes que puguin prosperar amb el nou equip comunal. 

Cultura: El Rosaleda veu la llum i cau el campanar de Sant Vicenç d’Enclar

Aquest final d’any va veure la culminació d’un projecte en el qual es portava anys treballant. La rehabilitació de l’Hotel Rosaleda a Encamp va concloure i s’hi va traslladar el Ministeri de Cultura, que continuarà produint-se durant els pròxims mesos. Al mes de març es va inaugurar l’Espai Columba, un nou centre museístic en el qual es troben exposats els frescos de Santa Coloma. La Biennal d’Art de Venècia va comptar amb l’exposició Future is now (El futur és ara) de l’artista Philippe Shangti al pavelló d’Andorra. Van passar per la instal·lació 39.700 visitants, convertint-se aquesta xifra en la segona més elevada per una mostra del Principat a la cita cultural italiana. 

En aquest 2019 Ràdio Andorra ha complert 80 anys. Es van portar a terme diversos actes per recordar a aquesta emissora i també a Sud Radio, dos referents radiofònics del Principat. Aquest final d’any ha viscut una desgràcia cultural com és l’enfonsament el 20 de desembre passat del campanar de l’església de Sant Vicenç d’Enclar, provocat per les fortes pluges que es van produir, acompanyades de ratxes de vent destacades. El Govern es va comprometre a confeccionar una comissió d’experts per avaluar la millor manera de reconstruir la part de l’edifici caiguda, que s’iniciarà a la primavera.