El gerent de la CEA, Iago Andreu, reclama flexibilitzar els requisits d’alguns concursos públics per tal que els autònoms i les microempreses també puguin optar a presentar-s’hi. En una entrevista al PERIÒDIC, el dirigent de la patronal, que entre els diferents objectius a curt termini es marca donar un impuls als treballadors per compte propi, considera que «als autònoms també se’ls ha d’escoltar i se’ls ha de donar un tracte a l’hora de concursos públics en l’administració, als comuns i a les parapúbliques». Andreu deixa clar que no es tracta d’atorgar cap favoritisme, però considera que «a vegades els concursos no sempre estan pensats des de la perspectiva de l’autònom» en la majoria d’ocasions «per desconeixement» cosa que, de retruc, provoca que «els requisits fan inviable que es puguin presentar».

Alhora, el gerent de la CEA admet que hi haurà concursos que no es podran flexibilitzar atesa la seva «envergadura», però «hi ha altres adjudicacions que amb petits canvis es podria aconseguir i que els autònoms ho tinguessin més fàcil per presentar-s’hi». Aquesta mesura és una de les diferents accions amb què està treballant la patronal, i que se sumen a les iniciatives ja presentades com la creació de la CEA Micro i a la petició per tal que aquest col·lectiu tingui dos seients al Consell d’Administració de la CASS. Actualment, la patronal compta amb 110 afiliats entre autònoms i microempreses –que compten amb entre 1 i 5 treballadors-.

Llei Òmnibus

Paral·lelament, el Govern està treballant en la redacció d’una llei òmnibus, que des de la CEA és vist com una via per  «donar resposta a les problemàtiques dels autònoms i dels emprenedors», com ara l’excés de burocràcia. «aquí crec que és important que precisament la CEA es pugui constituir com a interlocutor del Govern i pugui donar veu a tot aquest col·lectiu», assegura Andreu, que considera que els autònoms són la part «més feble». «És veritat que l’empresari tradicionalment ha suportat moltes càrregues, només cal pensar que les cotitzacions de la seguretat social recauen més a la part empresarial que a l’assalariada, però dins de tot l’empresariat el més perjudicat és l’autònom perquè tota la cotització recau sobre ell perquè allà no hi ha una part empresarial ni assalariada. Ell ho és tot», conclou el gerent de la CEA, que al mateix temps afirma que en el món laboral hi ha un canvi de paradigma per la proliferació cada cop de més autònoms.

«A Andorra i a altres països, el sistema de seguretat social està pensat des de la perspectiva de l’assalariat i en menor mesura de l’empresari tradicional, però si per algú no està pensat és per l’autònom», explica. Si bé admet que també cal vetllar per l’empresariat i pels assalariats, atès que representen «una gran part del teixit productiu», Andreu recalca que «qui més esforços ha fet i qui menys rep proporcionalment a vegades és l’autònom». «Tenir dos representants  al Consell d’Administracio de la CASS permetria donar-ne una als empresaris en el sentit tradicional de la paraula i un altra als autònoms», diu Andreu, que considera que cal tractar de manera paral·lela totes les qüestions relacionades amb la càrrega de cotitzacions de les empreses i el futur de les pensions dels assalariats i, al mateix temps, dels entrebancs que es poden trobar els autònoms. «És qui menys consumeix del sistema perquè al final posar-se de baixa és molt complicat i segurament són els que acabaran tenint una pensió menys generosa», comenta el gerent de la CEA.