A molts va sorprendre que Ordino comptés amb quatre llistes en aquestes eleccions comunals, en una parròquia amb un cens de 1.790 persones. Aquest nombre va permetre que es produís joc entre els diferents jugadors de la partida electoral, amb declaracions i retrets en contra d’altres formacions des d’un primer moment, un panorama que es va allargar fins al darrer instant abans de produir-se la jornada de reflexió. Els candidats no només van dedicar-se a explicar els seus programes per tractar de convèncer –si no ho estaven ja– als electors, sinó que també es van recordar força sovint dels qui amb avui competeixen en els comicis. Al llarg dels dies es van sentir i emprar atacs, contraatacs, defenses, picabaralles, retrets i comentaris irònics. Els dards van ser continus, dirigits a dianes ben definides. 

La irrupció d’Enric Dolsa va sobtar a alguns, presentant-se aquest cop amb una formació d’independents i mostrant-se des de X’Ordino molt crítics amb la gestió del comú. No havia començat la campanya pròpiament dita i ja es van començar a sentir els primers retrets cap a Josep Àngel Mortés i el seu equip. També cap a la resta, amb especial atenció al canvi polític de Sandra Tudó. Tampoc es va salvar Eva Choy i el seu moviment de l’oposició per anar a qui formava part de la majoria. Dolsa va començar contundent, afirmant que durant quatre anys el comú dirigit per Mortés no havia fet res per la parròquia, motiu pel qual va provocar que formés un equip per canviar el rumb de la corporació. I que dirigiria la parròquia des d’Ordino, perquè és l’única llista que no depèn de cap partit nacional. També va fer públic que en Comú per Ordino faltava a la veritat respecte a les informacions que donava respecte al deute que havia deixat Dolsa en els seus dos mandats. Les xifres ballaven. Per una part deien que eren 25 milions, i per l’altra 21. Totes dues formacions van mostrar documents oficials que refermaven les seves dades, defensant la seva postura.

Qui va donar una altra volta a la campanya va ser Mortés, que a inicis de setmana s’encarregava de remoure el caldo polític assegurant que la victòria estava entre En Comú per Ordino i MovemOrdino. I perquè els segons no fossin els escollits, demanava a l’electorat que el votessin, considerant que l’altra candidatura que valorava com a favorita no podia fer-se amb les regnes de la corporació. Aquestes afirmacions van encendre a la resta, afirmant que intentava coaccionar a la ciutadania amb la intenció de crear por. Ni Dolsa, ni Tudó ni Jordi Balsa van dubtar en respondre-li ràpidament, assegurant que es tractava d’una jugada tàctica per tractar únicament de confondre. Cap dels candidats va vacil·lar a atacar al rival quan se li va presentar la mínima ocasió, en una atmosfera que va allargar-se fins al darrer acte de campanya que van realitzar.

Alternatives

La batalla inicial entre Dolsa i Mortés la van viure a distància tant Tudó com Balsa, però després es van veure immiscits amb les paraules del cònsol major. Tudó, mentre explicava el seu programa, principalment va haver de donar explicacions del perquè en els passats comicis comunals anava de la mà dels Liberals i en aquesta ocasió ho feia del Partit Socialdemòcrata. Es presentava com una opció diferent, amb maneres de fer distintes dels qui ja havien ocupat el lloc a la corporació, fent bandera de la regeneració política dins la casa comuna. Des de Terceravia el discurs era similar, sent la primera vegada que es presentaven en unes eleccions per fer-se càrrec de la parròquia. La cursa de les dues formacions va començar a remolc de la resta quant a missatges, però de mica en mica es van anar fent el seu espai.

Projectes 

Si alguna paraula va sortir durant la campanya de la boca dels candidats va ser projecte. Dolsa afirmava que la resta no en tenien i que X’Ordino era l’única llista que podia dir en veu alta que sí que en tenia. I que eren viables. La resta, però, també van presentar els seus. Entre les iniciatives hi havia de tota mena a més de les típiques en unes eleccions de millorar les condicions de la ciutadania de totes les edats, des dels joves fins als padrins. Dolsa va destacar que per dinamitzar la parròquia un projecte factible era fer Andorra en miniatura, amb els indrets i edificis més coneguts del país fets a escala. Els seus rivals, no van veure que fos una iniciativa massa encertada. També destacava que acabaria amb els parquímetres i que faria del coll d’Ordino a l’hivern un itinerari per practicar esquí de muntanya i raquetes. La resta també van presentar les seves propostes. Com Riberamunt d’En Comú per Ordino, les iniciatives culturals de MovemOrdino o la necessitat d’un millor transport públic que reclamava Terceravia. Si en una cosa tots els aspirants al tron comunal van estar d’acord va ser en mantenir l’entorn natural de la parròquia. No volen perdre la qualitat de vida ni el resguard del medi ambient. 

Casa Rossell

Entre les diverses propostes presentades, dues van coincidir en trobar-hi una solució, sent un cavall de batalla en alguns casos. Dolsa va denunciar l’estat d’abandó en el qual es troba l’interior de Casa Rossell, i per donar-li vida va assenyalar en traslladar-hi el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient. Tudó va presentar l’aposta per convertir-lo en el Museu Nacional, mentre que Mortés va assegurar tenir 10 propostes sobre la taula, les quals s’ha d’estudiar la seva viabilitat. Un altre punt de desunió va ser l’Hotel Casamanya. Mentre que Dolsa el vol convertir en un viver d’empreses, Mortés projecta portar-hi les oficines comunals i Tudó un centre cívic i una residència per a la gent gran. Tot són propostes, i el guanyador a la pròxima legislatura haurà de complir amb el que va anunciar.