Malgrat algunes excepcions, per a la majoria de candidats encampadans, la recent campanya electoral ha suposat la seva estrena en el món de la política; I per la porta gran, perquè en pocs dies van haver d’aprendre a respondre preguntes incòmodes, a conversar amb els veïns més enllà del «bon dia» i a atendre els mitjans amb bona cara. 

Segurament el dia del debat televisat va ser quan més se’ls va notar la falta d’experiència, estant massa pendents dels papers que portaven a la butxaca o recitant de memòria les frases del programa. Però se’ls hi perdona; són polítics de quilòmetre zero, i no només perquè les comunals permeten tenir una major proximitat amb els votants, sinó perquè molts d’ells començaven la carrera de zero. 

Les promeses electorals
El futur Prat Gran, la recuperació del telecabina i la reactivació dels nuclis urbans d’Encamp i el Pas de la Casa han estat les propostes més repetides i amb les que, sense gaire èxit, Laura Mas, David Rios, Santiago Gonzalez i Esther Vidal han intentat destacar per sobre dels altres. I no perquè no ho hagin intentat, sinó perquè poc es pot decidir en els tres casos. 
El Prat Gran té els dies comptats i l’única opció viable –repetida pels quatre candidats amb petits matisos diferents- és refer el parc als 5.000 metres quadrats de cessió, i més endavant, llogar els terrenys de l’antic càmping internacional.

Pel que fa al telecabina, el nou comú seguirà presentant estudis que demostren la seva viabilitat, però seguirà faltant el més important: una empresa disposada a construir-lo a canvi de la seva concessió. I sobre la reactivació de la parròquia, sense l’empenta del Govern els esforços que es facin des de l’administració local seran sempre insuficients. Sigui com sigui, el nou (o nova) cònsol major encararà els pròxims quatre anys amb el repte d’impulsar una parròquia que als anys 80 havia estat un referent turístic pel país i que clarament necessita recuperar la confiança en sí mateixa. 

Els favorits
La batalla a quatre que es durà a terme avui es preveu que acabi en duel. Tot i que el nombre de candidatures respecte el 2015 ha augmentat, tot indica que la disputa es decidirà entre la vella guàrdia: el PS contra la coalició demòcrata. Si bé és cert que Agrupament Encampadà i Terceravia han fet més amena la campanya, i probablement s’emportin una part important de votants, és poc probable que cap dels dos acabi donant la sorpresa. 
Tant Laura Mas com David Rios han comptat amb un suport sòlid de partit que ha donat seguretat als seus arguments. A les intervencions electorals, sempre han vingut escudats per membres de la seva agrupació i han tingut una estructura forta al darrera que ha nodrit de fotos i declaracions la premsa andorrana.

Laura Mas: «Que si em veig favorita? Ho sabrem avui, però el vot estarà fragmentat»

La pubilla del comú
A l’inici de campanya, Laura Mas es presentava com l’hereva de Jordi Torres, i ha exercit com a tal. Ha defensat les inversions fetes pel comú, ha esquivat els retrets dels altres candidats i ha remarcat l’essència continuista -però renovada- de la seva figura. A la reunió de poble va demostrar l’ampli suport amb el que compta. La reducció del dèficit i el suport del Govern l’avalen, però les obres inacabades de l’avinguda Joan Martí li han enlletgit una campanya, que podria haver estat impecable.

David Rios: «Soc optimista. Som l’única opció de canvi real per a la parròquia»

El contrapunt
David Rios ha estat el candidat que més vida ha donat a la campanya. El seu tarannà decidit l’ha erigit com el contrapunt de la candidatura continuista. Ha remarcat per activa i per passiva que els socialdemòcrates són l’única opció de canvi possible al comú. El seu programa electoral ha combinat tant propostes com retrets als altres candidats, però és que Rios és gat vell, i ha sabut moure’s bé en el joc de la política. 

Esther Vidal: «Volem canviar la manera de fer les coses en política. Som la força nova»

La força nova 
Malgrat que és funcionari del comú des de fa anys, Esther Vidal no s’havia plantejat mai ser política. Agrupament Encampadà s’ha caracteritzat pel seu caràcter grupal, donant veu a tots els membres de la llista a la reunió de poble i minimitzant la figura de la candidata a cònsol major. Els que l’han pogut sentir d’aprop, asseguren que Vidal té fusta de política. La seva proposta electoral ha estat prou clara, però li ha falta un altaveu que estigués a l’alçada. És el que tenen els nous partits, que són nous en tot. 

Santiago Gonzalez: «Amb nosaltres la gent ha recuperat la il·lusió per anar a votar»

La veu dels joves
Amb 31 anys, Santiago Gonzalez és el més jove dels quatre candidats. Tant jove com la seva experiència en política. Li ha falta suport del seu partit per comunicar millor el programa, malgrat esforçar-se en defensar un canvi en la manera de fer les coses i promoure les consultes populars per a les decisions més importants de la parròquia.