Joves, grans, polítics, sindicats i associacions van col·lapsar l’entrada del Super U sota la mateixa idea: la necessitat de recuperar els drets socials i laborals que s’han perdut progressivament al llarg dels últims anys.
Els crits de «punt de trobada, no esteu sols» trencaven el silenci quan acabava cada parlament dels diferents representats que van acudir a la concentració mentre desenes de persones afectades per la situació de l’empresa, propietat de la família Cachafeiro, aplaudien la solidaritat de la resta d’assistents.
Vestits de blanc per visibilitzar la seva situació, els integrants del Punt de Trobada s’emocionaven i continuaven els càntics dels seus companys. Cartells de ‘dret de vots dels residents’, ‘avortament gratuït’, ‘precarietat laboral = pobresa’ i ‘l’ecologia és el futur’ omplien el recinte  i representaven les diferents reclamacions que conflueixen en un mateix sentiment: el Govern actual només vol augmentar la diferència entre rics i pobres.
«És una vergonya l’encariment del cost de vida. Pensions de 400€ i lloguers de 800?. Si jo fos jove, marxaria del país» els més experimentats de l’esdeveniment van manifestar el seu descontentament amb un país al qual li han donat els seus millors anys de la seva vida i, a canvi, els hi ha retornat unes pensions paupèrrimes.
No va importar l’edat, tampoc la procedència o la nacionalitat de cadascú dels presents, sinó la necessitat urgent d’un canvi polític i social que s’ha de produir en les pròximes eleccions comunals el 15-D.