En la sessió d’ahir del Consell General, la paraula electoralisme va esdevenir trending topic. Els comicis del 15-D van marcar una jornada plena de retrets on els candidats aprofitaven qualsevol situació per fer un míting i recordar les propostes que incorporen els seus programes electorals. Els moments clau per a fer campanya van arribar amb les dues esmenes a la totalitat del marc pressupostari i, sobretot, amb les sis esmenes del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, al Projecte de llei de mesures urgents en matèria d’arrendaments d’habitatge i per millorar el poder adquisitiu. Durant la sessió, no es va acceptar cap esmena proposada i, per tant, els dos punts del dia es van aprovar. Però el debat va ser fructífer.

L’oposició titlla «d’irreal» la previsió econòmica de l’Executiu per als pròxims exercicis

Quant a la llei de mesures urgents, la primera esmena feia referència a afegir un article que estipulés que els contractes de lloguer s’havien de renovar pel mateix termini que s’havia establert inicialment, és a dir, cinc anys. El primer a intervenir va ser Raul Ferré (CC) que, va optar per valorar la llei sencera i, sobre l'esmena, va afirmar que aquesta mesura no permetria acabar amb el contracte a les famílies que trobessin un pis que s’adeqüés més a les seves necessitats sinó que els retindria en un lloguer que no satisfés els seus interessos. 

Mesures socials

La segona proposava una tretzena paga per a la gent gran amb una pensió inferior al salari mínim. Segons López, la mesura tindria un impacte en el pressupost «d’1,1 milions, el que suposaria un 0,23% del total» o, com va afegir, «el que Torres triga ben poc a gastar-se en un estudi de viabilitat de qualsevol infraestructura». En la segona volta d’intervencions, López va recordar la proposta que es va acceptar a la cambra el setembre del 2017 que pretenia crear una taula integrada pel Consell, el Govern i la CASS per parlar de les pensions. «Vostès són els veritables mestres de l’electoralisme perquè no han complert la resolució», assegurava López. El cap de Govern, Xavier Espot, va expressar que hi havia uns comicis sis mesos després i que era irresponsable destinar-hi esforços, i López va recordar que «es va aprovar el 2017 i, per tant, les eleccions eren 18 mesos després. Ara fa dos anys i dos mesos que esperem».

Les dues esmenes següents eren similars. La primera demanava apujar els salaris inferiors als 24.000 euros anuals en un 2,5% i no limitar-se a l’IPC. En el debat, els liberals van expressar que confiaven en la bona fe dels empresaris mentre que Jordi Font (PS) va concretar amb contundència que «el salari mitjà d’Andorra és una fal·làcia. El 10% de persones assalariades s’endú el 33% de la massa salarial». Un cop denegada, es va proposar que el salari mínim fos equivalent al 60% del salari mitjà i Camp va titllar la mesura de ser «la germana pobra de l’anterior». «Estem parlant de gent en situació de pobresa, de cases que ho passen malament i que mengen carn un cop a la setmana», va respondre Joaquim Miró (PS), que va considerar el comentari de «desafortunat»

Marc pressupostari

Amb les esmenes a la totalitat per part de Josep Pintat (terceravia) i el PS, aquest va ser l’altre gran debat de la jornada. En primera instància, Pintat va exigir un dèficit zero després d’apreciar que en el document es preveia un import acumulat de 83 milions d’euros acumulats en tres anys. Així mateix exigia la concreció de mesures concretes al·legant que el document es basava únicament macroeconòmiques. Unes dades que López va considerar d’irreals en preveure un increment del PIB del 3,5% en un moment de desacceleració econòmica i va afirmar que el marc pressupostari era un «Excel barroer». Els grups de la coalició es van acollir a què l’eina és dinàmica i que es pot canviar en funció de noves informacions que permetin perfilar-la. Ferran Costa va defensar el ministre de Finances, Eric Jover, subratllant que «no es pot dubtar el rigor del ministre en establir les dades. Entenc que el senyor Jover no escriu dades a l’Excel per inspiració divina». D’altra banda, durant el debat, López es va adreçar a la coalició com a «tripartit de dretes» i Carles Naudi (CC) va respondre de seguida titllant els socialdemòcrates d’un partit «d’extrema esquerra». A Pintat el van desacreditar assumint que confonia el marc pressupostari amb el pressupost.