Andorra la Vella
«Els últims quatre anys s’ha fet una política de màrqueting i maquillatge»
Entrevista a Dolors Carmona, candidata del PS + Independents
Dolors Carmona encapçala la llista del PS+I després de quatre anys d’experiència com a consellera a la minoria. Vol liderar la corporació per canviar el model de gestió de la parròquia.
–Torna a presentar-se. Què ha canviat respecte fa quatre anys?
–El fet d’estar a l’oposició et permet conèixer el funcionament del comú i te n’adones de les coses que es poden canviar. Tot i això, la llei electoral condiciona molt. I nosaltres proposem un canvi en el model de gestió perquè a les minories no se les té en compte.
–Durant la campanya han expressat un cert optimisme...
–Tenim molt bona percepció a partir del retorn que tenim dels porta a porta. Si fos per l’enquesta de carrer creiem que ens hi podem sortir molt bé.
–Com valora la gestió comunal del darrer mandat?
–S’ha fet una política de màrqueting i maquillatge. Hi ha hagut una manca de planificació i les inversions s’han destinat a coses que es visualitzen com l’avinguda Meritxell independentment de les necessitats de la parròquia.
–Quins són els principals focus d’inversió de la seva candidatura?
–La prioritat són els serveis i tot el que comporta. Parlo de voreres, bus comunal, recollida de brossa o enllumenat. Nosaltres no som partidaris de promoure obres faraòniques. Cada barri necessita el seu pla estratègic perquè tots els ciutadans es mereixen la mateixa atenció. I la urgència que tenim en la cobertura de l’habitatge. Volem tenir un cens al comú dels pisos ocupats i facilitarem aquesta informació al sector immobiliari perquè prengui mesures, com a pla de xoc immediat.
–Quines propostes tenen pel territori?
–Hi ha algunes zones que estan en estat d’abandonament. Anomenarem un conseller per cadascuna de les zones com a interlocutor, a banda de crear la conselleria dels Drets i Deures del Ciutadans. Hem de crear sinergies participatives perquè hi hagi un sistema bidireccional d’intercanvi d’informació, a banda de fer consultes vinculants sobre els temes que afecten a la ciutadania.
–Una consulta sobre el telefèric del Pic de Carroi?
–Oi tant. He participat en tres campanyes i cada vegada que hi ha eleccions surt el Pic de Carroi. Independentment que el giny sigui a cost zero, s’ha de valorar quina contrapartida té cedir un terreny comunal, la viabilitat d’impacte econòmic i mediambiental. A més, si no es connecta amb pistes, el telefèric no té cap sentit.
–I a la zona de The Cloud?
–Aquí hi ha més actors. Allà no podem decidir perquè el terreny és propietat d’Andorra Telecom. El que cal és buscar la millor manera perquè tothom se’n surti beneficiat. Per tant, nosaltres farem tot el possible per sensibilitzar al Govern. D’alguna manera ens han pres el pèl perquè les expectatives eren unes altres i ens hem de fer valdre.
–Andorra la Vella necessita l’espai multifuncional?
–No tenim la informació per poder-ho valorar. El que no pot ser és que per ambicionar un espectacle d’aquests cedeixis l’estacionament més gran que tens a la parròquia. Però el multifuncional és una infraestructura nacional, per tant, el Govern és qui haurà de bastir l’edifici. El comú ja haurà contribuït molt cedint un terreny. I si aquest està al nucli urbà nosaltres no som partidaris perquè encara condicionarà molt més la circulació. A banda de perdre un terreny comunal sense valorar si calen altres equipaments.
–El PS reconstruirà els Serradells si arriba al comú?
–És un equipament que no podem esperar i ha estat una excusa esperar els darrers informes. És millor tenir-ho tot tancat, però allà el que s’havia de fer és actuar de manera sectoritzada just després del sinistre.
–És un dels cavalls de batalla la modificació de la llei de transferències comunals?
–Tenim un tracte discriminatori molt gran respecte a altres parròquies. La pressió fiscal d’un ciutadà d’Andorra la Vella és de 288 euros mentre que per a un ciutadà de Canillo són 19 euros. Tant de bo fóssim com a mínim tres comuns del mateix color polític per poder modificar la llei. La Conxita anava a totes i no se’n va sortir.