En plena campanya electoral, l’Arxiu Comunal d’Andorra la Vella presenta el document del mes, aprofitant l’avinentesa per tractar sobre la història del sistema per escollir els màxims representants de la corporació de la capital.

Les primeres estructures de govern comunitari eren les reunions que es realitzaven entre veïns a través d’assemblees que es portaven a terme als porxos de les esglésies o cementiris. El 1419, amb la creació del Consell de la Terra, es va poder crear una estructura on les persones més influents de les parròquies podien nomenar representants per participar com a interlocutors davant els dos coprínceps. Va ser al segle XVI quan les institucions locals es van consolidar i les assemblees van passar a ser òrgans més reduïts compostos per representants electes entre els prohoms. 

Les primeres estructures de govern comunitari eren reunions de veïns a esglésies

El comú, en el seu origen, estava compost pels membres dels quarts d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany. Aquests, cada dos anys, nomenaven un representant que alternava els càrrecs de cònsol major o menor. Les denominacions per als càrrecs van evolucionar, ja que també es van conèixer com a cònsol en cap i cònsol segon, o fins i tot cònsol degà. El jurament per prendre possessió de la tasca es portava a terme al darrer consell del mandat. Al segle XVI, quan es van començar a escriure els llibres d’actes, es feia el 27 de desembre i després es va passar a fer el dia 28. Anteriorment a la Nova Reforma, que es va fer el 1866, els cònsols ocupaven la presidència i formaven part del Consell de Comú i del General. A partir d’aquella data es va constituir el dret a vot dels caps de casa i la incompatibilitat entre els càrrecs de cònsols i consellers generals. La primera figura es va passar a renovar cada dos anys a través d’eleccions. 

El sufragi universal masculí va arribar amb la Revolució de 1933, per a tots aquells majors de 25 anys. Els quarts van passar a tenir més autonomia en transferir-los diverses transferències, convertint-se en administracions quasi autònomes. Les dones no va poder votar fins al 1970 i la seva elegibilitat es produïa tres anys després. El 1978 Escaldes-Engordany es va segregar per convertir-se en parròquia i el 1993, amb la constitució, les atribucions dels comuns quedaven del tot definides a través de diverses lleis qualificades com la delimitació de competències o la del règim electoral. El nombre de persones amb dreta vot a la capital ha anat en augment significativament amb el pas del temps. El 1993 eren 2.894. Posteriorment van ser 3.337 (1995), 3.647 (1999), 4.555 (2003), 5.983 (2007), 6.782 (2011), 7.538 (2015) i fins als 8.242 actuals.