Ferran Pol va penjar els guants amb la selecció en el darrer partit de la fase classificatòria per a l’Eurocopa 2020. El passat dilluns va rebre un reconeixement per part de la Federació Andorrana de Futbol (FAF) per haver defensat els colors de la selecció en 27 ocasions i, en total, nou anys amb l’equip nacional, tot i haver entrat en una primera convocatòria amb 15 anys.

En el darrer partit contra Turquia el 17 de novembre, Pol va entrar al minut 86 substituint a José Antonio Gomes, posant així el punt final a la seva carrera internacional. Actualment, és porter de la UE Santa Coloma.

Per tant, Pol pot dir que ha complert un somni: «Per a mi ha estat un somni poder defensar els colors del meu país tots aquests anys, des dels 15, que vaig anar a la primera convocatòria, encara que no vaig poder debutar fins als 27». «Van ser uns anys d’espera, durs, però poder arribar una altra vegada al que va ser Andorra fa deu anys i fer tot el que he aconseguit, ha estat un somni fet realitat», reiterava i recordava que «ho somiava des dels anys que vaig estar fora de la selecció». «Tot el que he fet em permet estar molt satisfet», afirmava.

A més, va considerar que «ha costat perquè tot té una feina des del darrere, els primers anys van ser durs però ara els resultats estan sent positius. Retirar-me en el millor moment de la selecció és molt satisfactori, espero que segueixi en aquesta línia, ja que confio en el fet que ens doni moltes més alegries que les que ens han donat fins ara». A més, va explicar que «el fet de ser jugadors amateurs i poder jugar un partit de primer nivell mundial, per a nosaltres, és un orgull». «Abans d’enfrontar-te a una bona selecció al seu estadi, els nervis hi són, però un cop estàs al camp, fas la teva feina, encara que hi ha moltes emocions que no vivim durant cada cap de setmana», recordava i reiterava que «la motivació i l’emoció és una altra».

«Em quedo amb tot el treball fet, he tingut la meva recompensa», comentava i assegurava que «em quedo amb el darrer partit de selecció contra Turquia. Han estat uns anys durs però acabar d’aquesta manera, com bé diuen, el futbol és present». «Acomiadar-me de la meva gent a la meva terra va ser impressionant», sentenciava, tot i que no sabia trobar un altre moment especial: «Em quedo amb la feina del dia a dia, els resultats vénen del treball que es fa cada setmana». «Ha estat una experiència fruit del treball del dia a dia per poder tenir uns bons resultats, estic molt content de com ha anat tot», assegurava.

Futur incert

Quant al futur, va revelar que «és incert». «De moment, vaig dia a dia, estic treballant a la federació i tinc molta il·lusió per poder formar-me com a entrenador. Vull seguir amb la il·lusió que ara em toca perquè entreno els nens de l’Enfaf, que són el futur. Això és el que vull ara, m’omple i vull aportar el meu granet de sorra a la selecció».