Fa 18 anys que Esther Vidal és funcionaria del Comú d’Encamp. Coneix perfectament els entramats de la casa comuna i ha treballat en departaments cabdals com el d’obres i el de turisme, però és el primer cop que representa els ciutadans des d’una posició política. Mai s’havia trobat identificada amb cap moviment, així que ella i 13 inconformistes més, van fundar Agrupament Encampadà, un partit sense afiliacions polítiques.

–La gent us anomena el partit dels inconformistes.
–És que venim de grups molt diferents, però tots amb l’objectiu de trencar amb la clàssica manera de fer política. Tot va començar amb un membre de la nostra llista, que és propera a mi perquè les nostres filles van juntes a classe. Ho vam parlar un dia, vam desenvolupar la idea i em vaig acabar adherint a Agrupament Encampadà.

–No només adherint-se sinó liderant l’agrupació.
–No m’ho havia plantejat mai, però em va aparèixer el neguit, vaig estar-ho meditant una setmana amb la família i finalment vaig decidir-me. Si és per aportar alguna cosa al poble i poder tirar endavant el nostre projecte, val la pena.

–Espera donar la sorpresa i ser escollida cònsol major o es pren aquests primers comicis com un aprenentatge per d’aquí a quatre anys?
–La veritat és que no m’ho he plantejat. L’únic que puc dir és que el nostre és un equip de treball on tothom opina i tot es decideix en grup. No hem volgut pactar amb cap partit per poder tenir més possibilitat de vots, sinó que ens hem centrat en parlar amb les persones. 

–De fet, a la seva presentació, van reafirmar que no seguirien «modes electorals» com el telecabina...
–Durant els últims 20 anys tothom ha portat el telecabina al seu programa electoral, però, algú l’ha fet? Creiem que és un projecte totalment innecessari ara mateix, però si arribem al comú i veiem que hi ha diners per fer-lo i el pressupost de les obres no és un desgavell, potser sí que ens ho plantejaríem, però la nostra prioritat és el benestar dels encampadans.

–Del que sí parlen és del futur del Prat Gran.
–Nosaltres adequarem l’espai de cessió obligatòria de Ca l’Areny. El nou pàrquing s’ubicaria a l’antic càmping internacional, a Cal Joan Antoni, que ara està en desús i ho tenim en règim de lloguer. Allà també s’hi pot fer una pista de vòlei, camps de bàsquet, murs d’escalada... 

–I per al Complex Esportiu? Denuncieu que està «abandonat».
–La gent ens demana millores en els vestidors, la climatització, o que la sala de fitness està molt enclaustrada. Proposem recuperar la cafeteria per a que els pares esperin a gust i puguin fer els deures amb els seus fills.

–Parlant d’esports, quina postura tenen sobre la permanència de l’FC Andorra a Prada de Moles?
–Si l’Andorra es vol quedar, haurà de conviure amb la resta de clubs encampadans. Hi ha d’haver espai per a tots i bona relació. 

–Hem parlat molt del nucli urbà d’Encamp, però imagino que no s’obliden del Pas de la Casa...
–Ni molt menys! Som la llista que té més representants del Pas de la Casa, i en cas que guanyem les eleccions, un d’ells entraria de conseller, és a dir, tindríem una persona fixa allà que viurà d’aprop els problemes i les necessitats de la gent.

–I què els oferiu? 
–Habilitarem una zona d’esbarjo coberta i volem negociar un conveni amb el SAAS amb l’objectiu d’incrementar el servei de pediatria al Pas, que actualment només pugen un cop a la setmana. També farem un casal per a la gent gran.

–També penseu reforçar el transport de temporers que venen de França?
–El que hem de fer és incentivar que aquests treballadors es quedin a viure al Pas, que trobin habitatges a bon preu i un bon nivell de vida que els motivi a quedar-se; treballarem per aconseguir-ho.