Som a l’equador de la campanya i les 21 llistes que es presenten a les eleccions comunals del 15 de desembre omplen les agendes amb reunions de poble, rodes de premsa i visites porta a porta pels comerços de les seves parròquies. Els candidats i candidates a cònsol major es paren pel carrer a saludar, responen preguntes dels més inquiets, i si fa falta, besen infants i berenen amb padrins.

Patricia Centeno: «Molts votants són conscients que el 90% del programa electoral, o no es complirà o no es podrà complir»

Tenen dues setmanes per explicar a la seva ciutadania què pensen fer si arriben al comú, i amb un programa sovint força similar entre partits, l’actitud i el posat dels caps de llista és clau per convèncer els indecisos. Dos experts en comunicació política i d’esdeveniments analitzen els errors i encerts més habituals entre els aspirants. Són Patricia Centeno, experta en llenguatge no verbal i autora de llibres com Sin decir ni mu (Ediciones Destino), o Política y moda, la imagen del poder (Edicions Península) i Raimond Torrents, director general d’Event Management Institute i responsable de l’obra Eventos de empresa: el poder de la comunicación en vivo (Ediciones Deusto). 

«La principal errada dels polítics és intentar ser el que no són. A diferència del discurs, que es pot arribar a memoritzar, la comunicació no verbal és molt instintiva; és un llenguatge inconscient, així que si no creuen en el que diuen, se’ls hi nota, i això acaba passant factura a la campanya», assegura Centeno.

Raimond Torrents: «És més difícil organitzar actes amb polítics perquè mai t’acaben de dir obertament el que realment volen. Són més foscos»

I és que tot influeix en la percepció que els votants tenen dels polítics. Una veu tremolosa, unes mans a la butxaca o una mirada dubitativa poden espatllar el disseny de tot el programa electoral del partit. Centeno afegeix que els candidats han de mostrar-se naturals, però «ser natural no vol dir fer el ridícul o voler aparèixer a la televisió anant en bicicleta o cuinant. Ser natural significa ser coherent amb el context social on es presenta el candidat i ser fidel als valors en els que creu, que evidentment han de ser els mateixos que els del partit».

Segons l’experta, el llenguatge corporal del polític mostra la seva personalitat, i té la capacitat de transmetre les idees i els sentiments d’una forma més pura que amb les paraules. 

Debats a la televisió / Ja hem començat a veure desfilar per Andorra Difusió els aspirants a cònsol major de les set parròquies. El debat electoral és un dels moments més importants de la campanya, i per a Raimon Torrents, «tant o més important que el missatge, és el públic a qui va dirigit». «No és el mateix parlar a la gent gran que a milennials, o si el públic que t’està mirant és eminentment femení o d’un origen cultural concret», matisa Torrents.

L’especialista en esdeveniments creu que, a diferència de les empreses, els partits polítics sovint no són del tot transparents a l’hora de comunicar les seves intencions reals, i «és més difícil organitzar actes amb polítics perquè mai t’acaben de dir obertament el que realment volen. Són més foscos». 
 

En neurolingüística la sensació d’estar en sintonia amb l’altre s’anomena ‘Rapport’

En la mateixa línia, Patricia Centeno està segura que «molts votants són conscients que el 90% del programa electoral, o no es complirà o no es podrà complir» i per això és tant important que el candidat o candidata sigui un valor per si sol. «La gent cada cop s’interessa més per l’aspecte que té la persona que els representa, com parla, la seva postura o com es vesteix; si s’identifiquen amb ell o ella, voldran formar part del partit», explica l’experta en comunicació política. 

Aquesta voluntat, en programació neurolingüística  és el que s’anomena Rapport, és a dir, la capacitat de connectar emocionalment amb l’altre imitant els mateixos gestos o tenint conductes similars. Segons els psicòlegs, el que fa realment fiable a un polític no són tant les seves paraules sinó la seva personalitat i conducta davant els altres. 

A peu de carrer / Més enllà de les frases fetes que puguin arribar a compartir els candidats davant el micròfon, el contacte directe amb la gent és la seva prova de foc. Torrents recomana molta organització a l’hora de fer un acte que compti amb públic. «Hi ha tres pilars fonamentals que s’han de posar quan muntem un esdeveniment: planificació, planificació i més planificació», bromeja.

«Si som al carrer parlant amb la gent s’ha de tenir present si farà molt de fred, o si fem un míting molt llarg s’ha de tenir preparat catering per a la gent assistent, per exemple» detalla Torrents; sembla una obvietat, però petits gestos deferents poden decantar la balança.

Per al màrqueting polític, tot compta per influir sobre les masses i aconseguir vots. L’expert en esdeveniments alerta que els mítings «són actes que poden tenir un cost molt elevat perquè mai tindràs tanta gent que et miri com amb un anunci de televisió o un debat als mitjans, i el risc de fallar és major, així que hem de conèixer molt bé el públic assistent i controlar l’entorn». 

A diferència d’altres països com França o els Estats Units, Andorra encara és lluny d’utilitzar tècniques neurocientífiques com el reconeixement facial que com revela Torrents, «detecta quin grau d’impacte té un discurs polític i si l’impacte és positiu o negatiu». «En funció d’això, el polític pot anar variant les seves paraules durant la trobada amb els votants», diu Torrents. 

No oblidem que la política és un procés que implica diàleg, però en el sentit més ampli del seu significat. Els 27.823 electors andorrans us estan mirant, així que ja ho sabeu: una imatge val més que mil paraules.