Els candidats aprofiten els  debats per tractar de convèncer l’electorat. Per demostrar que el seu programa és millor que el de la resta, i que les propostes que presenten són les més encertades per al desenvolupament de la parròquia. Però també permeten obrir un diàleg amb els rivals, i tractar d’empetitir als contrincants polítics a través d’arguments. Tots en van tenir per a tots.
Qualsevol persona que volgués seguir el debat, havia no saber de números i no de lletres. Aquestes arribarien després.

Inicialment va ser un ball de xifres, amb les quals tothom hi volia ballar i fins i tot posar la música. La que li agradava, és clar. Enric Dolsa va recriminar a Josep Àngel Mortés que les xifres d’endeutament que va pregonant no són veritat, amb el rival negant-li. També que la inversió a la parròquia durant els seus mandats va ser 10 vegades superior, i el percentatge per habitat de diners gastats també molt més gran. El cònsol, per la seva banda, es defensava afirmant que l’endeutament per habitant havia baixat ostensiblement. «Es tracta de mirant endavant», li exposava al líder de X’Ordino. Dolsa, però, recordava tot el que havia fet durant el seu mandat, com l’aigua, l’enllumenat, el col·lector, la guarderia, la casa pairal i d’altres. Per contra, els actuals mandataris comunals «pràcticament no han fet res». Des de l’actual corporació li responien, tot i que Jordi Balsa, de terceravia, li recordava que es van realitzar aquests últims anys fins a 96 al·legacions des de la ciutadania que no van tenir resposta. Per tant, «s’ha de deixar de fer servir el silenci administratiu», perquè «el comú ha de fer l’esforç de donar resposta».

Mortés se sentia atacat per diversos fronts i es defensava. En tenia per tots i davant les recriminacions de Sandra Tudó, de MovemOrdino, li recordava que des de la minoria «ha aprovat el 90% de les accions» del comú, comportant que «en qualsevol decisió hi participava». D’ençà que va arrencar la campanya, Dolsa remarca que la seva formació és l’única que té projectes. I durant el debat va ser qui més els va desenvolupar. Fer un Andorra en miniatura és un dels que vol fer realitat, perquè pot aportar de «50.000 a 70.000 visitants» i «un turisme apreciat que tothom vol, que és el familiar». Però Tudó li va voler desmuntar la idea, i li evocava que un parc temàtic similar com Catalunya en miniatura «només té 60.000 visitants» i per passar per problemes econòmics «se’n va fer càrrec una ONG per a persones que tenen necessitats a nivell de drogues». Per a la candidata de MovemOrdino aquesta és una d’aquelles «propostes que al final no tenen els resultats que esperaven», i que es tracta d’«un model dels anys 80».

Dolsa i Mortés distaven en allò que presentaven i el cònsol va etzibar-li que «a vegades tinc la sensació que no viu a la parròquia, no veu les coses que s’han fet», per dir-li més tard que «els electors pensaran que vivim en parròquies diferents», després que també discutissin sobre la telegestió. Mortés exposava que «sembla que aquesta persona no viu a Ordino», i que «només el Senyor Dolsa té propostes en el seu programa i la resta no». Fins llavors sí que era qui més n’havia mostrat, i a continuació la resta es van esplaiar més en el que portaven al programa.

Guerra televisiva

Una simple fotografia d’una televisió, de les antigues de tub, va ser un altre focus de confrontació. Dolsa mostrava la imatge de l’aparell a la casa pairal, que era el mateix que hi havia el 2003. També es va parlar de les cortines que no hi ha i que fa que entri el sol a la sala i molesti als padrins. «Cada cop estic més sorprès», comentava Mortés pels temes pels quals es discutia, i per no allargar-ho afirmava que «canviarem la televisió i les cortines» si així es tancava el tema. Però no ho farien perquè Dolsa remarcava que això era un símptoma de deixadesa cap a les persones grans. «És una vergonya que tinguem la mateixa televisió», i Balsa, que aquesta mateixa setmana es va trobar amb els padrins, assegurava que quan fa sol «la temperatura puja a 44 graus». Una calor que ni en una edat elevada ni en cap és recomenable. Tudó, però, va voler «posar una mica de pau i seny» i recordava que els padrins «amb el quinto que van guanyar van dir que no a la televisió», però les cortines era un altre tema.

La deixadesa no només va ser tema de conversa sobre la casa pairal. També va ser-ho la de Casa Rossell.Dolsa valora que s’hi ha de fer una intervenció urgent, i que sigui els ministeris d’Agricultura i Medi ambient s’hi traslladin un cop la rehabilitació estigui feta. Volia ser molt gràfic, i com anteriorment per fer-ho més evident, va mostrar fotos de com es troba l’interior de l’edifici. «Això està degradat i al final caurà», remarcava. Mortés li rebatia que s’havia intentat un projecte d’aquestes característiques, però «no hi ha prou metres quadrats per posar-hi un ministeri». No va convèncer a Dolsa, que va rebatir-lo que «sempre parlem d’estudis i viabilitats i mai es fa res». Aquests informes es realitzen conjuntament amb l’Executiu, i precisament adduint a aquesta relació, Tudó afirmava que en els últims anys «la política comunal l’ha marcat el Govern o el partit».

Afirmacions i respostes a aquestes es van anar repetint fins al final. Van fer-ho per tot. A part del ja escrit, de l’Hotel Casamanya fins al centre esportiu. Fins i tot amb el material amb què estan fets els programes electorals. Tudó, que admet ser ella mateixa «molt capità enciam», defensa que la seva formació és l’única que presenta la propaganda sense grapes ni emprar excés de tintes. «És important la sostenibilitat en un mateix també», assegurava.