Poc s’imaginava el professor hongarès, Etno Rubik, que el seu cub faria perdre el cap a milions de persones arreu del món. És una de les joguines més senzilles i alhora més venudes de la història, i probablement la majoria de nosaltres no l’hagi aconseguit resoldre mai malgrat que alguns ho hagin intentat durant hores. Però 45 anys després del seu naixement, el Cub de Rubik segueix frustrant i fascinant a parts iguals.

Andorra no està exempta d’aquesta fascinació i el passat cap de setmana va celebrar la quarta edició del Torneig Nacional del Cub de Rubik al Fòrum de la FNAC; una competició oficial que atorga als guanyadors, l’honor de constar en el registre de la World Cub Association. Marcos Ameijeiras, el seu organitzador, explicava que limiten el nombre de participants a 60 degut a l’alt nombre d’interessats i l’espai que els faciliten. «Hi ha francesos que venen expressament a competir, però també tenim un nombre important d’andorrans i catalans», detallava Ameijeiras.

La comunitat ‘friqui’

Com diria l’organitzador del torneig al Principat, «als aficionats al Rubik, els agrada autodenominar-se ‘friquis’», i tenen com a objectiu difondre l’afició arreu del món. Ameijeiras, que també és secretari del Club de Rubik de Catalunya, defensava que «és un entreteniment com qualsevol altre, però ajuda a ampliar la creativitat i millora l’habilitat mental». No va pas errat, la majoria de competidors venen del món de les ciències, com en Dario Roa, que és enginyer de robòtica i campió de la tercera edició del torneig andorrà. Roa confessava que «no cal tenir una ment privilegiada per resoldre el cub, però sí entrenar moltes hores». Té cinc rècords nacionals en tres categories diferents, tres títols de campió d’Espanya i tres bronzes en campionats d’Europa.

No hi ha cap ésser humà que hagi aconseguit resoldre el Cub de Rubik en menys de 5 segons

Hi ha registrats 43 quintillons de moviments possibles en el Cub de Rubik (poseu-li 30 zeros al darrera per entendre la magnitud de possibilitats), però el número màgic seria el 20, el nombre de moviments mínims que es poden fer per resoldre l’enigma. Com els hi va passa a molts aficionats, Roa va aficionar-se al joc gairebé per casualitat, «quan tenia 11 anys vaig recuperar un cub abandonat en un calaix de casa. Em vaig proposar resoldre’l però em va ser impossible i vaig recórrer als tutorials de Youtube». Durant els primers dies només va ser capaç de recordar com resoldre una sola cara i després d’una setmana repassant vídeos, va aconseguir memoritzar totes les seqüències necessàries per acabar el Cub de Rubik. Avui en dia Internet està ple de tutorials on s’expliquen els trucs per resoldre el joc, però com puntualitzava l’organitzador del torneig, «no tots hem fet servir vídeos. Jo vaig començar amb 10 anys i aleshores a Internet només existia la wikipèdia. També t’ajuntaves amb amics aficionats i comparties les teves tècniques».

No hi ha cap ésser humà que hagi aconseguit resoldre el Cub de Rubik en menys de cinc segons (les màquines ho fan en tres). Els anomenats speedcubers, com en Dario Roa, creen els seus propis algoritmes per trobar la solució el més ràpid possible. «És interessant perquè encara que dues persones tinguin el mateix cub, cap dels dos farà servir la mateixa seqüència per resoldre’l. D’aquí ve gran part de la bellesa d’aquesta afició», afegia Roa.

El repte de fer-ho més difícil

En tots els campionats oficials es competeix en deu categories diferents, perquè per als experts ja no es tracta de posar en ordre totes les cares del cub, sinó de fer-ho com més difícil possible. Es posen a prova resolent el joc amb els ulls tancats, amb una sola mà o canviant la tradicional forma del joc i substituint-la per d’altres figures tridimensionals (si ja és difícil fer-ho amb un cub, imagineu-vos intentar-ho amb un dodecaedre). Roa explicava que per guanyar velocitat calen dues coses, «aprendre algoritmes i practicar molt per executar-los cada cop més ràpid. En el meu cas, aprendre algoritmes ha estat aproximadament un 1% del temps invertit, i la resta han estat hores de pràctica».  Per als que volen introduir-se en el món de la competència, el campió recomana evitar aprendre noves seqüències quan queda poc temps per a un torneig, «ja que en cas de no tenir-les ben memoritzades, poden ser contraproduents». En qualsevol cas, tant aficionats com professionals recorden que és simplement un joc i ara que s’acosta Nadal, «no hi ha edat mínima per regalar un Cub de Rubik. És una moda que sempre es mantindrà viva», concloïa Ameijeiras. Per a Roa, el més important de l’afició al Rubik són els molts amics que ha fet gràcies al cub al llarg de la seva vida, «fins hi tot gent famosa com Arnold Swartzenegger, que és un gran aficionat a aquest joc».