PUBLICITAT

Camp, disposat a «estudiar» una possible condonació del deute pel nínxol de Charney

  • El comú espera la notificació oficial per a la repatriació del cos de l'aviador argentí
A.L.
ENCAMP

Periodic
Charney, a la cabina d'un Spitefire, rep la salutació de Pierre Clostermann.
Foto: EL PERIÒDIC

«No estem tancats a res». Així s'expressa el cònsol de la Massana, Josep Maria Camp, quan se li planteja la possibilitat de condonar els prop de 1.300 euros impagats pel lloguer del nínxol on reposen les despulles de Kenneth L. Charney i facilitar així la repatriació del cos de l'aviador argentí a Bahía Blanca, la ciutat on va viure fins als 13 anys. Però el primer pas, recorda Camp, és la notificació oficial de la demanda de repatriació, una gestió que –diu– encara no s'ha formalitzat tot i que deu dies enrere el biògraf de Charney –l'historiador argentí Claudio Meunier, que en va localitzar les despulles al nínxol 209 del cementiri del Bosc de la Quera– va anunciar per a principis del 2011 el retorn definitiu de l'aviador al seu país natal. «En els casos de repatriació de despulles hi ha tota una part de tramitació legal que no és senzilla. Quan tinguem la demanda oficial sobre la taula i la documentació en regla, ho estudiarem. Però des d'ara mateix ja dic que no estem tancats a res», sosté el cònsol.

Convé afegir que els antecedents conviden a l'optimisme: va ser el mateix comú el que l'estiu passat va identificar amb una senzilla làpida el nínxol fins aleshores anònim on les despulles de Charney descansaven des que va morir, al 1982. Meunier, que ha reconstruït la peripècia bèl·lica de prop d'un miler de compatriotes seus als llibres Alas de trueno i Nacidos con honor– n'havia localitzat el parador al 2008, i un reportatge publicat aquell mateix any al PERIÒDIC va alertar del perill imminent de desnonament que corria el nínxol pel lloguer impagat acumulat des de mitjans anys 80. Amb el consentiment de la viuda de Charney a la butxaca, ara només falta que es resolgui la paperassa pendent perquè l'aviador emprengui l'últim i definitiu vol a casa seva. Enrolat des del 1942 a la RAF i sempre a la cabina d'un Spitfire, va participar a les batalles de Malta i Normandia, i es va convertir amb set avions de l'Eix abatuts –més quatre de probables– en el major as argentí de la Segona Guerra Mundial. Es va retirar al 1970, i a mitjans del decenni es va establir a la Massana.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT