PUBLICITAT

An-danda-rà porta la Ventafocs al psicòleg i dispara contra els polítics

  • Irina Robles debuta com a directora amb ?Moren els contes', avui al Comunal
A.L.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
"Pedra de tartera", l'anterior muntatge d'An-danda-rà Foto: EL PERIÒDIC

La mare de la Caputxeta Vermella, la filla de la llebre –de La llebre i la tortuga–, un secundari amb ofici (però sense gaire benefici), i una dolenta professional, que el mateix s'encarna en la madrastre de La Ventafocs que en la bruixa de La Sirenita. Aquests són els únics supervivents d'una misteriosa pandèmia que ha liquidat expeditivament els personatges de (quasi) tots els contes i que han d'intentar frenar abans que acabi definitivament amb la vida fantàstica sobre la capa de la terra. I aquest és (aproximadament) el fil argumental de Moren els contes, el nou muntatge d'An-danda-rà, des d'avui i fins dissabte al Comunal i –atenci-ó– al cartell oficial de la Temporada conjunta. Poca broma. Dirigeix la debutant Irina Robles –la Blanche del Tramvia de l'Escena Nacional, fa dues temporades– en el que defineix com «una comèdia agredolça, amb unes bones dosis de violència... i de sexe». Els cinc intèrprets de la companyia es multipliquen per donar vida a la vintena de personatges que desfilen per l'escenari: hi ha la Ventafocs i hi ha també Gretel, addictes tots dos al psicòleg; i la Caputxeta, a qui no es menja el llop però que acaba malament —rebentada, per més detalls. I hi ha finalment els polítics, els dolents de Moren els contes, que han propiciat la desaparició dels personatges de ficció i a qui An-danda-rà han posat a pul·lular per la vela d'un circ, l'hàbitat natural –diu Robles– del gremi. L'obra s'inspira vagament en Contes per a nens i nenes políticament incorrectes, de Garner, a partir d'un text original del figuerenc Carles Mallol estrenat el curs passat al Tantarantana de Barcelona. Un autèntic tour-de-force per a uns intèrprets convertits en Frègoli, i que apel·la al teatre més essencial: per no haver, no hi ha ni fosc entre escenes; les transicions tenen lloc a l'escenari, i els personatges es caracteritzen amb un element definitori –una poma, en el cas de Blancaneus; un pa, en el de Gretel; accent argentí, en el del psicòleg.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT