El cònsol major de la Massana, David Baró, fa balanç del seu darrer mandat i exposa els reptes que haurà d’enfrontar-se la propera corporació continuista de CC.

–Quin balanç en fa del seus darrers quatre anys de mandat?
–El balanç és força positiu perquè la Massana avui és una parròquia molt activa amb les seves finances sanejades. També l’estació ha pogut reduir el seu endeutament i això dona dinamisme a la parròquia. 

–Quines han estat les diferències entre el seu primer i segon mandat? 
–Han sigut dos mandats molt diferents. En el primer veníem d’uns anys de crisi i calia fer una contenció de la despesa, és a dir, fer més amb menys. I el segon mandat ha estat un mandat d’inversió per créixer en serveis, entre uns 4 i 5 milions per any a la Massana i també 3 o 4 milions per anys a l’estació. 

–Quins projectes l’han quedat pendents?
–Tant el programa electoral del primer mandat com del segon mandat l’hem pogut assolir en un 97% de mitja. Però en els dos mandats hem anat una mica més enllà i molts projectes que no estaven previstos els hem pogut fer. El primer mandat un projecte estrella era l’edifici dels Arcs i no estava en el programa electoral. I en el cas del segon mandat per exemple la remodelació del Prat Gran o l’edifici de serveis al Coll de la Botella. 

–Quina lectura fa un cònsol que ha estat vuit anys al capdavant una parròquia i quan marxa només es presenta una llista i és continuista?
–Nosaltres hem fet la feina. Som un projecte que es va iniciar al 2011 i per tant és un equip de continuïtat. No és un invent a contrarellotge, sinó que hi ha una coherència en la gestió. CC ja incloïa els liberals i ara s’amplia en el sentit que és més plural. Hem incorporat DA perquè malgrat tenir un representant en la minoria els darrers quatre anys hem pogut fer un treball conjunt molt bo. Hem sumat perquè a la Massana continuï havent-hi aquesta espècie de pau. De totes maneres, a mi m’hagués agradat més que hi hagués hagut dos llistes o inclús tres perquè pots exposar projectes i es genera un debat durant la campanya. Llavors aquest treball no hi serà amb les llistes durant les eleccions però sí que hi serà després amb l’equip comunal perquè hi ha diferents sensibilitats. El debat potser serà més intern que extern, però es farà igualment.

–L’èxit de CC és també un èxit per la parròquia tenint en compte que l’oposició hi serà absent?
–Sempre es podrà discutir i rebatre. Hi ha molts canals avui en dia perquè la gent es pugui expressar. És veritat que només hi haurà una candidatura però aquesta representa una àmplia majoria social. Potser aquest CC amb DA i L’A ja agrupa una part important dels electors. A la Massana tradicionalment sempre hi ha hagut dues o tres propostes a escollir i aquest any ha estat una novetat que esperem que no es mantingui en les properes eleccions.

–Quin paper implica per la Massana i per CC tenir un representant a l’equip ministerial del Govern?
–Ara mateix CC està treballant amb els estatuts perquè esdevingui un partit polític. I té sentit perquè està tant al Consell General com en un Govern de coalició. Però no només la veu de la Massana està representada pel ministre Rossell, sinó que tenim dos més que són massanencs. És a dir, avui tenim cinc consellers generals massanencs i tres ministres de la Massana.

–Quina repercussió pot tenir per a la Massana desencallar la mobilitat amb la construcció del desviament?
–La clau de les desviacions són que desviïn però que al mateix temps no desviïn. És a dir, la desviació de la Massana a Ordino és una desviació interna perquè no tenim frontera. Sempre hi ha d’haver punts d’entrada a la parròquia. Tal com està dissenyat el pla d’infraestructures viàries aquest desviament tindrà diverses connexions amb la Massana. Per tant, agafant el desviament pots agilitzar molt més i tornar a entrar per la Massana. De totes maneres, hem de tenir clar que el problema del trànsit en hora punta mai es resoldrà. El trànsit dens en hores puntes hi serà amb o sense desviació. Ens podem gastar 40 o 50 milions però la cua en lloc de fer-se aquí es farà en hora punta on surt la desviació.

–Tem que afecti a nivell comercial?
–Hem de poder garantir que el nostre comerç continuï sent atractiu. Tenim un pla de dinamització comercial que es va fer al 2008 i el proper equip comunal tornarà a posar-ne un en marxa que s’aplicarà pels propers anys. I de fet ja preveu accions justament per mitigar l’efecte d’una futura desviació. I la clau passa per l’aparcament. Sempre hem ofert que hi hagi aparcament i que hi hagi una hora gratuïta i això ajuda molt al comerç. Si tens una zona blava amb un preu atractiu fa que el comerç de proximitat funcioni millor. I això també passa per ser una parròquia molt atractiva que tingui esdeveniments. 

–Quina és la situació que deixa el comú de Pal-Arinsal?
–És una estació que s’ha anat renovant i ha pogut créixer en serveis. L’estació tenia una problemàtica que sempre tancava amb pèrdues i per tant ara ja portem sis temporades amb beneficis. La facturació ha crescut de 12 milions a 20 milions. També cal destacar que és una estació oberta 10 mesos l’any. 

–Quedarà més aïllada si desapareix la marca Vallnord?
–El que ens interessa al final és vendre Andorra i tenim un ampli ventall de propostes perquè sigui atractiu. El moviment que hi ha hagut en la part accionarial no ha estat un moviment de política, sinó de canvi accionarial. Avui en dia la única estació 100% comunal que és la de Pal-Arinsal.

–I això continuarà els propers quatre anys?
–Una possibilitat és que hi pugui participar capital privat. Això és latent però cal que hi hagi un projecte atractiu i que no suposi malvendre l’estació. En els últims vuit anys he tingut alguna proposta d’ampliació de capital privat però quan l’estudiaves t’adonaves que això hagués significat malvendre l’estació. Si continua així és perquè funciona i està sanejat.