David Walker ja es pot convertir en un jugador de la selecció andorrana. El nord-americà vesteix la samarreta del MoraBanc Andorra des de fa quatre anys i això el permetria vestir també la del conjunt nacional. Si bé és cert que no és quelcom extraordinari, ja que tant en els Jocs dels Petits Estats d’Europa com en l’Europeu ja hi han participat jugadors estrangers, seria la primera vegada que algú amb la qualitat i el nivell de l’ala en forma part. 

L’estatunidenc se sent molt còmode al país que el va portar al bàsquet professional i està aprenent català

Enguany no hi ha Jocs, per tant, Walker participaria en l’Europeu C. El sènior masculí de David Eudal viatjarà a la localitat irlandesa de Limerick del 29 de juny al 4 de juliol i s’enfrontarà a Armènia, Azerbaidjan, Gibraltar, Irlanda, Malta i San Marino. Tot això és possible perquè la legislació permet que la selecció alineï andorrans i no nacionals amb tres anys ininterromputs de residència i amb llicència federativa per a un club del país. «Aquí s’obre un altre tema perquè el MoraBanc Andorra és el club del Principat però la llicència federativa del Walker és de la FEB perquè juga en el marc de les competicions espanyoles. Mai hem tingut cap problema però s’hauria de mirar molt bé», explicava el secretari de la federació, Jaume Tomàs.

Des del club i la FAB indiquen que ara estan centrats en la temporada i que, de moment, ni el jugador ni l’entrenador ho han considerat. Tot i això, segons ha pogut saber EL PERIÒDIC, Walker estaria interessat en provar l’experiència de la selecció. L'estatunidenc se sent molt còmode al país amb el qual va iniciar-se en el bàsquet professional i, fins i tot, està aprenent català. Així doncs, de fer-se realitat seria el primer jugador americà que competeix amb la selecció d’Andorra en un Europeu.

Tomàs: «Com a ciutat-país tenim el dret d’alinear jugadors no andorrans amb tres anys de residència ininterrompuda»

Un fet inusual a Andorra però habitual entre els oponents de la competició. «Si mires els rivals que hem tingut els altres anys a Europa, gairebé sempre tenen algun americà a l’equip. Quan jo era el seleccionador, Islàndia i Luxemburg en portaven dos, Mònaco sempre n’ha portat... Com a ciutat-país, igual que San Marino i Mònaco, tenim el dret d’alinear jugadors que no són andorrans però tenen tres anys de residència ininterrompuda. Tot i això, normalment som els únics que no en portem cap. Ell seria el primer americà però d’espanyols, n’hi ha hagut uns quants», detallava Tomàs. De fet, la selecció ja va comptar amb un reforç de luxe a San Marino 2017: David Navarro.

Els requisits

Així mateix, va indicar que primerament s’hauria de mirar si el jugador és seleccionable. «El més important és si ell vol fer-ho i, a partir d’aquí, s’ha de treballar per alinear els astres i fer-ho possible. Per això s’ha de mirar si ja ha format part de la selecció d’algun equip i parlar amb l’asseguradora entre altres tràmits. Però encara no s’ha posat sobre la taula». Com a seleccionador, David Eudal va expressar que «és una possibilitat i s’ha comentat de manera informal». «David Jelinek també es troba en la mateixa situació, aquest és el seu quart any i, si esperem una mica més, també pot venir Moussa», afegia. Tot i això, el txec ha format part de la selecció absoluta del seu país i, quan era júnior, el 2007, va ser el màxim anotador de l’Europeu B .

Un precedent

Només hi ha un nord-americà que hagi format part de l’equip nacional prèviament: George Montgomery. El de Chicago va jugar al Bàsquet Club Andorra del 1987-1988 i va participar a Xipre 1989. «Aquell any, tot l’equip de Primera B, el que ara és equivalent a LEB Or, va anar als Jocs dels Petits Estats, i dins de l’equip hi havia Montgomery. El 1989 Andorra va guanyar la medalla d’or amb un equip semiprofessional, però parlem d’una competició que no era FIBA. Nosaltres comencem a competir internacionalment el 1994, quan la federació internacional ens reconeix. Per tant, no seria gaire comparable però no hi ha cap més precedent», apuntava Tomàs.