Més de 7.000 alumnes dels tres sistemes educatius del Principat van ser enquestats de manera anònima per confeccionar l’enquesta de convivència escolar. La ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, va informar ahir que, arran dels resultats de les enquestes, «disminueix l’assetjament escolar tot i que pugen les denúncies», ja que dels 14 casos d’assetjament detectats en els cursos 2016-2017 i 2017-2018, en el curs 2018-2019 es van detectar 12 casos. La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa, Marie Pagès, va indicar que «amb els nous canals que disposem, els afectats no tenen tanta por a denunciar», segons va publicar ahir l’ANA. 

El director del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans, Joan Micó, va ser l’encarregat de presentar els resultats de l’enquesta de convivència escolar 2018-2019,que ha comptat amb una ràtio de resposta propera al 79% en la primera ensenyança i del 85% en la segona ensenyança. De les xifres es desprèn que la gran majoria dels enquestats no accepten cap mena de maltractament als companys. Així, del 62,5% (primera ensenyança) i 71,3% (segona ensenyança) que ho afirmava el 2013 s’ha passat al 76,8% i el 79,7% respectivament. També augmenten les conductes proactives a l’hora d’ajudar un company que pateix assetjament.

Ester Vilarrubla, ministra d'Educació: «Tenim la percepció que l’assetjament ha disminuït, però no hem d’estar contents, ja que volem que no hi hagi cap cas»

En el curs passat, el nombre d’assetjaments va ser de 12, produint-se sis per assetjament verbal, tres per assetjament verbal i per exclusió, un per assetjament verbal i físic i dos per ciberassetjament, produint-se tots a la segona ensenyança. La directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa va explicar que «per gènere, cal dir que les noies han denunciat més assetjaments que els nois». Pel que fa a les dades desglossades, «durant el curs escolar 2016-17, varen haver-hi quatre denúncies de nois i 10 de noies, els mateixos casos que en el curs 2017-18. Però en el curs 2018-19, els casos s’han reduït en passar a dues denúncies de nois i 10 de noies», va concretar Pagès. 

Marie Pagès, directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa: «Cal reforçar la convivència i donar eines als alumnes perquè resolguin els problemes mitjançant la mediació»

Segons Pagès, «dels 14 casos del 2016-17, cinc eren per assetjament verbal i exclusió social, cinc per assetjament físic i verbal i quatre per ciberassetjament». D’aquests 14 casos, Marie Pagès va indicar que «tres s’han produït a la primera ensenyança i 11 a la segona ensenyança». L’evolució d’aquestes dades pel que fa al curs escolar 2017-18 va significar que «els casos s’han mantingut igual, tot i que la tipologia de l’assetjament s’ha ampliat», va indicar Pagès. D’aquesta manera, dels 14 casos del curs escolar 2017-18, quatre varen ser per assetjament verbal, tres per assetjament verbal i físic, dos per assetjament físic, dos per assetjament verbal i físic i tres per ciberassetjament, produint-se igual que va succeir en el curs escolar anterior, tres casos a la primera ensenyança i 11 a la segona ensenyança. 

Reforçar la convivència

Marie Pagès va analitzar la problemàtica de l’assetjament escolar i va afirmar que «cal reforçar la convivència entre els escolars i donar eines als alumnes perquè resolguin els problemes mitjançant la mediació», afegint que «cal seguir amb la sensibilització i donar informació per així aconseguir reduir els casos d’assetjament». La mateixa va indicar que «tot i que comparant les dades del 2012 i les del 2019 el nombre denúncies ha pujat, copsem que han disminuït els casos». En aquest sentit, en el curs escolar 2012-2013 es van comptabilitzar un total de dos assetjaments. Per contra, en el curs escolar 2018-2019 se n’han comptabilitzat 12. Pagès ho va explicar amb l’argument que «tot i haver-hi més casos, aquest increment es produeix perquè els canals per denunciar-ho han augmentat i actualment hi ha molta més garantia d’anonimat per poder-ho fer».

Propers reptes

Ester Vilarrubla va fer ahir una explicació extensa del pla de prevenció de l’assetjament escolar per als propers tres anys (2019-2022), un projecte que busca reduir els casos d’assetjament escolar, reforçar la convivència als centres educatius i donar eines als alumnes per tal de denunciar situacions d’aquest tipus, ja siguin d’agressions verbals, físiques, exclusió social o ciberassetjament. Segons detalla el Govern en un comunicat, el pla inclou tallers adreçats a alumnes, activitats i recursos específics que han tingut una bona acollida entre els alumnes, com l’aplicació B-resol o accions formatives en matèria de prejudicis, violència de gènere o el pla de prevenció de conductes delictives. 

Pel que fa al projecte B-resol, el Ministeri d’Educació i Andorra Telecom han engegat una aplicació per a mòbils amb l’objectiu de donar eines als estudiants per poder denunciar situacions d’assetjament. Actualment, segons Marie Pagès, «hi ha sis escoles que utilitzen aquest sistema i un total de 2.000 alumnes». L’objectiu d’aquest canal, a part de denunciar, segons Pagès és «fomentar el diàleg i la mediació com a eina de resolució de conflictes». Pel que fa al balanç de la roda de premsa, Vilarrubla va ressaltar que «tenim la percepció que l’assetjament ha disminuït, però no per això hem d’estar contents, ja que el que volem és que no hi hagi cap cas».