• Toni Bernadó decidirà al desembre si corre una marató a la primavera per veure el seu estat de forma. Fins a Londres 2012 té un marge de tres tests

Toni Bernadó escalfa al Comunal, ahir abans de l'entrenament Foto: TONY LARA

L'Estadi Comunal, buit de públic, hauria d'aixecar-se i aplaudir cada vegada que Toni Bernadó -43 anys, quatre Jocs Olímpics, rècord d'Andorra de marató des del 2003 amb 2h 14min 25s- surt dels vestidors a entrenar. ¿Un estadi buit pot aplaudir? Doncs no, no ho pot fer, però hauria d'aprendre, perquè aquest home és una institució de l'esport andorrà, català i peninsular. Després de tot el que ha fet per la marató, encara té forces per mirar endavant, per exigir-se uns entrenament metòdicament esclaus, amb sèries de 3min 10s el quilòmetre, amb sessions llargues i altres no tant, amb intensitat o rodatge pur, amb neu, amb pluja, amb vent.

Ara, al novembre, controla les sensacions i les estudia dia a dia. Assegura que es troba en bon estat de forma, però en farà algunes proves per decidir al desembre si corre o no una marató a la primavera, per buscar marca. Si no es veu capaç de fer un temps de 2h 20min, ni tan sols ho intentarà. S'ha d'entendre, perquè per un atleta del màxim nivell com ell no és fàcil renunciar a bons cronos, i el que per la gent normal un temps de 2h 25min és un escàndol estratosfèric -això és volar entre 3min 20s i 3min 25s el quilòmetre durant els 42,195km, una cosa al nivell de poca gent-, per ell no val la pena.

El seu objectiu, amb alguns dubtes, és Londres 2012. Serien els cinquens Jocs Olímpics. No diu que no ni que sí, però tothom que el coneix sap que ho lluitarà. El ben cert és que d'aquí fins allà té tres possibles tests. Si no corre a la primavera del 2011, encara tindrà una altra ocasió a la tardor, i encara i tot, arribat aquest punt, podrà fer una última prova a la primavera del 2012. El que té clar, més que clar, és que no anirà a uns Jocs si no obté la marca mínima. Així que ja ho sap: entrenaments d'alt nivell per córrer a 3min 20s. Facin-se una idea: una persona normal, una mica esportista, pot córrer a 5min/km, a 4min 50s/km. ¿Però 3min 20s? Ell ho té calculat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.