Màgia. Això és el que es respira en un entrenament de l’equip amb capacitats especials del MoraBanc Andorra. És la primera vegada que el club compta amb un equip d’aquestes característiques i el debut ha estat de pel·lícula: han guanyat tots els partits i són líders de la classificació. «Amb ells el tema dels resultats és el menys important però la veritat és que estem molt contents i sorpresos del nivell de joc que estan demostrant, de com estan competint i de l’ambient que hi ha. Aquest any s’han afegit molts jugadors nous i s’han adaptat molt bé, hi ha molta solidaritat per part dels companys, els han acollit molt bé i estem molt satisfets», explicava l’entrenador Joaquim Pujol. 

El club sempre havia volgut tenir un equip de nois i noies amb diversitat funcional, però no s’havia pogut aconseguir fins ara perquè els patrocinadors d’Special Olympics i els del MoraBanc Andorra entraven en conflicte. Ara, l’equip forma part d’una entitat més gran i Pujol va expressar que «és molt important que els jugadors tinguin el sentiment de pertinença cap a un club. Això s’ha pogut veure amb la quantitat de nois i noies que s’han apuntat nous; quan érem Special Olympics teníem una mitjana de 14 o 15 jugadors que en practicaven mentre que ara hem duplicat el nombre de jugadors i som una trentena». En definitiva, portar el mateix nom que un equip que juga a l’ACB i que està format per estrelles, és tot un somni. «Pertanyen al MoraBanc Andorra, formen part de la vida del club, i això és importantíssim. Porten la mateixa samarreta que qualsevol jugador del primer equip i per a ells és un orgull», destacava.

L’esport aporta molts beneficis a tothom, però en el cas de les persones amb diversitat funcional la llista encara és més llarga: «El fet que aquests nois i noies tinguin una rutina establerta és molt important, ells saben que dilluns a les 17.30 hores practiquen una activitat esportiva. N’hi ha que abans no es movien, no practicaven cap mena d’activitat física, i que s’hagin engrescat a fer bàsquet els va molt bé per la salut. D’altra banda, els ajuda a compartir amb els companys, amb la socialització i a treballar en equip per aconseguir un objectiu comú. També permet trencar estereotips i treballar per la seva inclusió. Al final, el més important és que gaudeixin, que s’ho passin bé i facin esport».

De fet, no fa gaire van jugar durant la mitja part d’un dels partits del primer equip i van omplir el poliesportiu d’alegria i il·lusió. «Ells surten a la pista així de contents sempre, però quan juguen aquí el públic està molt a sobre i els aplaudeixen com si fossin el primer equip, això els fa estar molt contents».

El conjunt que entrena Pujol i Ivan Gelabert està format per homes i dones de 16 a 45 anys. «Aquesta és una de les coses més maques del projecte. A més, els més veterans són els que fan d’acompanyants dels nouvinguts i els aconsellen, això fa que l’ambient sigui genial», assegurava Pujol. En l’àmbit més personal, va confessar que «fa 10 anys que els entreno i estic convençut que el que m’aporten ells és molt més del que jo els puc aportar. M’aporten molta satisfacció i tinc ganes de seguir treballant per ells. La societat és molt individualista i sembla que en el món de l’esport només sigui important quin resultat obtens, però aquí veus el compartir, la solidaritat, la companyonia i el treball en equip».