La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, fa balanç dels seus quatre anys de mandat i expressa alguns dels projectes que vol impulsar a la parròquia per seguir millorant.

–Quin balanç en fa del seu mandat?
–El balanç és molt positiu. Penso que ha sigut un mandat engrescador. Hem sigut capaços de crear il·lusió i generar riquesa i confiança a una parròquia on cada dia els ciutadans venen més al carrer. 

–Quins projectes l’han quedat pendents pel proper mandat?
–N’hi ha molts de projectes pendents, com per exemple els accessos a la parròquia d’Andorra la Vella, tant per la zona de la Margineda com pel centre ciutat. Això són els temes que s’han de fer però s’han d’arribar a prioritzar perquè tenim els pressupostos que tenim. 

–Feia referència als accessos. Un dels blocs que queda per implementar és el pla de Mobilitat de les Valls Centrals?
–Hem d’esperar una mica encara. Tenim els vials que tenim, especialment a la parròquia d’Andorra la Vella. I per tant no es poden fer excessius canvis. I aquest estudi de mobilitat de la vall central el que pretenia bàsicament és ordenar la qüestió de les línies nacionals que enllacin amb les parròquies i a partir d’aquí mirar les previsions viàries que hi ha. Per ara estem funcionant dins de la normalitat amb el sistema viari que tenim.

–En quin estat es troba el concurs del telefèric del Pic de Carroi?
–És un projecte que està sobre la taula i crec que ara estem al punt de maduresa suficient com per treure el concurs. Sabem que hi ha empreses, o com a mínim una empresa, disposades a participar-hi. Som una parròquia eminentment comercial de serveis però també necessitem un atractiu i ara és el moment de tirar-ho endavant. Això tot serà finançat amb capital del concessionari, per tant, aquesta és una gran oportunitat. Si tot va bé abans d’aquestes properes eleccions ha d’haver-hi una comunicació al respecte.

–Hi ha hagut alguna discrepància amb SDP en el projecte del telefèric e la configuració de la candidatura?
–No, no hi ha hagut cap discrepància. És un dels temes que vam parlar, es va explicar i des de bon començament ja vam dir que si aconseguíem treure el concurs, que ara s’està treballant el plec de bases, està clar que aquesta corporació no l’adjudicarà. Amb això tothom va quedar completament tranquil.

–Quin és l’estat del comerç que deixa el seu mandat?
–Com a corporació som conscients que el comerç és fonamental. Per això ens hem esforçat tant i hem renovat l’avinguda Meritxell, que és l’eix comercial del país. Hem dotat l’avinguda Meritxell de l’eina urbanística necessària perquè el comerç funcioni. I hem treballat també en altres zones, però és veritat que la zona eminentment comercial és Meritxell. I després hem aconseguit amb tota la urbanització dels voltants de The Cloud unificar les tres grans zones comercials de la parròquia. Per tant, sempre estarem al costat del comerç.

–Parla de Meritxell però també hi ha altres zones comercials que consideren que s’han sentit desateses...
–Jo puc dir que hi ha necessitats a tot arreu i que és impossible fer-ho tot en quatre anys, sobretot quan vens d’un dèficit tant important de manca d’inversió a la parròquia de les anteriors corporacions. Intentar fer en quatre anys el que no s’ha fet en 20 anys és molt difícil. Tot i així hem aconseguit fer una inversió de 40 milions d’euros i hem invertit allà on hi havia necessitats. S’ha treballat a Príncep Benlloch amb un gran esforç. A Santa Coloma, la gran oblidada, s’ha treballat, a Ciutat de Valls també quan mai ningú havia fet res, al barri del Puial, al Cedre s’han canviat les llums. La manca de manteniment tant important que hi havia en aquesta parròquia ha obligat a fer coses que nosaltres no pensàvem fer i que potser hauríem pogut atendre altres zones.

–En matèria d’habitatge, s’ha mostrat reticent respecte a la cessió de dades per elaborar l’estudi de preus del mercat...
–Allò important és poder oferir pisos a les persones en funció dels salaris que cobren a una zona concreta. A partir d’aquí les dades que pot facilitar el comú són molt complicades, perquè són dades les declaracions d’inquilinat per saber si els pisos estan llogats i en quin preus els declaren. No tenim aquesta informació introduïda en cap programa i això porta molta feina. Segurament tindrem la informació però ara per ara no la tenim per facilitar-la estadísticament perquè hem de vigilar amb la protecció de dades. Hi ha moltes altres maneres de saber els preus del lloguer i si els pisos estan buits. 

–Quines altres maneres pot oferir el comú?
–És que no és la feina del comú. FEDA sap perfectament els pisos que gasten llum o que no gasten, és el més fàcil des del meu punt de vista. Per marcar els preus de lloguer hi ha agències que han de treballar. El comú d’Andorra la Vella, ara per ara, difícilment podrà donar dades de lloguers a nivell estadístic. No tenim la informació preparada ni tractada com per facilitar-la.

–El cap de Govern va referir-se a la falta de preparació d’alguns candidats per a les eleccions comunals. Comparteix aquesta afirmació?
–Jo el que avui puc dir és que ser cònsol d’una parròquia no és fàcil. Cada vegada hi ha més normes i més lleis i cada vegada has d’entendre una mica de tot. Per tant, és difícil ser cònsol. S’ha de ser molt conscient del que suposa i has de ser capaç de valorar si estàs suficientment preparat per ser cònsol perquè sinó pots posar en molts problemes a la parròquia. Això mereix una reflexió interna. I jo l’he fet. El que no sé és si tothom l’ha fet.

–Pot confondre a l’elector el fet que hi hagi tres partits aglutinats dins d’una mateixa candidatura? 
–No hi haurà cap tipus de confusió. S’ha explicat suficientment que és una candidatura que té un projecte continuista de l’actual corporació. I hem volgut que s’incorporessin persones d’altres partits perquè així representem més a tota la ciutadania. El necessari és veure el programa. I tots els partits que s’han incorporat a les nostres candidatures accepten aquesta continuïtat. Nosaltres som un partit de centre i ara ens obrim una mica a banda i banda. Això demostra que som unes persones dialogants capaços d’acceptar persones amb altres idees constructives.