Poca gent el va percebre al Principat. Era de matinada i, a més, de molt poca magnitud. Un terratrèmol de 3,8 graus a l’escala de Richter va sacsejar la zona del Pirineu, a la comarca de l’Alta Ribagorça, amb l’epicentre ja en territori aragonès, segons va informar  l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Malgrat que el sisme es va produir a uns 80 quilòmetres, l’estació sísmica de la Rabassa el va arribar a detectar. El moviment va tenir lloc quan faltaven vint minuts de les sis del matí.

La investigadora del Cenma, Natàlia Gallego, explica que l’epicentre del terratrèmol era «molt lluny i no de magnitud prou alta» per ser detectat a Andorra i per això, se li va atorgar una magnitud d’1 sobre 12, és a dir, la més baixa. Aquest sistema és el que avalua la percepció del terratrèmol. «L’hem registrat a la Rabassa però no és prou perquè la gent el noti», explica Gallego, que en cas que això succeeixi aleshores se li atorga un nivell de 2 o 3 sobre 12. En aquestes situacions, «la sensació és com si passés un camió de gran tonatge a prop de l’edifici en el qual ens trobem». Si la societat el percep, aleshores el Cenma fa una crida a la població demanant que ompli una enquesta sísmica amb la finalitat d’obtenir informació de primera mà sobre els efectes que ha tingut a Andorra.

És el que va passar, per exemple, en el cas del terratrèmol de magnitud 4,2 a l’escala de Richter que va tenir lloc a l’Alt Urgell el 3 d’abril, a prop de Monferrer i Castellbò, i que aquest cop sí que va ser àmpliament percebut, sense danys, a gran part de de la comarca i a Andorra. «A l’abril el terratrèmol sí que es va notar més i 200 persones van contestar l’enquesta. Aleshores, la intensitat va ser d’entre 3 i 4 sobre 12», diu Gallego, que al mateix temps especifica que aquests moviments sísmics moderats als Pirineus  són normals. «Estem en una zona sísmicament moderada, a la muntanya, i hi ha moviments de plaques tectòniques molt lents», diu Gallego, que aclareix que preveure quan es poden produir és pràcticament impossible.

En tot cas, els experts sí que es basen en els estudis històrics. Per exemple, el més fort a Andorra mai percebut va ser d’intensitat 7 sobre 12 l’any 1428. Aquest tipus de moviments, segons Gallego, es pot tornar a produir cada 500 anys, tot i que no hi ha una referència exacta, mentre que en els terratrèmols de 8 sobre 12 es poden produir cada 2000 anys. «Això no vol dir ni que ha de passar ni que no tornarà a succeir, però hem d’estar conscienciats perquè pugui tornar a passar», diu Gallego, que en aquest sentit comenta que des del Cenma treballen en protocols d’actuació des de fa cinc anys, així com de prevenció de riscos naturals. Per exemple, els tècnics ofereixen classes a les escoles. La tècnica del Cenma també descarta que hi hagi rèpliques al terratrèmol de la matinada de divendres atès que el moviment sísmic de la matinada de dimecres a dijous va ser molt baix.