Andorra la Vella
El SAAS passarà a tenir un Consell d’Administració «més participatiu»
Benazet planeja canviar la governança de la parapública introduint professionals i pacients a l’òrgan directiu
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va anunciar ahir, durant una compareixença pública a la comissió legislativa de Sanitat, que la nova llei del SAAS, que entrarà a tràmit parlamentari «molt aviat», preveurà canvis «transversals» en l’estructura de governança de la parapública.
Un dels elements que crida més l’atenció és la constitució d’un Consell d’Administració «on hi hagin representants de la població civil amb coneixements sobre sanitat o aspectes que puguin ser d’interès com l’economia o la tecnologia», així com també un representant dels pacients perquè puguin tenir veu i vot. «El SAAS està enfocat al pacient i aquest ha de poder dir la seva en el Consell d’Administració», va manifestar Benazet, partidari de «professionalitzar i empoderar» el sistema de governança «perquè pugui prendre decisions del dia a dia». Amb tot, el responsable de la cartera de Salut va matisar que no serà la direcció l’encarregada de realitzar canvis pressupostaris, sinó que l’haurà de proposar abans de trametre-ho al Govern.
«La gran dificultat del SAAS és el conflicte d’interessos que hi ha per part dels membres que estem dins del Consell Directiu, que tenim dos barrets. Jo soc qui ha de tutelar el SAAS i alhora soc qui firmo les decisions del SAAS», va expressar Benazet per justificar la necessitat d’introduir modificacions que facin els òrgans directius de la parapública «menys opacs i més transparents». «La vocació del SAAS no és dirigir centres sociosanitaris, sinó donar recursos sanitaris», va exposar Benazet durant la sessió informativa.
En aquest sentit, el titular de Salut va admetre que el procediment actual per efectuar qualsevol canvi al SASS, ja sigui una contractació o la cobertura d’una baixa, «és molt lent i farragós». «No és operatiu que tot hagi de passar prèviament pel Consell Directiu del SAAS, que es reuneix un cop al mes», va afegir Benazet, conscient que «s’ha de donar agilitat en aspectes administratius i també en els de seguretat i transparència». D’altra banda, el ministre va posar èmfasi al fet que la nova llei del SAAS permetrà «regular i posar ordre» al fet que hi hagi professionals assalariats i professionals per compte propi.
Canvi de nomenclatura de les tarifes
En darrer lloc, el ministre de Salut va assegurar que el canvi de nomenclatures per categoritzar les malalties, que emana del sistema francès dels anys 80, requerirà un reajustament de les tarifes «adequades al valor que aporta aquella tècnica o procediment». Així doncs, per establir les noves tarifes s’haurà d’actualitzar la nomenclatura francesa.
La necessitat del centre de salut mental
Un dels 12 projectes transversals que va exposar ahir el ministre és el Pla Integral de Salut Mental, que contempla la construcció d’un centre privat de salut mental. «És obvi que hem de tenir un centre residencial per a malalts crònics de salut mental», va comentar Benazet, conscient que la quarta planta de l’Hospital no té capacitat suficient per acollir els pacients amb aquesta patologia. El centre de salut mental hauria de tenir una col·laboració publicoprivada i la idea és que pugui estar a punt per al 2021.
Segona opinió mèdica i sistema d’urgències
Una altre qüestió que Benazet va precisar, en relació amb la via preferent, és la reglamentació de la segona opinió mèdica «en qualsevol patologia que requereixi una atenció d’un especialista. Quant a l’increment de pacients que visiten el servei d’urgències en temporada alta, Benazet va sostenir que «un 40% de les urgències són de baixa intensitat que es podrien atendre en altres dispositius», raó per la qual va defensar el sistema de permanències mèdiques.