• Alguns parlamentaris han comprat lletres, mentre altres han desconfiat

¿Cóm ha vist la classe política aquesta emissió de deute públic? Un dels millors termòmetres de la confiança dels parlamentaris, tot i que no infal·lible –doncs la disponibilitat dels diners és el factor principal– és el fet de saber si han comprat o no aquest producte. Així, veiem casos com el del conseller reformista Amadeu Rossell, qui ha optat per fer aquesta operació atret per un doble motiu: «A nivell d'estalvi és un bon tipus d'interès, mentre que a nivell de país, aquest també és un exercici de responsabilitat».

Però dins el mateix grup, la consellera Montserrat Gil va criticar la «confussió» originada amb aquest tema i la «mala comunicació que ha fet que una quarta part de la població no s'hagi enterat». A més, «la contrapartida no està clara», va dir Gil. En qualsevol cas, des de CR es van criticar més les formes que el fons, doncs la diversificació del finançament és un dels objectius que aquest grup també havia defensat a la cambra parlamentària instant el PS a accelerar aquests passos.

En canvi, des d'ApC, tant Eusebi Nomen com Josep Maria Bringué van manifestar els seus dubtes sobre el retorn. Mentre que el primer va afirmar que no està clar el mercat secundari de les lletres i que el retorn es farà mitjançant més deute, Bringué va criticar les explicacions del ministre d'Economia i Finances, Pere López, que «no van convèncer».

Per a més informació consulti l'edició en paper.