Demòcrates (DA) es presenta a Escaldes-Engordany a les eleccions comunals sense altres sigles que no siguin les seves. Els acords assolits en altres parròquies no es van concretar en aquesta, una circumstància que va produir-se per no desvirtuar el projecte taronja i per no haver de dependre d’altres per desenvolupar el seu programa i mantenir el compromís amb els ciutadans de la parròquia.

La llista que encapçala Miquel Aleix està formada amb noms del partit i independents. No s’hi troben persones d’altres formacions, com sí que succeeix en altres candidatures de DA. «Cadascú ha de fer el que més li convingui a cada parròquia i una cosa no treu l’altra. El que sí que s’ha de ser clar és que davant el teu elector ho puguis explicar el més clarament possible. Pensem que en l’òptica d’Escaldes la millor manera d’explicar el treball que hem fet i el que volem fer, és que ho fem com a Demòcrates amb independents», assegurava Aleix. El comitè parroquial escaldenc no va aprovar la coalició amb Liberals. El pacte no es va acabar produint, una decisió que va acceptar perquè «sempre he estat una persona de partit», que se sent «totalment identificada en aquestes sigles i aquesta llista». Sobre la ressolució, «el que jo pugui pensar poc importa», exposava.

Comprensió amb Espot

Un dels impulsors de l’aliança entre taronges i blaus era el cap de Govern, Xavier Espot, per donar continuïtat al pacte que va servir per poder conformar l’Executiu. «Tenen una coalició a Govern. És molt lògic i que és normal que vist el resultat de les últimes eleccions es busqués la governabilitat del país. Es va fer a través d’un pacte amb un plantejament d’un Govern tripartit on demòcrates lidera aquest projecte. Això és una política per donar governabilitat al país però que té molta diferència en els plantejaments parroquials, perquè les circumstàncies de cadascuna de les parròquies no són les mateixes». Per tant, si hem estat orgullosos durant vuit o més anys del treball que s’ha fet des del Comú d’Escaldes, si tenim la possibilitat de presentar un equip de persones que pugui tenir una llista continuista dins la mateixa òptica que s’ha fet des del passat, no veiem perquè hauríem d’entrar en buscar aliances que segurament també serien positives, però que potser deformarien el que és el plantejament del nostre projecte». Per aquest motiu es presenten «amb una carta d’identitat ben clara de que és el que hem fet i volem fer, i en la que ens hem compromès en el passat i ho farem en el futur. Si ho fem nosaltres sols tenim l’avantatge que aquest compromís només depèn de nosaltres. Si depèn de més persones que no ets tu mateix, l’has de pactar i negociar, i moltes vegades no pot anar en el mateix nivell» que es desitjaria.

Sense temor a Gili

A les generals, a la territorial d’Escaldes es va imposar d’Acord. Rosa Gili va aconseguir entrar al Consell General, seient que va deixar per encapçalar la llista del PS pels comicis del mes vinent. Aleix considera que aquest canvi de tendència no té per què produir-se el pròxim 15 de desembre i «ens sentim amb el valor, la capacitat i les possibilitats de guanyar a Escaldes-Engordany». De les eleccions generals a les parroquials hi ha molta diferència. L’elector a vegades vota d’una manera a unes nacionals i diferent a les parroquials». A les comunals «fa molta confiança a la persona i l’equip que representa la candidatura que pensa que farà una millor gestió de la parròquia». A més, «aquesta vegada aquesta coalició ja no hi és i l’elector decidirà». La presència de Gili no intimida per tornar a derrotar la proposta demòcrata. També sorprèn la seva decisió per presentr-se: «Gili ha deixat el Consell quan fa sis mesos que ha estat elegida, cosa que a mi tampoc em sembla massa lògic i normal».

Veus de queixa

La proposta demòcrata es va compondre amb 14 noms que va decidir el comitè parroquial. Però van quedar-se fora algunes persones que volien ser-hi presents. La número quatre de la llista, Núria Pons, va assegurar que «la composició de la candidatura no és fàcil» i sempre és «complicat que les persones que puguin tenir unes expectatives se’ls pugui respondre. Algunes sí que s’ha pogut, i altres no». Si va sortir alguna veu dissident, és «la conseqüència d’un disgust» i tot «va quedar resolt dins el nostre comitè parroquial». Per la seva part, Aleix indicava que la confecció de la llista no va ser més difícil que en altres ocasions: «Moltes altres vegades ha estat més complicat que en aquesta», admetia.

Bringué dimiteix com a vicepresidenta de Liberals

Liberals d’Andorra perd una figura destacada de la seva estructura. Maria Bringué va presentar la dimissió com a vicepresidenta de la formació, degut a desavinences importants que es produeixen amb la direcció del partit. Bringué, que és militant liberal des que va crear-se la formació, va participar a les eleccions generals del passat mes d’abril, presentant-se a la llista nacional a la 14a plaça de la candidatura.