La tercera proposició de llei d’aquesta legislatura, que pretén modificar la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, pot tenir més recorregut que les seves predecessores. Almenys així es desprén del criteri que va emetre ahir el Govern, en la qual deixa la porta oberta a debatre «una revisió exhaustiva» en la qual «es podrien introduir altres canvis que millorin el text i els drets dels ciutadans».

Així doncs, si el Consell General fa confiança a la proposta socialdemòcrata, l’Executiu entén que «serà necessari abordar una revisió exhaustiva de tot l’articulat des del diàleg amb totes les institucions implicades per caminar convenientment cap a una reforma de la normativa electoral i el referèndum». En qualsevol cas, el posicionament de l’Executiu no és explícitament favorable i presenta matisos que donen certa llibertat a la disciplina de vot dels diferents grups parlamentaris que integren la coalició de Govern.

Representativitat

En relació a l’atribució i el repartiment d’escons, el criteri de l’Executiu reflecteix una postura plena d’equilibris. «El Govern defensa el sistema electoral actual que es va dissenyar per a les eleccions comunals [...] però tampoc s’oposa al fet que es puguin introduir correccions o matisos que comportin una representativitat més gran», va recollir el document publicat al Butlletí del Consell General. Amb tot, el text manifesta que aquestes possibles modificacions s’haurien de produir «sempre que no s’impossibiliti o es faci difícil el desenvolupament de la tasca executiva dels comuns». 

En aquest sentit, cal recordar que la proposició del PS propugnava per un sistema en el qual a cada candidatura li correspondrien tants escons com resulti de dividir el seu nombre de vots pel quocient electoral. A banda, també s’introduïen com a novetats canvis en el sistema d’elecció dels càrrecs de cònsol, ja que es sotmetrien a votació pels integrants del consell de comú en lloc d’emanar directament de la posició que ocupen a la llista.

Meses electorals

Quant a la mesura d’integrar ciutadans a la presidència de les meses electorals, el Govern va tornar a pendular en el seu criteri. Per una banda, el text va destacar que «l’Executiu comparteix l’esperit de servei cívic de la modificació i veu molt positiva la participació de la ciutadania amb designació mitjançant un sorteig públic». Acte seguit, però, el document va recordar que «seria convenient no excloure de la presidència de la mesa els membres del comú que no siguin alhora candidats per mantenir una tradició arrelada i que dota de més garanties jurídiques el procés electoral». 

Col·legis electorals

Respecte a la voluntat dels socialdemòcrates de desvincular la localització dels col·legis electorals dels comuns, així com l’augment dels punts de votació, el criteri del Govern sí va ser més contundent a l’hora de rebutjar aquest conjunt de mesures. En primer lloc, l’Executiu va esgrimir no tenir constància «de cap reclamació ni suggeriment» per part dels comuns sobre la necessitat de modificar l’articulat que fa referència als col·legis electorals. A més, el text va criticar que la proposició de llei del PS «no considera ni preveu els possibles costos i complicacions logístiques que haurien d’assumir els comuns. 

Per tot plegat, el criteri de Govern «és contrari a aquesta mesura», atès que «no escau limitar la lliure designació d’espais de celebració per part dels comuns, ni especificar-ne excepcions, ni fixar-ne la quota per interval poblacional». 

Aspectes de «revisió exhaustiva»

En consonància amb el concepte de «revisió exhaustiva» exposat durant el criteri, des de l’Executiu es va plantejar prendre en consideració «la garantia de l’autonomia de l’exercici del vot» per part de les persones amb discapacitat, l’ampliació dels terminis i el canvi dels requisits del vot per correu «o d’un futur vot electrònic que millori aquesta modalitat» i la «dissociació» entre el número de passaport actual i el número d’identificació personal. 

L’ampli consens

Com a resum, el Govern va apel·lar en seu text a «l’ampli consens» que «emana» i «exigeix» la Constitució en matèria electoral si es pretén fer una modificació d’una norma amb el rang de llei qualificada. D’aquesta manera, el document va fer referència als seus principals actors; el Consell General, «que té la potestat legislativa de modificar la llei»; els comuns, «que són les institucions concernides per aquest canvi»; i el Govern, «que és l’òrgan que convoca i centralitza els comicis».