«En general ha estat una mala temporada de bolets però algunes espècies, com el rovelló, sí que han sortit. Per tant, no ha estat tan mala temporada», valora el biòleg especialista en micologia Manel Niell, que actualment exerceix d’investigador al Cenma, a l’IEA. Va néixer a Premià de Mar però és resident d’Andorra des del 2005 i actualment s’encarrega de fer seguiment dels fongs productors de bolets al Principat. Malgrat la manca de pluges de finals d’estiu i que popularment s’ha dit que enguany no han sortit gaires bolets, l’investigador afirma amb optimisme que algunes espècies sí que han aparegut. El mateix confessa que s’està estudiant a llarg termini quins perjudicis pot causar el canvi climàtic, però és clar que sí que influeix i que els seus efectes poden acabar «induint una davallada de la producció, sobretot per la manca de pluges». 

A tall d’introducció, el micòleg explica que Andorra compta amb una àmplia varietat de climes: a la zona més baixa, a uns 800 metres sobre el nivell del mar, hi ha un clima mediterrani de muntanya, on sobretot creixen alzines. A mesura que s’augmenta l’alçada, es passa a un clima atlàntic, format sobretot per pi roig i roures, després hi ha un clima de muntanya, format per prats alpins, i finalment, un clima d’alta muntanya fins als 2.900 metres. Per tant, ens trobem amb diferents estatges climàtics amb diferents estadis de vegetació. Ambdós són elements clau pel creixement de determinades espècies de bolets.

Entrant en el món de la micologia, Niell recalca que «el bolet és el fruit del fong, però no tots els fongs fan bolets o bé no tots compten amb les suficients condicions per fer-ho». L’investigador assegura que en total hi ha unes 20 espècies de fong que formen els bolets més comuns, matisant que «científicament coneixem unes 600 espècies però es calcula que poden haver-hi entre 2.000 i 3.000». Després de fer un seguiment exhaustiu de la població de bolets durant l’any, sobretot a la primavera i a la tardor, Niell confessa que «cada any trobo alguna espècie que no havia vist mai, inclús en zones molt mostrejades. Hi ha una biodiversitat impressionant i només coneixem la punta de l’iceberg». L’investigador apunta que «tot depèn de les condicions del terreny i de la meteorologia, que propicien que els bolets creixin i, en aquest sentit, depenent de l’any, surten unes espècies o unes altres». 

Pel que fa a la temporada de tardor que acabem de deixar enrere, Niell assegura que les dues principals espècies de bolets comestibles al Principat són el rovelló i el cep. Pel que fa al rovelló, es poden trobar tres tipologies en funció de l’arbre que tenen proper: el rovelló de pi roig, el rovelló de pi negre i el rovelló d’avet. Tal com diu el nom, aquests bolets viuen lligats als arbres i mantenen una relació recíproca: «L’arbre fa la fotosíntesi i li passa al fong els sucres que obté del procés i, de retruc, el conjunt de filaments del fong té l’habilitat de fer arribar aigua i sals minerals del terreny a l’arbre, a banda de protegir-lo de metalls pesants o del fet que s’instal·lin altres fongs, entre altres factors». Per tant, sense els fongs, els arbres no podrien viure amb les màximes condicions possibles, tenint present que, en termes generals, «l’entramat de fongs és vital pel bon funcionament dels ecosistemes forestals», subratlla l’expert, que defensa que cal protegir  el medi i no fer malbé els bolets que no es recullen. Seguint amb els rovellons, Niell destaca que també hi ha el rovelló de cabra que es pot distingir perquè en tallar-lo, supura una mena de llet. Cal anar amb compte amb aquest bolet perquè és tòxic. 

Els bolets que viuen a les congesteres de neu són els més amenaçats pel canvi climàtic

Altres espècies que es poden consumir però que no són tan conegudes són: la greixa, que és paràsit dels pins i de les soques mortes, espècie molt estimada; el rossinyol, que es pot trobar molt proper als pins; els xampinyons silvestres, una espècie no gaire comuna en el territori que pot ser conreada; la pota de rata, que inclou diferents tipologies, algunes tòxiques, i el fredolic gros, amb el que s’ha d’anar molt amb compte perquè s’assembla molt a bolets que són tòxics. 

La menor quantitat de pluges de forma progressiva i la seva irregularitat, a vegades descarregada a través d’episodis tempestuosos que fan que el terreny no retingui tant la humitat, són circumstàncies que poden afavorir el descens de producció de bolets. «S’observa una tendència a la baixa però no es pot estudiar encara, necessitem anys de dades per poder fer afirmacions», sospesa Niell, emfatitzant que «el que realment no sabem és què està passant al sòl, no sabem com el fong està patint el canvi climàtic». 

Efectes del canvi climàtic 

El micòleg explica que va elaborar una llista vermella de les espècies de fong amenaçades i les principals són les que viuen a les congesteres de neu: «Si el canvi climàtic fa que hi hagi menys neu i que aquesta desaparegui abans, els fongs que viuen en aquests ambients estarien amenaçats i de la mateixa manera, tot l’ecosistema».