Andorra la Vella
Reducció horària per a la plantilla del Cedre
Filloy anuncia dos estudis paral·lels per conèixer les dades de dependència de la població
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va exposar ahir que la jornada laboral del personal de la tercera planta del centre sociosanitari d’El Cedre es reduirà de 13 hores a 7 hores, en la línia d’implementar el model d’atenció centrada a la personal (ACP) que segueix l’Executiu sota les recomanacions de la Fundación Matía.
«Les jornades laborals de 13 hores són jornades molt dures que poden produir un esgotament laboral i fins i tot lesions físiques i trastorns psicològics», va manifestar el titular de Salut. «El fet que triguessin en cobrir-se les baixes de forma perversa produïa més baixes, ja que genera un estrés important a la plantilla», va afegir Benazet en relació a la pregunta de la consellera general de terceravia, Carine Montaner, sobre els problemes entre el personal de la instal·lació sociosanitària.
Així mateix, Benazet va negar que hi hagi hagut reduccions de personal a la plantilla i va afirmar que en tot cas s’incrementarà amb auxiliars d’infermeria centrats en el model ACP, amb el beneplàcit del Col·legi d’Infermers. «L’aplicació d’aquest model no implica cap acomiadament ni disminució de la plantilla orgànica», va sostenir el ministre. De totes maneres, les explicacions de Benazet no van convèncer a la consellera de terceravia, qui va assegurar que El Cedre «no té res a veure amb un centre sociosanitari» tenint en compte que la majoria dels interns tenen «un grau de dependència elevat».
Per la seva banda, el conseller de terceravia, Joan Carles Camp, va assegurar que la situació que es viu al Cedre «és la punta de l’iceberg», ja que va considerar que «tenim un problema amb l’envelliment i les malalties cròniques». En motiu de la intervenció del conseller de terceravia, el ministre d’Afers Socials, Victor Filloy, va anunciar ahir que l’Executiu ha encarregat un anàlisi a l’Institut d’Estudis Andorrans per conèixer les dades de dependència de tota la població d’Andorra, així com també una sèrie d’enquestes a persones majors de 80 anys que viuen sols a Andorra. «Ens donaran uns indicadors molt concrets d’on hem d’avançar en aquesta matèria», va reflexionar Filloy.