Julio Vaquero ha passat al llarg de la seva carrera per diverses etapes creatives. Ahir va inaugurar-se a l’Artalroc l’exposició Entre el llambreig i la penombra, que consta d’una selecció d’obres de la carrera de l’artista barceloní. La mostra es pot veure a la sala d’Escaldes-Engordany fins al 12 de gener.

Hi ha els dibuixos en negre de la seva primera etapa, en la qual esbossava «els objectes que estaven a la foscor del meu estudi», indicava Vaquero. Va obsessionar-se en què les obres havien de comptar amb color i va «estar treballant durant bastant temps per trobar tonalitats noves», experimentant. Aquestes obres formen part de la sèrie de pintures Museu robat, que són «peces que parlen dels llocs sagrats que han estat conquerits per les destrosses del temps». A l’exposició també s’hi troben exemples de les escultures-mobles fetes a partir de pintura. «Vaig aconseguir construir els objectes que volia pintar a partir de la pintura», indicava. Les obres més recents que es presenten són les pintures de flors i formes vegetals.

Els impulsos es fan notar en tota la seva obra. Surten de dins cap a fora «d’una manera natural» i sempre «busca la intensitat» per expressar tot el que es troba en el seu interior, per reflectir el que sent en l’instant de la creació. És com treballa. L’impuls l’acompanya en tot moment i el realisme forma part del seu estil. És un símptoma d’estar «molt influït per tot el que anem vivint».