El raonador del ciutadà, Marc Vila, ja ha rebut 127 queixes en matèria d’habitatge al llarg de tot aquest 2019, una xifra que supera amb escreix les 79 registrades l’any passat i més tenint en compte que encara queden dos mesos per finalitzar l’any i que s’apropa l’època de més demanda de pisos amb l’arribada dels treballadors per a la temporada d’hivern. «És un tema que preocupa però ara ja hi ha molta més consciència de la gravetat del problema», va manifestar ahir Vila en el marc de la seva compareixença davant de la Comissió Legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals per presentar l’informe de la seva tasca corresponent al 2018. 

La institució ha detectat que alguns propietaris busquen recaptar més diners a través de factures

Tal com va concretar el mateix raonador, la majoria de queixes venen motivades per augments notables en el preu del lloguer o rescissions sobtades del contracte. De tota manera, Vila va explicar que, des que el març passat va entrar en vigor la normativa que prorroga els contractes només incrementant l’IPC, ha començat a detectar altres «picaresques» dels propietaris, com apujar les despeses de calefacció o cobrar les factures de mesos anteriors. Com que les consultes sobre l’habitatge segueixen sense aturador, el raonador manté oberta la investigació d’ofici que va posar en marxa ara ja fa un any i, segons va anunciar, no planteja tancar-la fins a finals d’any o inclús el següent. 

Conclusions pròpies

Tot i així, ahir ja va voler avançar algunes conclusions del seu estudi i davant l’efectivitat que considera que està tenint la congelació dels lloguers, Vila va sostenir que «es mantingui mentre les mesures de caire estructural que s’han de prendre no s’hagin aprovat i no comencin a tenir efecte». «Sigui un any, dos, tres, quatre, cinc o els que facin falta», va insistir el raonador. Com ja ha apuntat en reiterades ocasions, Vila va tornar a fer esment a la necessitat de construir pisos socials i de disposar de més dades. «Els comuns s’han de posar amb més ganes que fins ara», va remarcar el responsable de la institució tot referint-se a la cessió de dades i a l’impuls de polítiques d’habitatge. 

Ajuts de l’administració

D’altra banda, el raonador va expressar la seva sorpresa per la nova convocatòria d’ajuts a l’habitatge, que manté els mateixos barems que l’any passat malgrat que hagués demanat explícitament al ministre pertinent que es reconsideressin. Si bé el requisit de l’import màxim de la renda mensual del lloguer estava fixat en 620 euros per a les llars amb una persona, 650 per a les que tenen dos membres i 680 per a aquelles en què resideixen tres membres, Vila va sol·licitar que «s’apugessin aquests barems o s’atorgués la subvenció independentment del preu del lloguer, ja que pràcticament no hi ha pisos a 600 euros al mes». «He parlat amb el ministre i m’ha dit que ho està estudiant i que està plantejant altres ajuts complementaris a aquests», va manifestar el raonador amb cert to de desconcert.

Canvis a la llei del saig

El raonador del ciutadà ja va començar a percebre problemes amb la figura del saig des de l’any passat. Si bé va rebre una dotzena de visites al respecte al 2018, en el que portem d’any n’ha comptabilitzat un total de 18. «Això ja és una quantitat substanciosa de queixes i amb alta probabilitat serà una part important de l’Informe del 2019», va indicar Vila. De fet, entre les reclamacions més recurrents, hi ha la manca de garanties en les notificacions d’embargament així com la manca de proporcionalitat en els percentatges requisats. «He detectat comportaments una mica rígids i també he vist que moltes queixes són pel tracte i es concentren majoritàriament en un dels tres saigs que hi ha», va concretar el raonador. 

Tot i que ell confiava que la mateixa institució s’arribaria a autoregular, Vila va avançar que si no succeeix en un termini raonable de temps, caldrà una reforma de la llei. «Per una banda, s’han d’establir els requisits perquè es pugui dur a terme un embargament i, per l’altra, definir un mecanisme que garanteixi que les notificacions es facin correctament i que les rendes embargades no siguin desproporcionades com ara», va destacar el raonador.