Mariona González. Foto: TONY LARA

–Doncs sí, perquè una cosa que semblava molt llunyana i que deien que no ens en podríem sortir per diferents motius, i que a més va tenir condicionants com el canvi d'interlocutor a ApC per aspectes que a nosaltres no ens incumbeixen, al final s'ha arribat a un consens, tot i que tampoc podem dir que estiguem satisfets totalment.

–A banda dels termes tècnics, ¿què guanyarà el treballador amb aquesta nova Llei sindical i la modificació del Codi de relacions laborals?

–El canvi bàsic és la Llei sindical, tot i que al Codi de relacions laborals s'han incorporat les modificacions resultat del nou articulat. Nosaltres no vam votar la Llei de llibertat sindical del 2008, que volia regular aquest dret però que no ho ha aconseguit, doncs ja va néixer coixa i escapçada. La principal novetat és que aquesta llei sí que garanteix la llibertat sindical i fa els passos suficients per tal que el treballador pugui exercir els seus drets de lliure sindicació i de moviment sindical.

–I a la pràctica això és traduirà en...

–Doncs en coses com atorgar als sindicats el dret a la negociació col·lectiva i adoptar mesures de conflicte col·lectiu, particularment el dret de vaga. Aquesta llei per fi reconeix el dret de vaga, que ja estava reconegut constitucionalment, però que ara serà un dret efectiu. La vaga sempre val més que estigui regulada i amb uns serveis mínims.

–Per això moltes persones ja han batejat el text com la llei de realment llibertat sindical...

–És que és això. L'anterior legislatura, el grup socialdemòcrata ja va presentar un text alternatiu perquè ens semblava escandalós el que se'ns pretenia fer passar com una llei de llibertat sindical. Aquesta va ser la voluntat dels liberals, que no es van equivocar sinó que es veia deliberadament que molts aspectes s'havien obviat. I una altra de les coses que realment permetrà la llibertat sindical és el dret d'escollir els delegats de personal. De fet, en aquests dos anys que porta en actiu la llei, hi ha hagut molts pocs processos d'elecció de delegat de personal i ja vam veure tots com van acabar alguns processos en determinades empreses.

–¿Quin és el canvi que s'incorpora per als delegats de personal?

–Fins ara, només podien haver-hi eleccions a delegats en empreses de més de vint treballadors i aquesta era una altra mutilació volguda perquè així s'impedia que el 90-95% de les empreses poguessin tenir delegats. Això s'ha canviat al Codi de relacions laborals i a les empreses d'entre 10 i 20 treballadors es poden fer eleccions i a les de menys de 10, si els treballadors es posen d'acord, també. En definitiva, totes les empreses poden tenir delegats de personal.

–¿I es donaran les garanties per a què els treballadors no tinguin por de fer aquests passos?

–En empreses de menys de 20 treballadors, si tothom es posa d'acord, difícilment un empresari podrà fer fora tota la plantilla, però fins ara veiem situacions en què acomiadant un o dos treballadors es baixés del mínim dels 20 i ja no es poguessin fer eleccions a delegat de personal. I també hi ha el dret per als sindicats de participar en sistemes extrajudicials de resolució de conflictes laborals, cosa que fins ara no es podia fer.

–¿I això com s'ha aconseguit?

Bàsicament, amb la creació de seccions sindicals dins l'empresa. En aquest cas, les seccions sindicals tenen dret a escollir entre els seus afiliats d'un a tres delegats sindicals, que són els que dins les empreses poden promoure les eleccions a delegat de personal. Això és bàsic per desenvolupar el moviment sindical i que els liberals van obviar. La llei, a més de reconèixer el dret de vaga, també reconeix els sindicats com a principals actors per a la negociació col·lectiva i la resolució dels conflictes. I a nivell d'empresa també se'ls reconeixen aquests drets als sindicats.

–La CEA ja va manifestar que ells també volen un interlocutor vàlid.

–És que aquesta por que hi ha hagut fins ara a reconèixer el dret de vaga i que hi ha conflictes col·lectius és absurda, perquè aquests drets estan reconeguts arreu. Per a una empresa gran és millor asseure a parlar amb representants del col·lectiu que no pas treballador per treballador. I molts conflictes poden quedar solventats amb aquesta negociació col·lectiva.

–¿I què més es podria destacar del nou marc legislatiu?

–També s'han ampliat els drets de lliure sindicació, ja que, per exemple, s'ha afegit el dret d'informació, on l'empresari té el deure d'informar com a mínim un cop a l'any als treballadors sobre l'evolució general del sector, i també s'ha incorporat el dret d'assemblea. S'amplien també les competències dels delegats de personal. En les empreses que no tenen delegats de personal, els empresaris poden negociar amb els representants dels sindicats adscrits al sector de l'activitat de l'empresa si aquests han estat designats pels treballadors, cosa que cobrirà aquells negocis on ningú vol o pot ser delegat. I pel que fa a les vagues, els treballadors tenen el dret d'impugnar els serveis mínims en els casos en què l'empresari pugui establir aquests, la qual cosa vol dir que sempre hi ha aquesta garantia.

–En el cas de l'acomiadament no causal, està molt clara la vostra postura...

–Nosaltres volem l'eliminació de l'acomiadament lliure i només considerem vàlid l'acomiadament per causes objectives. Evidentment que hi ha indemnitzacions, però això no vol dir que no s'hagi d'eliminar l'acomiadament lliure. Nosaltres ja vam apostar l'anterior legislatura en aquest sentit i per a les causes objectives també hi ha el supòsit dels motius econòmics per a la viabilitat de les empreses. El que passa és que l'empresari ha de demostrar que hi ha un problema econòmic i això tampoc es pot traduir en un acomiadament massiu sense més.

–¿Des del PS teniu confiança en què els articulats puguin passar el tràmit del Consell General?

–Sí, perquè tot i que la negociació implica que tothom podrem fer esmenes, independentment que s'acceptin els canvis proposats, els textos són el mínim que s'ha d'aprovar. Escurçar, retallar o mutilar part d'aquests drets que atorguen les dues lleis no es pot fer. En el sentit d'ampliar drets, arreglar aspectes de forma o redacció, etcètera, es pot anar tant allà com es vulgui. Però mai acceptaríem que s'amputés el text.

Per a més informació consulti l'edició en paper.