Carles Ensenyat. Foto: TONY LARA

–¿Com valora ApC l'acord assolit en matèria sindical?

–És un acord positiu perquè fa avançar en diferents aspectes de les reformes que necessitava Andorra. En acabar la Constitució, ja es parlava que s'havien de fer les lleis específiques per tal de desenvolupar els principis constitucionals. En aquest cas hi havia dos grans eixos, que són d'una banda la reforma econòmica i, de l'altra, la reforma social. I la reforma social anava emparada en aquells principis que la Constitució ja recollia com el dret de vaga o el principi de la lliure empresa. Hi ha certes lleis que no estaven fetes i el tema dels convenis col·lectius i el dret de vaga era una d'aquestes.

–En campanya electoral, de fet, ja apostàveu per aquesta Constitució social.

–Sí, perquè enteníem que hi havia unes reformes importants a fer que no han de provocar por ni en el treballador ni en l'empresari. I en aquests moments, tant treballador com empresari estan dins el mateix lloc, són un mateix jugador, ja que el problema econòmic fonamental que hi ha avui dia no és una lluita entre treballadors i empresaris, sinó una lluita perquè subsisteixi l'economia productiva. Per tant, tot el que es pugui fer perquè s'entengui millor aquesta realitat és productiu. En aquest cas, els convenis col·lectius milloren molt tot el que és la convivència dins l'empresa. Per exemple, a Espanya, un 1 de maig es poden trobar hotels oberts, restaurants oberts, etcètera, tot i que la llei obliga a tancar. ¿I com ho fan?, doncs a través de convenis col·lectius, posant d'acord empresari i treballador i això és molt positiu. Cal deixar de banda la fiscalització de l'estat i que l'estat hagi d'intervenir en els aspectes econòmics de la vida privada.

–Si hagués de resumir al treballador i a l'empresari els principals avenços, ¿què destacaria?

–En el cas de la llei sindical, per al treballador el text suposa el dret a sindicar-se i fer-ho d'una manera coherent amb la normativa europea. Per fi es posa al dia la normativa andorrana reconeixent de forma clara que hi ha el dret a sindicar-se i també a no sindicar-se, cosa que és important. A més, es creen els drets per evitar que una persona sindicada pugui ser perseguida o acusada d'aquest fet. Amb els convenis col·lectius se'ls hi reconeix el dret de tenir la seva paraula en el sí de l'empresa i, amb el dret de vaga, es regula de forma expressa tot aquest àmbit. I en el cas dels empresaris, la llei sindical normativitza quins seran els seus interlocutors, per tant això també es positiu per a la patronal. A més, amb els convenis col·lectius, entra la possibilitat que l'empresari negociï bis a bis amb el seu treballador, que coneix la seva realitat i el seu negoci, en comptes de fer-ho amb l'estat. Per exemple, la qüestió dels diumenges, si s'hagués negociat amb un conveni col·lectiu en el sector comerç, l'empresari hauria trobat solucions per a la conciliació familiar dels treballadors sense afectar el 30% dels ingressos del negoci. I amb el dret de vaga, a l'empresari se li dóna una seguretat molt important pel fet de tenir uns serveis mínims regulats.

–Per això dèiem que no havia de fer por aquesta regulació...

–Exacte, amb aquesta regulació de la llei sindical, que pot fer més por o menys al teixit empresarial, és un aspecte fonamental per a tenir un interlocutor vàlid, i així ho reconeixen la CEA i la EFA, per exemple. Regular els convenis col·lectius i desplegar el dret de vaga, exactament el mateix.

–En el cas de l'acomiadament no causal, ¿per què ApC va optar per deixar-lo tal i com està?

–Això és molt senzill. A Andorra hi ha dos tipus d'acomiadament: el causal, que és per causes objectives com ara un delicte o una falta civil o penal, i d'altra banda hi ha l'acomiadament per causes subjectives, que és quan l'empresari decideix que necessita fer una reestructuració de la seva empresa o bé que no hi ha entesa amb una determinada persona. En aquests casos, com no hi ha unes causes objectives, no hi ha una mala fe intencionada, per això existeix la indemnització. Una altra cosa és si s'ha d'augmentar o rebaixar aquesta indemnització, cosa que ni s'ha parlat, tot i que pot ser un debat. El difícil és sortir d'una base dient que s'ha d'eliminar aquest tipus d'acomiadament, que existeix a tot Europa. De la mateixa manera que existeix el dret al divorci, l'empresari ha de tenir el dret d'acomiadar algú. Com que el treballador no es mereix aquest acomiadament perquè no hi ha causes objectives, per això Calen les indemnitzacions. Però una cosa no treu l'altra.

–¿Quan es podrien començar a tractar les esmenes?

–En principi, la presa en consideració per part del ple hauria de ser el dia 16 de desembre, així que seria a partir d'aquí quan començaria el període d'esmenes on tothom podrà fer les seves aportacions.

–¿Des d'ApC us comprometeu a no retallar aquest mínim comú denominador?

–Aquest text és el mínim i està clar que farem esmenes per intentar millorar-lo, tot i que això no canviarà el sentit del text. Si no arribem a poder millorar el text, és clar que aquesta base seria aprovada. Però el debat ha d'existir perquè, per exemple, jo vaig agafar aquests treballs en una fase avançada, cap al setembre, i hi ha una sèrie de punts en què no he entrat per no dilatar més el temps. Però sí que m'agradaria fer un debat en constructiu per arribar a més punts d'entesa.

–L'altre dia, de fet, vostè va agrair a Encuentra el seu paper en la fase inicial de la negociació...

–Sí, a l'Òscar se li ha d'agrair la tasca feta perquè realment va ser una bona feina en el sí de la comissió de Socials.

–Si hi ha anticipades, ApC podrà dir que ha contribuït a la Constitució social, però a partir d'aquí, ¿què més podreu defensar?

–En aquest aspecte, des d'ApC sempre hem dit que Andorra té una Constitució política però que també cal una Constitució social i una econòmica. Ara hem avançat en fer la Constitució social, ja que estem una etapa en què falten moltes més reformes. Aquest era el pas fonamental: vaga i convenis col·lectius. En el cas de la llibertat sindical, és més un ajustament. I a més de tot això també hi ha altres coses que s'han d'ajustar i posar al dia, i en això suposo que la pròxima legislatura, la gent que vindrà tindrà tot el temps per ajustar les lleis socials. En el cas de la Constitució econòmica, hem vist com el PS ha fet un bloqueig. Nosaltres teníem una línia de defensar l'economia productiva i ajudar a dinamitzar l'economia, però s'ha pres un altre camí. No estem d'acord, però no passa res. A la següent legislatura es veurà si això era correcte o no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.