Tot i que el silenci dominava a l’antic cementiri de Sant Coloma a les tres de la tarda, els colors vius i frescos de les flors que reposaven sobre les tombes i els nínxols delataven que ahir no era un dia qualsevol als espais que acullen els difunts; era Tots Sants. El cant dels ocells aportava tranquil·litat a l’indret, però de tant en tant la trencava el degoteig intermitent de persones que es deixaven caure al cementiri a primera hora de la tarda. 

«Des de fa 60 anys que hi vinc per Tots Sants a visitar els meus pares, el meu germà i altres familiars i a deixar-los flors naturals», va explicar una dona a la seixantena mentre es dirigia amb un posat serè cap al nínxol de la seva família, al segon nivell de l’ampliada estructura. Malgrat que en aquesta data assenyalada ve sempre acompanyada del seu marit, després hi continua venint, però tota sola, un parell de cops a la setmana a regar les flors. «Després acostumo a tornar-hi dos o tres cops al mes i en les dates dels sants, mentre que per Sant Jordi és el meu fill qui ve a portar roses», va afegir abans de perdre’s escales amunt per gaudir d’una estona amb els seus estimats. 

La gent s’entreté a netejar les tombes i redecorar-les per fer lluir de nou l’espai on reposen els familiars

Quan encara faltaven vint minuts per les quatre de la tarda, van entrar al cementiri el mossèn de la parròquia i una veïna de Santa Coloma a pas pausat. Tots dos van entretenir-se a contemplar els redecorats nínxols de l’entrada, però aturant-se cadascun en diferents punts. Mentre el capellà va fixar-se en una ampolla d’alcohol que hi havia just davant d’una tomba i al costat d’un test buit, que va observar encuriosit i un pèl descol·locat, la dona d’edat avançada s’esmerçava a apreciar els detalls de cada làpida i a admirar la multitud de flors que decoraven les tombes. 

Després d’aquesta breu passejada, el mossèn ja estava impacient perquè a les quatre havia de ser al nou cementiri de Santa Coloma per llegir la pregària, però abans havia de fer-la a l’antic. «Esperi’s una mica a veure si ve més gent», va insistir la senyora. De tota manera, no hi havia temps i el capellà va començar a llegir la pregària. Tot i seguir intranquil·la, la veïna va afegir-s’hi i quan faltava poc per acabar-la, van sumar-s’hi dues dones més que s’havien perdut entre els passadissos de nínxols. «Ja no ve massa gent a aquest cementiri», va informar el capellà abans d’abandonar l’espai sagrat per dirigir-se al següent. 

Tot i així, encara quedava tota la tarda per anar a recordar els éssers estimats. La majoria havien invertit bona part del matí a netejar les tombes i a renovar les flors que servien per decorar-les, però n’hi ha que van preferir esperar a la tarda tot i haver de fer una visita més fugaç, com un home de mitjana edat que va entrar amb una planta de flors vermelles i cinc minuts després va tornar-ne a sortir sense. Són molts els que ahir van mantenir la tradició d’anar a recordar els difunts per Tots Sants i que amb les seves flors van fer reviure la primavera als cementiris.