La degana del Col·legi Oficial de Fisioterapeutes, Edith Rascagneres, va manifestar en declaracions a EL PERIÒDIC el seu desacord amb la lectura sobre el nombre de fisioterapeutes que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va realitzar en presentar el nou reglament d’acreditació dels professionals de la salut. «Discrepo una miqueta perquè no és veritat que hi ha massa fisioterapeutes i que sobrepassen la ràtio de l’OMS», va rebatre Rascagneres.

De fet, va explicar que tots els professionals que exerceixen al país tenen feina, «sinó ja haurien tancat la consulta», i que la mitjana de temps d’espera per aconseguir una sessió és d’entre dues i tres setmanes. D’aquesta manera, va donar a entendre que els 157 efectius actuals són necessaris i permeten cobrir la demanda que hi ha dels seus serveis. «Si fóssim menys, seguiríem cobrint-la però no podríem donar resposta de forma tan ràpida», va argumentar tot admetent que a «Andorra estem molt ben acostumats» .

El col·lectiu ja havia advertit que amb l’obertura econòmica el sistema sanitari no podria abraçar-ho tot

De tota manera, la degana va posar de relleu que el col·legi ja havia advertit que amb l’obertura econòmica el sistema sanitari no podria abraçar-ho tot. «El Govern creia que vindrien moltes empreses que oferirien serveis privats, però després va resultar que la majoria van acabar signant un conveni amb la CASS perquè no va posar-se cap filtre per accedir a la seguretat social», va constatar Rascagneres. Tot i així, va reconèixer que «la despesa és insostenible perquè la CASS cobreix tots els serveis de fisioteràpia i aquest ventall és cada vegada més ampli i per a més edats». 

Primera frenada

«Fins ara no s’havia posat cap tallafoc  als convenis que se signen ni als tractaments que es cobreixen», va criticar la cara visible dels fisioterapeutes. I si bé va considerar que el nou reglament, que tanca l’aixeta a l’entrada descontrolada de fisioterapeutes, «posarà una mica de fre a la situació actual», ja va pronosticar que la despesa seguirà en augment perquè la població cada vegada és més vella i també creix, de manera que els serveis de fisioteràpia no es veuran reduïts. Segons va especificar Rascagneres, amb el nou reglament, tots els fisioterapeutes que exerceixen en l’actualitat es mantindran mentre que els que vinguin de fora «es trobaran amb la limitació que no podran establir conveni amb la CASS i, si volen operar, hauran de fer-ho amb preus lliures». 

Tot i així, la degana va indicar que últimament ja no arribaven gaire professionals de fora i, si ho feien, era majoritàriament per compte aliè, és a dir, que demanaven treballar com a assalariats en algun centre de fisioteràpia del país. «Ara com a molt podrà contractar-se algú estranger en cas que hi hagi la necessitat com a país de més fisioterapeutes o d’alguna especialitat en concret i es justifiqui», va aclarir Rascagneres. Pel que fa al requisit de renovar les acreditacions cada quatre anys, no va mostrar-se preocupada, ja que hauria de ser automàtica «a no ser que es detectés alguna deficiència». La degana, però, no va atrevir-se a fer un pronòstic a llarg termini sobre les conseqüències del nou reglament. «És difícil saber si ens pot acabar perjudicant», va reconèixer.

El conveni amb la CASS, en negociacions 

Tot i que en un inici van sorgir diverses discrepàncies, el nou conveni amb la CASS sobre l’accés als serveis de fisioteràpia segueix en negociació. «Ja no existeix la incomprensió del principi, però ara hi ha un estira-i-arronsa», va reconèixer Rascagneres tot dubtant de si l’acord pot arribar a tancar-se enguany. Segons va especificar la mateixa degana, la clau està en «trobar un equilibri entre les tres parts: els professionals, els usuaris i la CASS, de manera que cal centrar-se en les generalitats perquè és impossible incorporar al conveni totes les particularitats». Per la seva part, va insistir que el col·legi «intenta fer-ho el millor possible» i va mostrar-se confiada que al final «hi haurà una bona entesa entre tots».